Selectivitat 2025: les preguntes competencials seran obligatòries i les faltes restaran més

Les proves d'accés a la universitat del juny que ve incorporen canvis, en el camí cap a fer-les totalment competencials l'any 2028. Els exàmens, de model únic, hauran d'incorporar un mínim del 20% de preguntes no memorístiques, que s'hauran de respondre obligatòriament. A més, caldrà ser molt curós amb la correcció lingüística, ja que errors en l'ortografia, la presentació i la coherència del discurs poden fer baixar la nota fins a dos punts.

El juny passat el Consell de Ministres va aprovar el decret reial per regular les PAU del 2025, en el qual eliminava l'opció que els estudiants puguin triar entre diversos models d'examen. Així, doncs, fixava un model únic per a cada matèria, que no permetrà descartar temari.

Ara, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) ha detallat com seran les proves i aviat publicarà els models definitius d'examen i els criteris de correcció.

El Departament de Recerca i Universitats preveu fer-los arribar a tots els centres i publicar-los al Canal Universitats a finals d'octubre.

Preguntes no memorístiques obligatòries

Entre el 20 i el 25% de les preguntes seran competencials, és a dir de continguts no memorístics. Per resoldre l'exercici, l'alumne haurà de relacionar els seus coneixements i demostrar pensament crític, capacitat de reflexió i maduresa.

Per exemple, en un examen de literatura, es poden utilitzar fragments que no necessàriament s'han d'haver llegit els alumnes i que serviran per avaluar el seu judici crític, la comprensió lectora i els coneixements literaris.

Aquesta part de l'examen s'haurà de respondre obligatòriament. Això vol dir que en un examen amb quatre preguntes de 2,5 punts cadascuna; hi haurà com a mínim una pregunta d'aquest estil.

Menys d'un terç de preguntes test

La gran majoria de l'examen, almenys un 70%, haurà d'oferir preguntes amb respostes obertes --que cal desenvolupar amb un text-- i semiobertes --de resposta breu--.

Per tant, les preguntes tancades --amb una única resposta vàlida-- com les de tipus test, només valdran un màxim de tres punts.

Per cada matèria es lliurarà un sol model d'examen, per evitar que els alumnes estudiïn només una part del temari. Tanmateix, dins els apartats sí que hi pot haver diverses opcions de preguntes o tasques.

Fins a 2 punts menys per incorrecció lingüística

La normativa fixa també com s'avaluarà la correcció lingüística. A banda de l'adequació de la resposta al que demana l'enunciat, es valoraran la coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica i la presentació.

En el cas de les proves específiques de les llengües oficials, com el català i el castellà, aquest tipus d'errors es podran penalitzar amb fins a dos punts.

Pel que fa a les llengües estrangeres, com l'anglès, el francès, l'alemany o l'italià, es podrà descomptar fins a un punt i mig, i a la resta de matèries, un punt.

Selectivitat 2025: 11, 12 i 13 de juny

Tot i que des de la conferència de rectors d'universitats espanyoles s'ha proposat que totes les autonomies facin la prova la primera setmana de juny, a Catalunya les dates ja estaven fixades per a la segona setmana.

La convocatòria ordinària se celebrarà els dies 11, 12 i 13 de juny; mentre que les proves de la convocatòria de setembre seran el 3, 4 i 5 de setembre.

Camí cap a proves menys memorístiques

La llei educativa actual (LOMLOE) dictamina un canvi en la selectivitat, per convertir-la en més competencial i menys memorística, una novetat que ja començaven a introduir les proves del 2024.

El ministeri ha treballat amb les comunitats autònomes, els docents i les universitats per dissenyar conjuntament el nou format, que avaluarà les competències específiques associades a cada matèria.

Fins a quatre matèries per apujar nota

L'estructura de les PAU es manté intacta. Hi haurà 5 proves obligatòries i una matèria específica segons el batxillerat cursat. Aquesta és la fase general, que ha de fer tothom. El resultat de totes aquestes proves és sobre 10.

Els alumnes que aprovin el batxillerat i es presentin a la prova l'any vinent s'examinaran de llengua i literatura catalana, llengua i literatura espanyola, llengua estrangera, història d'Espanya o història de la filosofia i de la matèria específica.

A més, els que vulguin apujar la nota d'admissió (fins a 14) podran examinar-se voluntàriament de fins a quatre matèries més i no tres, com fins ara.

Podran triar entre les assignatures de modalitat, cursades o no, i la matèria comuna que no hagin fet en la fase d'accés (història d'Espanya o història de la filosofia). En cas que facin la quarta, haurà de ser una segona llengua estrangera, com el francès o l'alemany.

Cada prova tindrà una durada de 90 minuts, amb mitja hora de pausa entre exàmens. Els alumnes amb necessitats especials de suport educatiu tindran més temps per fer cada prova.

A banda de calculadora, els alumnes també podran portar diccionaris, formularis o taules a l'examen.

Criteris comuns per avaluar l'alumne

Per a cada exercici hi haurà uns criteris objectius de correcció, així com un mateix procediment de revisió en tot el territori.

No hi ha canvis en les qualificacions. Cada examen es qualificarà amb una nota de 0 a 10 punts, amb dues xifres decimals. No hi ha nota mínima per exercici. La nota final de la prova d'accés es calcularà fent la mitjana aritmètica de cadascun dels exercicis i la nota mínima serà un 4.

La nota d'accés a la universitat surt de sumar el 60% de la nota mitjana del batxillerat i el 40% de la nota obtinguda en la fase general de la prova d'accés (amb cinc matèries). El resultat ha de ser com a mínim un 5.

Per tal d'apujar nota, també s'hi poden sumar les qualificacions ponderades de les matèries que determini cada universitat. L'alumne seleccionarà les dues en què hagi tret més bona nota.

Sense lectures obligatòries comunes

Una altra de les novetats de la nova selectivitat és que no hi haurà lectures obligatòries comunes a les proves de català i castellà. Els alumnes ja no s'hauran de llegir uns llibres concrets durant el batxillerat, sinó que cada centre triarà els seus.

Com que l'objectiu és que les PAU siguin més competencials, les preguntes de la selectivitat estaran basades en fragments de textos que serviran per avaluar el seu judici crític, la comprensió lectora i els coneixements literaris.