Santacreu veu una "barbaritat" que els creuers no es puguin connectar avui a la xarxa elèctrica al Port de Barcelona
ACN Barcelona - El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha afirmat que és una "barbaritat que avui dia al Port de Barcelona els creuers no estiguin connectats a un tub elèctric". En una conversa sobre la urgència de passar a l'acció davant l'emergència climàtica amb Janet Sanz, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i extinenta d'alcaldia a la ciutat, Santacreu ha deixat clar que no està en contra dels "avions ni dels creuers" però ha assenyalat que el problema és que quan el vaixell "arriba al port segueix amb els motors engegats". Santacreu i Sanz han demanat mesurar i revisar les emissions a nivell personal, en les empreses i a les ciutats i disposar d'un pla perquè el consum acabi sent d'energies renovables.
"És que ens estem morint!". Així de clar s'ha pronunciat Santacreu sobre l'impacte de la crisi climàtica i les conseqüències de no actuar davant aquesta emergència, i ha continuat: "El canvi climàtic provoca onades de calor, contaminació. En aquesta ciutat la gent mor per la contaminació. Tots nosaltres viurem dos anys menys perquè la ciutat està contaminada. El dia que hi ha un pic de contaminació, l'UCI de Pediatria de Sant Joan de Déu s'omple de nens amb problemes respiratoris".
Aquest metge i directiu empresari ha criticat que encara no es pugui subministrar electricitat als creuers quan estan atracats a Barcelona per evitar emissions, titllant-ho de "barbaritat". El Port de Barcelona treballa en projectes per descarbonitzar la seva activitat i preveu que els creuers es puguin connectar a la xarxa elèctrica el 2026. El president de la Cambra de Comerç també s'ha referit breument al debat sobre el futur de l'aeroport del Prat: "El que m'agradaria poder dir és que Barcelona té l'aeroport més sostenible del món. Aquí és cap a on hem d'apuntar".
Santacreu, que és autor del llibre 'Planta't', ha reconegut que les empreses cada vegada són més conscients de la petjada de la seva activitat però que són poques les que tenen objectius concrets per ser neutrals en emissions i per això les insta a tenir un pla i un calendari per ser "zero CO2". "Si al món ric no som capaços de ser neutrals ja, com podem pretendre que Àfrica, l'Índia i altres països ho siguin?", ha inquirit, per assenyalar que tothom hauria de mesurar les seves emissions.
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona advoca per eliminar tots els incentius per utilitzar combustibles fòssils, com les bonificacions als carburants, i invertir-ne els diners en energies renovables. En aquest sentit, ha lamentat que es desaprofiti la superfície dels terrats de la ciutat per a l'energia solar i ha demanat superar les dificultats que hi pugui haver, per exemple en la normativa, per instal·lar plaques: "No podem estar tranquils en aquesta situació i que als terrats de la ciutats no hi hagi plaques solars".
La vicepresidenta d'Acció Climàtica de l'AMB, Janet Sanz, ha coincidit a preguntar com pot ser que un país mediterrani no tingui totes les cobertes plenes de plaques solars i, en el mateix sentit, ha demanat disposar d'un pla de renovables i, lligat amb aquest, un de tancament de centrals nuclears. Sanz ha reclamat un debat zero d'energia, sobre quantes emissions es poden reduir i què implicaria en el model de consum i de vida actual. "No s'està produint aquest debat públic i polític", ha fet notar la que també és portaveu de BComú a l'Ajuntament de Barcelona.
Sanz ha reflexionat sobre el "negacionisme" i el "cinisme" que hi ha en política davant l'emergència climàtica i ha recordat que va conviure amb aquests tipus de discurs sobretot quan era tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona i va impulsar les superilles i altres polítiques urbanístiques i de mobilitat, com la Zona de Baixes Emissions (ZBE). "Vam transformar quatre carrers de l'Eixample per incorporar més verd i que fossin més resilients i ens deien que anàvem massa ràpid", ha recalcat en aquesta conversa amb Santacreu, moderada per la periodista especialitzada en ciència i medi ambient Valentina Raffio, en el marc del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).
