Selectivitat 2025: no hi haurà lectures obligatòries comunes a les proves de català i castellà

A partir del curs que ve, ja no hi haurà lectures obligatòries als exàmens de selectivitat de les assignatures de llengua i literatura catalana i castellana. Són dues de les matèries de les quals s'examinen tots els alumnes, independentment del Batxillerat que facin.

Aquesta mesura, ja anunciada, ara el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) l'ha confirmat en un document que s'ha fet arribar als centres.

La decisió s'ha pres conjuntament amb el departament d'Educació, que explica que la lectura continuarà sent obligatòria a Batxillerat encara que no hi hagi una llista tancada de títols. Tot i això, alguns professors adverteixen de les conseqüències negatives que pot comportar aquest canvi.

Menys títols i més competències

El Departament recorda que el nou currículum competencial de la Lomloe --la nova llei d'educació-- estableix que els centres treballaran l'educació literària amb les lectures que considerin. En conseqüència, han acordat amb el CIC que les PAU de 2025 i posteriors abandonin els títols concrets i avaluïn aquestes competències amb preguntes sobre tòpics, gènere i recursos literaris.

Reconeixen que, per tant, les preguntes de la selectivitat estaran "basades en fragments que no necessàriament seran els mateixos que hauran llegit els alumnes", però asseguren que "els serviran per connectar amb els sabers apresos i les lectures realitzades durant l'etapa, tot avaluant el judici crític i la comprensió lectora".

Amb tot, Educació insisteix que "l'alumnat de batxillerat haurà de fer diverses lectures per consolidar les competències i els sabers necessaris".

"La lectura a Batxillerat segueix sent obligatòria, tant a les matèries comunes (que no tenen llista concreta) com a les de modalitat (que sí que en tenen)."

Els professors no ho veuen clar

Un cop confirmat el canvi de model a partir de l'any vinent, el professorat afectat ha mostrat la seva preocupació. Joan Cumeras, director de l'institut Santiago Sobrequés de Girona i membre de la Junta Central de Directors, recorda que aquesta no ha estat una petició dels docents i que té els seus riscos.

"Hi ha el perill que, en no ser obligatòria per a les PAU, la lectura perdi pes. Fins ara, es llegien dos llibres de català i dos de castellà, tant a 1r com a 2n. Amb això, es garantia que tot l'alumnat que anava a les PAU llegia, com a mínim, quatre llibres", assenyala.

Cumeras -que també ha format part del grup d'experts que ha assessorat el govern després dels últims resultats de les proves PISA- reconeix la "bona intenció" d'avançar cap a un sistema més competencial i menys memorístic, però qüestiona que aquest nou sistema sigui la millor manera d'aconseguir-ho.

"No crec que hi hagi res més competencial que saber fer una lectura activa per poder comprendre el món."

A més, adverteix que la gestió dels professors també es complicarà perquè, segons vaticina, "sense aquesta obligació, serà feina dels docents adaptar-se a aquest nou canvi fent el possible per motivar l'alumnat, que normalment està centrat només en allò que entra a les proves on es juga les possibilitats de seguir els estudis que vol".

Hi coincideixen des del Col·lectiu Pere Quart, que uneix professionals de l'àmbit educatiu en defensa de mantenir la literatura a les aules. Aïda Ayats, membre d'aquest col·lectiu i professora de literatura, també rebutja aquest canvi i alerta que els alumnes de Batxillerat podran perdre hàbit de lectura, en funció del que decideixi el centre.

"Com és possible que els alumnes acabin una etapa post-obligatòria com el Batxillerat i potser no hagin llegit sencer cap llibre important de la literatura catalana? És inconcebible. És carregar-se un imaginari col·lectiu."

A Ayats li sembla inimaginable que això pugui passar a països com França o Itàlia perquè, diu, "estan molt orgullosos de la seva literatura i de la seva cultura, mentre nosaltres llancem pedres sobre la nostra teulada."

En aquest sentit, considera necessari mantenir un model en què hi hagi "un temari compartit, un banc de recursos".

"Després ens queixem dels resultats dels informes PISA i de la manca de comprensió lectora dels alumnes, però la millor manera de fomentar-la és llegir i escriure; llegir llibres de qualitat, textos de qualitat."

I Cumeras adverteixen que "ens hi juguem molt, perquè com a societat no ens podem permetre menystenir el valor de la lectura si volem preparar als joves per la vida i no només per superar una prova".