Pla detall del pupitre d'una escola, amb la cadira recollida i un estoig guardat al calaix. Imatge del 6 de juny del 2020 (horitzontal)
Pla detall del pupitre d'una escola, amb la cadira recollida i un estoig guardat al calaix. Imatge del 6 de juny del 2020 (3Cat)
Catalunya migdia

Saturació en escoles de la segona corona que reben alumnes de Barcelona: "Falten recursos"

A Calafell, aquest curs hi ha un 8,5% més d'alumnes que l'anterior i a l'Hospitalet de Llobregat ja tenen 1.600 matrícules vives des del maig

Sara Cañete / David Ángela

L'elevat preu de l'habitatge fa que Barcelona tingui un efecte centrifugador: expulsa ciutadans a comarques com el Maresme, el Vallès Oriental i el Baix Penedès. Són les 3 comarques que més migracions internes reben a Catalunya.

Això afecta serveis com la sanitat --amb més pacients per als mateixos metges-- o l'educació, on la demanda de places s'ha disparat. En altres paraules: la població augmenta, però els recursos, no. De fet, a Barcelona s'han perdut 12.500 alumnes en 5 anys.


Calafell, un 8,5% més d'alumnes

I, mentrestant, en llocs com Calafell la població ha crescut un 20% respecte d'abans de la pandèmia i això ha tingut conseqüències al mapa escolar del municipi: el nombre d'alumnes ha crescut un 8,5% en relació al curs passat i denuncien que els falten places. 

A l'Institut la Talaia, a Segur de Calafell, tenen un edifici gran i nou --només té 7 anys--, però està ja ple perquè, en aquest temps, han doblat el nombre d'alumnes

Per evitar ràtios altes, de 30 o més alumnes per aula, una de les solucions és afegir un grup de més en algun dels nivells, com explica Sergio Gallart, director del centre. 

"Sempre que sigui possible, fem un grup de més. I en cas que no arribem perquè no tenim recursos humans, intentem fer suports a l'aula i no desdoblaments, perquè aleshores necessitaríem una altra aula". 

També han reconvertit espais que durant la pandèmia ja van canviar el seu ús, com la biblioteca i la cantina, i han seguit sent aules. 

De fet, ara tenen una biblioteca mòbil: "Tenim carros i prestatgeries amb rodes i treballem la lectura d'aquesta manera. Busquem solucions imaginatives", relata el director.

El centre està pendent d'una ampliació de l'edifici. Des de l'Ajuntament demanen la construcció de, com a mínim, un centre nou que estudien que sigui un institut escola

1.600 matrícules vives a l'Hospitalet

La situació també afecta l'Hospitalet de Llobregat, on des del maig s'hi han fet ja 1.600 matrícules vives --les que es fan amb el curs començat-- d'alumnes nouvinguts que s'han hagut de repartir entre els diversos centres de la ciutat, 300 més que l'any passat.

L'Ajuntament adverteix que continua rebent 10 peticions diàries. Aquesta situació fa que la comunitat educativa posi el crit al cel, a causa d'un excés de ràtios a tots els centres dels barris del nord de la ciutat, i cada vegada més demandes de matrícules vives i més alumnes amb necessitats especials.

La comunitat educativa i els sindicats adverteixen que la situació és insostenible. Fins al punt que Marian González, mestra d'educació especial de l'escola Pau Sans, alerta:

"Abans la situació era dura, ara ja és perillosa. Realment, els nens corren perill. Ens falten recursos. Ens arriba matricula viva amb nens que tenen necessitats educatives especials i que no podem atendre adequadament."

Equips docents i sindicats coincideixen que és urgent que el departament aporti recursos per mirar de redreçar aquesta situació, que ara ja no afecta només els barris del nord de la ciutat, sinó que ja s'està detectant també als del centre de l'Hospitalet.

ARXIVAT A:
Educació
Anar al contingut