Segona persona al món que es cura del VIH: el "pacient de Londres"

La revista The Lancet HIV publica un estudi que confirma la "cura" del VIH en l'anomenat "pacient de Londres", que 29 mesos després de sotmetre's a un trasplantament de cèl·lules mare continua sense tenir rastre de replicació del virus a l'organisme.

El "pacient de Londres" era un home portador del VIH a qui es va detectar un limfoma de Hodgkin. L'any 2016 se'l va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare amb una mutació, anomenada CCR5 Delta 32, que impedeix l'entrada del virus a les cèl·lules diana del VIH, els limfòcits T CD4, que formen part del sistema immunitari.

Al cap de 16 mesos, els metges van interrompre el tractament antiretroviral i, el març del 2019, la revista Nature va publicar l'article en què es demostrava que feia 18 mesos que el virus era indetectable a la seva sang. Era el segon cas de "remissió a llarg termini". 
 

Anunciat un tercer cas

Coincidint amb l'article, s'ha anunciat un tercer cas d'aquest tipus. Un home de 50 anys amb infecció pel VIH -virus de la sida- que porta més d'un any sense prendre el tractament ja no té senyals del virus a l'organisme. L'home havia rebut un trasplantament de cèl·lules mare per tractar una leucèmia mieloide aguda.

Aquest cas, anomenat "pacient de Düsseldorf", s'ha anunciat a la Conferència de Retrovirus i Infeccions Oportunistes (CROI), la conferència mundial més important sobre la sida, que s'havia de celebrar a Boston. Finalment, es fa de manera virtual a causa del coronavirus SARS-CoV-2. El pacient es va sotmetre al trasplantament el 2013 i des del novembre del 2018 no prenia tractament antiretroviral.

 

Tots dos casos s'integren dins del consorci internacional IciStem, que investiga la possibilitat de curar el VIH amb trasplantament de cèl·lules mare. Està coordinat per l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa -impulsat conjuntament per La Caixa i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya- i el Centre Mèdic Universitari d'Utrecht (Països Baixos).

Habitualment, quan les persones amb infecció pel VIH interrompen el tractament, el virus rebota al llarg de les primeres 4 setmanes. El primer cop que això no es va produir va ser en el pacient de Berlín, que també s'havia sotmès a aquest tractament amb cèl·lules mare. Les cèl·lules del pacient són substituïdes per les del donant i això fa inviable que el virus es reprodueixi.
 

Sense rastre del VIH

Els investigadors diferencien els conceptes de "cura" i "remissió a llarg termini" en funció del temps transcorregut sense rebot viral des de la interrupció de la medicació antiretroviral. Amb el pacient de Londres han fet el pas de considerar-lo curat, com explica Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa i cocoordinador d'IciStem:

"Quan es va publicar inicialment el cas de Londres, vam insistir a no parlar de cura perquè, tot i que 18 mesos convidaven molt a l'optimisme perquè no s'havia vist un interval tan llarg des del pacient de Berlín, volíem ser prudents i no generar falses expectatives".

Ara, 29 mesos després de la interrupció del tractament, el virus continua indetectable en sang, líquid cerebroespinal, semen i teixit intestinal. S'han detectat nivells molt baixos de genoma de VIH en teixits limfoides, però es tracta de material genètic defectuós que no té capacitat replicativa i, per tant, tampoc no té capacitat infecciosa.
 

Un tractament d'alt risc

El director de l'estudi, Ravindra Kumar Gupta, de la Universitat de Cambridge, afirma que els resultats demostren la viabilitat del mètode per curar el VIH, però alerta que és per a casos molt concrets:

"És important destacar que aquest tractament curatiu és d'alt risc i només es fa servir com a últim recurs per a pacients amb VIH que també tenen malalties hematològiques que amenacen la seva vida. Per tant, no és un tractament que es pugui oferir de manera àmplia a pacients amb VIH que tinguin un tractament antiretroviral efectiu".

També remarca que la retirada del tractament antiretroviral només es pot fer per decisió mèdica. Segons Martínez-Picado, "encara queden certes barreres per enderrocar abans que l'edició genètica del receptor CCR5 pugui ser utilitzada com a estratègia de cura escalable per a tota la població". IciStem ha proposat, des de l'any 2014, 40 pacients amb VIH que s'havien de sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare.