Una terrassa buida al centre de Girona (ACN / Gemma Tubert)
Una terrassa buida al centre de Girona (ACN / Gemma Tubert)

S'endureixen les mesures contra la pandèmia: les dates clau que ens han portat fins aquí

Marc TexidóActualitzat

L'epidèmia està fora de control a Catalunya. Les autoritats sanitàries feia setmanes que ho advertien i finalment s'han aprovat noves restriccions per a tot el territori; mesures que tenen com a objectiu frenar l'ascens de la corba, del nombre de contagis, de la Covid-19.

Però, com hem arribat fins aquí?

Després d'una primavera llarga, confinats, va arribar l'estiu i la fi de l'estat d'alarma. Aquella setmana es registren les dades més baixes del risc de brot des de l'inici de la pandèmia. El 20 de juny no arriba als 13 punts; però és una dada que no dura gaire temps i en només un mes s'enfila fins als 203 punts.

Aleshores comencen setmanes de pujades i baixades, sempre a la part alta i amb el risc alt, per sobre de 100. Són xifres que posen en alerta les autoritats sanitàries i que porten a prendre mesures abans del que es preveia.


Mesures per a tot el país

El 9 de juliol, el govern decreta l'ús obligatori de la mascareta en qualsevol supòsit. Els contagis continuen creixent i la majoria es donen en les trobades socials, i el 24 de juliol s'ordena el tancament de l'oci nocturn. Les discoteques i bars musicals abaixen la música i encara no l'han pogut tornar a apujar.

El 27 de juliol, el president de la Generalitat, Quim Torra, alerta que la situació és "crítica".

"Ens trobem davant dels, probablement, deu dies més importants d'aquest estiu. Deu dies per saber si amb la solidaritat, la col·laboració i l'esforç de tots aconseguim redreçar la situació. Perquè si no, haurem de retrocedir."


A mitjans d'agost, el dia 14, es fa un pas més i es limita l'horari dels bars i restaurants: han de tancar a la una de la matinada i passada la mitjanit ja no poden acceptar clients. El mateix dia es prohibeix fumar a la via pública si no hi ha una distància de 2 metres.

Finalment, i amb la mirada en la tornada a la feina i a les escoles i en un intent de revertir la corba, es limita a 10 les persones que es poden reunir, tret d'algunes excepcions. Una mesura que encara s'endureix més a finals de setembre, quan es rebaixa el topall a sis persones. Restriccions que segueixen vigents a tot Catalunya.

Restriccions per territori

Les mesures, però, s'endureixen en els punts on es descontrola la pandèmia, i els brots i el descontrol de la transmissió de la Covid-19 per municipis i comarques es van repetint i escampant per tot el territori durant l'estiu.

 

 

Al juliol es detecten diversos brots en empreses del Segrià. La proximitat amb l'Aragó, on es descontrolen els contagis, i l'alta mobilitat entre les dues regions en plena època de la collita de la fruita, obliguen a prendre la mesura més dràstica, el confinament perimetral de la comarca, similar al que es va viure al març a la conca d'Òdena.

Dues setmanes més tard arriben les restriccions a Barcelona i 12 municipis més de l'Àrea Metropolitana, tota la Noguera i Figueres i Vilafant.

A l'agost i al setembre, les mesures van saltant d'un punt a l'altre del país, passant per Reus, Granollers, les Franqueses del Vallès i Canovelles, Girona i Salt, tota la comarca de la Cerdanya, Vic i Manlleu. I a l'octubre, a les Terres de l'Ebre, on des del març s'ha mantingut a ratlla la pandèmia, un brot en un escorxador fa saltar les alarmes i s'apliquen mesures a Tortosa, Amposta i Roquetes.

A principis d'aquesta setmana s'anuncien mesures a 15 municipis del Vallès Occidental, inclosos Sabadell, Terrassa, Sant Cugat del Vallès i Rubí.

Cribratge per detectar contagis de Covid-19 a l'escola Remolins de Tortosa (ACN)
Cribratge per detectar contagis de Covid-19 a l'escola Remolins de Tortosa (ACN)


Cribratges comunitaris

El pas dels mesos permet ampliar la rapidesa i la capacitat de diagnòstic i s'implanten els cribratges comunitaris als punts amb més casos de coronavirus. Precisament és al Vallès Occidental on es fan els primers: a Ripollet, proves PCR porta a porta; a Sabadell, dues carpes instal·lades al sud de la ciutat, igual que a Terrassa.

Però els dispositius es van escampant per Catalunya. Arriben a Santa Coloma de Gramenet, Vilafranca del Penedès, als barris de Barcelona, a Torre Baró i al Maresme-Besòs. I a Benifallet, Balaguer, la Seu d'Urgell, Granollers, Reus, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Badalona. Al setembre a Salt, i el Raval i Trinitat Vella a Barcelona i Manlleu.
 

Tornada a l'escola

A finals d'agost, Catalunya es manté estable, dins la gravetat, i totes les mirades es centren en la tornada a l'escola. El 23 de juliol el president Torra avisa que el país ha de tornar a la feina i a l'escola "sí o sí":

"Hem de tornar a la feina sí o sí. Hem d'obrir les escoles sí o sí. Venen dies decisius, venen dies que haurem de tornar a demanar als ciutadans de Catalunya un esforç més."


Els cribratges comunitaris, un cop comencen les classes, es traslladen als centre educatius. Un mes després de la tornada a les aules, només un 3% de la comunitat educativa està confinada.

 

 

Són mesures que permeten mantenir un equilibri, però massa alt, i el 27 de setembre es viu un punt d'inflexió. L'escalada de les dades sembla no tenir aturador i el risc de brot es dispara i arriba als 362 punts.

ARXIVAT A:
Coronavirus
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut