S'endureix el control de qualitat de l'aigua: Mollet del Vallès ja no pot beure dels pous
Una nova normativa més restrictiva sobre la qualitat de l'aigua obliga el municipi a aturar l'extracció de les seves captacions i tancar provisionalment la planta potabilitzadora
La planta potabilitzadora de Mollet del Vallès hauria d'estar treballant a ple rendiment, però des del 2 de gener està aturada. Un canvi en la normativa sanitària l'ha deixat obsoleta.
Una nova llei del govern espanyol, que neix d'un reial decret del 2023 i que ha entrat en vigor aquest any, ha endurit el control de la qualitat de l'aigua: obliga a avaluar noves substàncies i compostos, que abans no es consideraven contaminants i ara sí.
En cas de detectar-ne i si se'n supera el llindar permès, si no es redueix o s'elimina la presència d'aquests contaminants, l'aigua no es considera apta per consum de boca.
És el cas de Mollet del Vallès, que sobrepassa el valor acceptat d'alguns compostos químics. En concret, dels anomenats PFAs, que ara es controlen per primer cop.
La planta de Mollet, que netejava l'aigua que extreien dels pous, no té la tecnologia necessària per desfer-se d'aquests components i sanejar-la.
Això ha provocat que el municipi s'hagi vist obligat a aturar l'extracció de les captacions pròpies, que suposaven una font d'abastament complementària per al municipi, i tancar provisionalment la instal·lació.
Fins ara, Mollet comprava aproximadament un 75% de la seva aigua a la xarxa Ter Llobregat i l'altre 25% era dels seus pous. Això els permetia estalviar-se diners i reaprofitar l'aigua freàtica, però ara l'ha de comprar tota, amb el sobrecost que això suposa.
Químics de la indústria "difícils de degradar"
Alguns d'aquests compostos, com els PFAS detectats per sobre del llindar permès a Mollet, es consideren "forever chemicals", explica la professora de la Universitat Politècnica de Catalunya i investigadora del Grup d'Enginyeria i Microbiologia del Medi Ambient, Estel Rueda.
"Són el que coneixem com a 'forever chemicals' en anglès, 'químics per sempre' en català. El problema que tenen és que són molt difícils de degradar, es queden en el medi, i els mètodes convencionals que habitualment hem fet servir a vegades no són capaços d'eliminar-los del tot."
"S'utilitzen en molts processos industrials. Per exemple, per fer materials antiadherents per fer una paella o en teixits impermeables", exposa Rueda, que assenyala que el repte serà adaptar la tecnologia.
"En els darrers anys hem après a detectar-los gràcies als avenços que hem tingut en el camp de la tecnologia, ara també caldrà adaptar la tecnologia per poder netejar-los".
Crítiques per opacitat i falta de previsió de l'Ajuntament
L'Ajuntament, que no ha volgut fer declaracions, ha explicat en un comunicat que el subministrament està garantit i que treballa amb l'Agència Catalana de l'Aigua per buscar una solució, adaptar-se als nous criteris i així poder extreure, de nou, l'aigua dels pous complint amb la normativa.
De moment, però, no ha explicat com, i entitats mediambientals i oposició critiquen opacitat i falta de previsió. Albert Rodríguez, membre de la plataforma Mollet Respira, els retreu que la informació ha arribat tard.
"Hi ha preocupació. La informació ha arribat tard. Si el reial decret és del 2023, segurament ja fa temps que sabien quins nivells hi havia de PFAS. Sobretot, el que demanem és transparència i que si és una cosa de salut pública, que ens avisin abans"
Grups de l'oposició també lamenten haver conegut la situació a través d'un comunicat penjat a la web de l'Ajuntament sense previ avís.
Quines opcions hi ha
Entre altres opcions, la solució podria passar per modernitzar la planta, fet que suposaria una inversió econòmica molt important o afegir fonts d'aigua a les captacions que permetessin reduir la concentració d'aquests compostos.
La llei, que és més restrictiva sobre la qualitat de l'aigua i representa un enduriment dels controls tecnicosanitaris, donava de marge l'any 2024 per fer les anàlisis, i ara --el 2025-- ja s'han de complir els nous criteris.
En total, ha afegit més d'una desena de nous paràmetres de control de l'aigua respecte a la normativa fins ara vigent, com ara el bisfenol a, l'urani químic, substàncies perfluoroalquilades i polifluoralquilades (PFAs), àcids haloacètics (HAH), epiclorhidrina, acrilamida, clorur de vinil, clorits i clorats --que abans només es determinaven en determinades circumstàncies-- i alguns paràmetres microbiològics.
L'Agència de Salut Pública assegura que en fa seguiment
L'Agència de Salut Pública de Catalunya, preguntada per TV3, explica que quan un municipi té un paràmetre per sobre de la normativa, ho ha de notificar obligatòriament a l'autoritat sanitària.
"Després de la confirmació de la incidència, l'operador o el municipi ha d'investigar immediatament el motiu d'aquesta incidència i ho ha de comunicar a l'autoritat sanitària i deixar-ne constància al SINAC (Sistema de información Nacional de Aguas de Consumo)."
Asseguren que n'estan fent seguiment a les diferents zones d'abastament de Catalunya, però no especifiquen en quines altres poblacions s'han detectat ni tampoc en quins casos s'està actuant, malgrat haver-los demanat aquesta informació.
Mentrestant, tant l'Organització Mundial de la Salut com la Unió Europea estan revisant els efectes que poden tenir sobre la salut substàncies com els PFAS.
