Segon cas al món d'una persona a qui li desapareix el virus de la sida
Després d'un trasplantament amb cèl·lules mare i de divuit mesos sense medicar-se, no se li detecta el virus
El segon cas registrat a tot el món de remissió de la infecció pel virus de la sida ha estat descrit aquest dimarts a la revista "Nature".
L'estudi sobre aquest cas ha estat liderat per Ravindra Gupta i els seus col·legues del University College de Londres. Hi han participat els investigadors de l'IrsiCaixa Javier Martínez-Picado, que també és professor de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, i Maria Salgado.
El pacient ha experimentat remissió de la infecció per HIV-1 el virus que provoca la sida- després d'un trasplantament de cèl·lules mare. Mesos després va prescindir del tractament retroviral. Han passat divuit mesos més i no es detecta a la sang del malalt la presència del virus.
Segon cas després del "Pacient de Berlín"
És el segon cas al món d'aquesta remissió. El primer es va conèixer el 2009 i és l'anomenat Pacient de Berlín, a qui no es va detectar la presencia del virus després d'abandonar un tractament antiretroviral. Però això no s'havia pogut reproduir en cap altre pacient. Des de llavors, en totes les ocasions en què s'havia retirat el tractament després d'un trasplantament, el virus havia rebotat abans de l'any.
Per a Javier Martínez-Picado, la principal conclusió del nou estudi és que "el Pacient de Berlín no va ser simplement una anècdota i és possible aconseguir una remissió total del virus". Els investigadors són prudents i encara no volen parlar de cura, però en destaquen la importància:
"Més d'un any sense rebot viral és un fet que no s'havia vist des del Pacient de Berlín, motiu pel qual la nostra visió és molt optimista."
El pacient era portador del VIH des del 2003 i l'any 2012 se li va detectar un limfoma de Hodgkin. Per aquesta raó, se'l va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare el 2016.
Les cèl·lules del donant tenien una mutació anomenada CCR5 Delta 32, que impedeix l'entrada del virus VIH a les cèl·lules que ataca, els limfòcits T CD4. Al cap de 16 mesos, els metges van interrompre el tractament antiretroviral i avui, 18 mesos després, el virus segueix sent indetectable a la seva sang. Els investigadors han utilitzat les tècniques més sensibles conegudes per detectar el virus.
Habitualment, el VIH rebota al llarg de les primeres 4 setmanes, quan les persones amb la infecció interrompen el tractament.
L'any 2014 es va donar a conèixer el cas del Pacient d'Essen, que també va rebre un trasplantament amb la mutació CCR5 Delta32. En aquell cas, però, quan es va interrompre el tractament antiretroviral es va produir un rebot ràpid del VIH. En tres casos més en què les cèl·lules mare no presentaven la mutació, el virus va rebotar a les 12, 32 i 41 setmanes.
Els autors de l'estudi expliquen que hi ha diferències amb el cas del Pacient de Berlín. En aquell cas, les cèl·lules del malalt ja presentaven parcialment la mutació CCR5 Delta 32. En el cas actual, no.
A més, en el cas que ara s'ha exposat el pacient es va sotmetre a una teràpia pretrasplantament molt menys agressiva i va rebre un únic trasplantament. El Pacient de Berlín es va sotmetre a dues intervencions consecutives.
Segons els investigadors, això demostra que es pot assolir la remissió fins i tot sense tenir una mutació prèvia i amb tractaments molt menys agressius per al pacient.
Entre les dos casos també hi ha semblances. A part de rebre cèl·lules amb la mutació, tots dos van presentar una síndrome transitària de l'empelt contra l'hoste les cèl·lules del donant atacaven les cèl·lules del receptor. També van aconseguir un reemplaçament total, a la sang perifèrica, de les cèl·lules del receptor per les del donant.
Augmenta les possibilitats del tractament
Un estudi previ liderat per IrsiCaixa i publicat l'octubre passat a la revista Annals of Internal Medicine ja apuntava que, a part de la mutació, aquests altres factors podien ser decisius per aconseguir la remissió del virus. Això augmentaria les possibilitats d'aquesta línia de tractament, com explica Maria Salgado:
"L'estudi detallat d'aquests altres mecanismes podria permetre la seva aplicació, mitjançant teràpies menys invasives que un trasplantament d'un donant, a persones amb VIH que no pateixin un trastorn hematològic, per la qual cosa serien escalables a una gran majoria de la població VIH+."
Els investigadors han volgut remarcar el risc elevat del trasplantament de cèl·lules mare, que només es recomana en pacients amb una malaltia hematològica que no pugui tractar-se mitjançant altres teràpies.
I també han deixat clar que la retirada del tractament antiretroviral només pot fer-se per decisió mèdica i mitjançant un seguiment exhaustiu de l'evolució del pacient.
Coincidint amb la publicació, els resultats es presenten aquest dimarts a la Conference of Retrovirus and Opportunistic Infections (CROI), que se celebra a Seattle.
