"Sempre seré la mare del Leo": parla la primera víctima de violència vicària a Catalunya

Dos anys després, la mare d'en Leo, la primera víctima reconeguda de violència vicària a Catalunya, parla per primer cop amb un mitjà de comunicació i explica, en un documental del "Sense ficció" del 3cat, com va viure els fets. Sense mostrar la seva identitat, perquè el trauma encara és molt gran i no vol que ningú la reconegui pel carrer.

"Jo em puc presentar, sobretot, com la mare del Leo. Un nen que lamentablement va perdre la vida amb gairebé tres anys. Encara que ja no el tingui amb mi, físicament, sempre seré la mare del Leo".

No havia parlat mai amb un mitjà de comunicació. En una llarga entrevista al despatx de la seva advocada, la mare d'en Leo explica com va viure aquella tragèdia i què va passar després de l'atenció inicial i dels minuts de silenci de condemna pública.

Els pares d'en Leo tot just havien començat el procés de separació. A finals d'agost del 2021, el nen havia de passar la primera nit sol amb el pare. "Jo estava molt trista, per separar-me. I estàvem en aquesta dinàmica de "ho farem bé pel Leo"

Finalment, la nit del 23 d'agost pare i fill anaven a dormir en un hotel. Ell ja no vivia al pis familiar i ella, una mica a contracor, ho va acceptar. A dos quarts de deu d'aquella mateixa nit va rebre una trucada al mòbil:

"I de sobte vaig veure el seu número, la seva trucada. Parlava molt ràpid, molt ràpid. Molt. I en algun moment em va dir: "busca't el millor psicòleg que puguis perquè el que acabo de fer no ho superaràs mai".

Va córrer cap a l'hotel Concòrdia de Barcelona, on en Leo s'havia allotjat amb el seu pare. Allà ja hi havia els serveis d'emergència, que no van poder fer res per salvar el nen. El pare havia fugit. El van trobar 23 dies després, mort en uns terrenys al costat de l'aeroport del Prat. S'havia suïcidat.

" Fins i tot a dia d'avui, encara que en soc conscient, encara que de manera racional sé perfectament el què ha passat, encara em costa pensar que aquesta persona que he estimat realment, amb qui m'he casat, ha pogut arribar a aquest extrem amb l'objectiu de fer-me el pitjor mal possible".

La mare encara estava en xoc quan va haver d'entrar en un laberint jurídic que l'ha acabat engolint. "Soc el primer cas de violència vicària a Catalunya i no entro en cap casella", explica. I afegeix: "Mai m'hauria pogut imaginar que a més de viure el pitjor de la meva vida hauria de dedicar tanta energia als aspectes legals i jurídics, i menys per no arribar a res".

La seva advocada, Marta Ariste, explica que se li ha denegat l'ajut com a víctima directa de violència masclista de l'Estat espanyol "perquè s'entén que ella no depenia econòmicament del seu fill assassinat, de dos anys". Un fet que creu que mereix una denúncia pública:

"És surrealista i costa d'entendre i t'ho llegeixes i t'ho has de llegir tres cops per dir, 'ho he entès bé?' Doncs sí, està explicat i recorregut moltíssimes vegades i tornat a denegar altres moltíssimes vegades".

També se li ha denegat l'ajut de lloguer, l'ajut de rebre atenció psicològica gratuïta (més enllà de l'atenció inicial que li va facilitar l'Ajuntament de Barcelona) i va haver de tornar a treballar quan encara no feia un any de l'assassinat del nen, perquè així ho va decidir l'ICAM, el tribunal mèdic, que no li va concedir la invalidesa laboral, assegura l'advocada.

"Per tant, a dia d'avui s'ha denegat tot. I quan ho expliques a tots els àmbits, a tots els nivells, et diuen 'Oh, no pot ser, no pot ser'. Doncs sí, som al 2023, al Leo el van assassinar l'agost del 2021, fa dos anys. I encara estem així"

Per a la mare del Leo ha estat un cop rere un altre, i s'ha sentit abandonada per les institucions: "És molt dur perquè és una falta de reconeixement. És com un càstig, sobre un altre càstig, sobre un altre càstig", explica.

Jo ho veig com un abandonament de l'Estat. Fins hi tot com un maltractament".

Ara com ara, la mare del Leo només ha rebut una ajuda de la Generalitat de Catalunya. Totes les de l'Estat espanyol continuen denegades.

El seu cas va fer canviar els protocols a Catalunya, i s'han augmentat les indemnitzacions a les víctimes de violència vicària i s'han simplificat tots els tràmits.