Selectivitat 2022: es torna a fer en tres dies i es tria llengua amb un formulari anònim

Els exàmens de la selectivitat han començat aquest dimarts per a més de 40.000 estudiants, i tindran el format prepandèmia.

Es tornen a fer en tres dies (del 14 al 16 de juny), en comptes de quatre, i sense que la mascareta sigui obligatòria a les aules, encara que se'n recomana l'ús, tenint en compte que les proves es fan en espais tancats.

També ha canviat la manera d'escollir en quin idioma es volen fer les proves.

S'ha fet mitjançant un formulari anònim que s'ha repartit als alumnes en el primer examen. Es tracta d'un paper que s'ha autocopiat. D'aquesta manera, el professor se n'ha endut una còpia amb la preferència lingüística anònima de cada estudiant i es podran repartir els exàmens a cadascú en la llengua escollida.

Amb aquesta estratègia es vol donar compliment a la sentència de l'abril del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va determinar que prioritzar el català a l'hora de repartir els exàmens de les PAU 2021 va vulnerar els drets fonamentals dels estudiants.
 

Tres canvis en tres convocatòries pel tema de la llengua

La Generalitat ha hagut de tornar a canviar la gestió de les proves i la llengua.

El juny del 2021 el responsable de cada aula va recordar als estudiants que podien demanar la prova en qualsevol de les llengües oficials i també ho explicava un cartell a cada aula. Els estudiants que no volien la prova van català van haver de fer la petició a mà alçada.

A la convocatòria de setembre, els professors van preguntar als més de 5.000 alumnes, un per un, si volien els exàmens en català, castellà o aranès.

El TSJC es va pronunciar a la primavera, donant la raó en part al recurs que l'Assemblea per a una Escola Bilingüe va presentar contra el funcionament de la selectivitat del 2021.

Va qüestionar que la priorització del català portava els alumnes a haver de "significar-se respecte dels altres examinats" i va demanar a l'administració que oferís "de forma imparcial i igual, sense preferència entre llengües, els enunciats al començament dels exercicis".

Tot i l'enrenou, la xifra de persones que van demanar els exàmens en una llengua diferent del català es va mantenir en un 5%.

Com són les proves de la selectivitat

La selectivitat es divideix en dues fases. La general, que és obligatòria i consta de cinc exàmens, i l'específica, que és voluntària i serveix per apujar nota.

A la general, els aspirants a entrar a la universitat han de passar les proves de quatre matèries comunes (llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera i història) i d'una assignatura a escollir entre les matèries comunes d'opció del batxillerat (fonaments de les arts, llatí, matemàtiques i matemàtiques aplicades a les ciències socials).

Justament, la de castellà ha estat la primera prova d'aquest dimarts. Els nois i noies han hagut d'escollir entre un text de 'María bonita' d'Ignacio Martínez de Pisón i l'article 'Las palabras como prismas' del lingüista Ignacio Bosque.

Els que han optat per l'opció A, havien de contestar també preguntes sobre 'La Fundación' d'Antonio Buero Vallejo i els que han optat per l'opció B ho han hagut de fer sobre 'Nada' de Carmen Laforet.

Al migdia ha estat el torn de les llengües estrangeres. A anglès, la prova de comprensió oral ha estat centrada en la figura de l'arquitecte Frank Lloyd Wright. En la de comprensió escrita calia respondre preguntes sobre l'illa Assateague, als Estats Units.

Aquí pots consultar tots els exàmens i les respectives correccions.

Els horaris són els següents:

Dimarts 14 de juny

9.00-10.30 h: llengua castellana i literatura
12.00-13.30 h: llengua estrangera
15.00-16.30 h: anàlisi musical, cultura audiovisual, electrotècnia, física, geografia

Dimecres 15 de juny

9.00-10.30 h: llengua catalana i literatura
12.00-13.30 h: ciències de la Terra i medi ambient, fonaments de les arts, grec, matemàtiques aplicades a les ciències socials
15.00-16.30 h: disseny, economia de l'empresa, literatura catalana, química, tecnologia industrial

Dijous 16 de juny

9.00-10.30 h: història
12.00-13.30 h: dibuix artístic, llatí, matemàtiques
15.00-16.30 h: biologia, dibuix tècnic, història de l'art, història de la filosofia, literatura castellana

Els alumnes que tinguin una nota mitjana de 5 entre la qualificació de batxillerat i la de fase general de les proves hauran superat les PAU i, per tant, tindran nota d'accés a la universitat.

En aquest càlcul, la nota de batxillerat compta un 60% i la de la fase general, un 40%, sempre que l'estudiant hagi tingut un mínim de 4 a la mitjana dels cinc exàmens de la fase general.

A la part específica, es poden examinar de fins a tres assignatures a triar entre 22 matèries. Les dues millors notes que treguin, un cop ponderades, servirà per calcular la nota d'admissió, que pot arribar fins als 14 punts.

La nota de la fase general de les PAU té una validesa indefinida, mentre que la de la fase específica caduca al cap de dos anys.

450 alumnes volen apujar nota

En aquesta convocatòria s'examinaran 40.557 estudiants, 800 més que el 2021.

D'aquests, 32.172 són alumnes amb matrícula ordinària que han acabat el batxillerat aquest curs; 4.612 procedeixen de matrícula lliure, i 3.773 són estudiants provinents de cicles formatius de grau superior que s'examinen d'alguna assignatura en la fase específica.

En el cas de la matrícula lliure, els alumnes que volen millorar nota han passat dels 410 del juny passat als 450 d'enguany. I els que repeteixen les PAU perquè van suspendre el curs passat són 460, més que els 415 del curs passat.

Els exàmens es faran en uns 60 municipis i hi haurà un total de 207 tribunals, principalment als campus d'universitats com la UB, la UAB, la UPC, la UPF, la UdG, la UDL i la URV, a més d'alguns centres de secundària.

Els resultats de la selectivitat 2022 es faran públics a partir del 29 de juny.

L'any passat, va aprovar pràcticament el 97% dels estudiants que es van presentar a les PAU i la nota mitjana d'accés a la universitat va pujar fins al 7,3, per sobre del 6,6 del 2020. Això ha fet augmentar les notes d'accés en alguns graus, sobretot els que tenen més demanda.