
S'apaga la veu de Pingu: mor el doblador italià Carlo Bonomi, creador del "Noot noot"
Gran part de l'atractiu de la sèrie infantil es deu a aquest idioma particular que es va inventar, el "pingüinès", que no necessita traducció
Qui no es recorda d'en Pingu? Segurament, el més curiós del protagonista d'aquesta sèrie infantil d'animació stop-motion amb plastilina és com "parlava". Ho feia a través de gracioses onomatopeies que li permetien comunicar-se amb la família i amb el seu millor amic, la foca Robbie.
Ara, l'inventor de l'idioma "pingüinès", l'actor i pallasso italià Carlo Bonomi, ha mort amb 85 anys. Molta gent no li posarà cara, però en recordarà la veu. Durant deu anys va doblar pràcticament tots els personatges d'aquesta sèrie tan seguida.
Un dels secrets de l'èxit de la producció ha estat el llenguatge inventat, que va crear Bonomi, una veu històrica del doblatge italià. De fet, la llegenda diu que, per inventar-se el peculiar idioma, es va inspirar en el dialecte milanès.
El fet és que va aconseguir captivar milers d'infants a través d'exclamacions incomprensibles, murmuris, i el característic so del clàxon que s'ha transcrit com a "Noot noot" o altres variants com "Moc moc". El personatge té l'afició de convertir el bec en trompeta per transmetre l'estat d'ànim.
A Catalunya, TV3 ha emès "Pingu" a través del Club Super3. L'any 2020, encara se'n van recuperar alguns episodis que mostraven les aventures de la família de pingüins emperadors al pol Sud.
Al començament de la sèrie, Carlo Bonomi va interpretar tots els personatges. Aquí se'l pot veure en plena acció:
L'imaginatiu conjunt de sorolls que va fer servir, ja els havia assajat a la sèrie italiana "La Linea", dirigida per l'animador Osvaldo Cavandoli. A les xarxes socials, aquest diumenge molta gent recorda Carlo Bonomi i li ret homenatges.
El comentari més repetit és dels qui asseguren que la sèrie els va marcar la infantesa. S'ha compartit més d'un gif amb un Pingu ben plorós per la pèrdua de qui li va donar veu durant anys.
Avui ens deixa una de les veus més emblemàtiques de l'animació.
Magori Art ? (@MagoriArt) August 7, 2022
Mor a Milàn, Carlo Bonomi als 85 anys. L'actor que posava veu al Pingu en un idioma més que reconegut per tots.https://t.co/zAyxrGbm53 pic.twitter.com/jtp00CLZ6i
Altres publicacions a Twitter recorden també el llenguatge "irrepetible" que va inventar:
Avui ens ha deixat Carlo Bonomi, conegut principalment per ser la veu original del pingüí més famós de la televisió, i emès a casa nostra, 'Pingu'. Clàssic d'onomatopeies i de sons, el llenguatge que va crear ha esdevingut únic i irrepetible. pic.twitter.com/d4PCTqT6ub
catsèriestv3super3 (@catseriestv3su3) August 7, 2022
Una altra usuària, en aquest cas des del Regne Unit, afirma també que trobarà a faltar el característic "Noot noot" de l'entranyable pingüí que va fer que la sèrie fos encara més recordada:
Rest in peace Carlo Bonomi, the man who voiced the famous little penguin known as Pingu.
Amy J (@_simamy) August 7, 2022
We will miss your noots.? pic.twitter.com/a2FRmaAwwR
Una coproducció dels anys 80
Pingu va néixer l'any 1984, de la mà dels animadors Otmar Gutmann i Harald Muecke. La producció de la sèrie, entre el Regne Unit i Suïssa, es va estrenar el 1986, amb un programa pilot a la televisió suïssa. De seguida es va fer un lloc al cor de moltes persones.
Consta de més de 150 episodis, la majoria molt breus, més alguns programes especials. Va arribar a estar nominat als Premis Bafta.
Diverses generacions recordaran per sempre les onomatopeies del petit pingüí trapella en una sèrie que, segons els mateixos creadors, pretenia ser divertida i no fer arribar missatges moralitzants. En aquests gairebé 40 anys, el personatge ha aconseguit reconeixement mundial.
Una versió recent al Japó
A l'Àsia, Pingu té també molts seguidors i van decidir reviure el descarat pingüí i el seu món mitjançant gràfics per ordinador en 3D. La nova producció es diu "Pingu in the City" i consta de 52 episodis.
Aquest anime es va emetre a la televisió japonesa des del 2017 fins al 2019. El projecte va intentar recrear la textura de l'animació de plastilina original, o "claymation" en anglès.