Sarkozy haurà de dur braçalet electrònic per la condemna per corrupció i tràfic d'influències

L'expresident francès Nicolas Sarkozy haurà de portar durant un any un braçalet electrònic com a condemna per corrupció i tràfic d'influències.

En concret, el Tribunal de Cassació l'ha sentenciat aquest dimecres a tres anys de presó, un d'ells ferma, és a dir, que l'ha de complir.

És el primer expresident de França (2007-2012) a ser condemnat a presó en una sentència ferma. El 2011 Jacques Chirac va ser condemnat a dos anys de presó condicional en un cas de falsos llocs de feina quan era alcalde de París.

Els jutges establiran els horaris en què pot sortir del domicili i el perímetre permès.

El 2021 i 2023 Sarkozy ja va ser declarat culpable per l'anomenat "cas de les escoltes", però va decidir presentar recurs, que aquest dimarts ha resolt l'alt tribunal.

La causa es remunta al 2014, quan no era president, però sí que tenia una posició influent. Segons ha quedat provat, hauria intentat subornar un jutge per esbrinar què sabia la justícia sobre el finançament de les seves campanyes electorals.

Per provar-ho, es van mostrar converses privades entre l'expresident i el seu advocat.

Ho recorrerà al TEDH

La defensa de Sarkozy ha dit que les pròximes setmanes ho recorrerà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) perquè s'ha violat el dret a la privacitat per utilitzar les comunicacions entre acusat i lletrat.

El seu advocat sempre ha defensat aquest argument, al·legant que la jurisprudència del TEDH està a favor seu perquè ha considerat sagrat el secret professional.

Encara que la recorri, Sarkozy, de 69 anys, ha de començar a complir la pena de l'alt tribunal francès, que també l'ha condemnat a tres anys d'inhabilitació.

En una publicació a X, ha insistit a defensar la seva innocència i ha criticat el que considera "12 anys d'assetjament judicial".

A més, a principis de gener, el mateix tribunal obrirà un nou judici contra l'exmandatari, en aquest cas per les sospites que va finançar la campanya presidencial del 2007 amb milions d'euros provinents de l'exdictador de Líbia Moammar al-Gaddafi.