S'enlaira Proba-3, la missió per crear eclipsis artificials i estudiar la corona solar

L'Agència Espacial Europea, l'ESA, ha posat aquest dijous en òrbita dos petits satèl·lits que produiran eclipsis solars artificials per poder estudiar la corona del Sol com no s'ha estudiat mai fins ara.

La missió, anomenada Proba-3, s'ha llançat des de l'Índia, i es calcula que durant un any i mig generarà l'equivalent a 1.500 hores d'eclipsis solars per estudiar-los.

El llançament s'ha fet a dos quarts de dotze del matí hora catalana des del centre espacial Satish Dhawan de Sriharikota, a l'estat d'Andhra Pradesh:

Un dels satèl·lits o mòduls és el "coronògraf" que analitzarà la corona i l'altre farà d'"ocultador", situant-se a 150 metres per fer-li una ombra equivalent a la que la Lluna fa a la Terra respecte al Sol en els eclipsis.

Gairebé impossible de fer a la Terra

Fins ara els científics han aprofitat els pocs minuts que duren els eclipsis de sol per estudiar la corona solar, cosa que, en condicions normals, no permet fer l'enorme potència lumínica del Sol.

S'ha intentat fer eclipsis artificials a la Terra posant "discos d'ocultació" davant de telescopis, però el fenomen de la difracció de la llum impedeix que els resultats siguin prou vàlids.

L'estudi de la corona solar és important perquè és la zona on es genera el vent solar i on es produeixen les ejeccions de massa coronal que es converteixen en les tempestes solars que afecten la Terra.

Màxim marge d'error: un mil·límetre

La Proba-3 és un gran repte tecnològic, perquè exigeix una sincronització molt precisa entre els dos mòduls per produir els eclipsis, i una òrbita normal geoestacionària ho hauria fet molt difícil.

El motiu és que els mòduls, cadascun dels quals té motors per fer petits moviments per canviar el posicionament respecte a l'altre, tindrien trajectòries diferents i seria molt difícil poder alinear-los amb el Sol prou estona perquè valgui la pena l'esforç d'una missió com aquesta.

Per això faran una òrbita molt el·líptica que triga unes 20 hores a fer la volta, una punta de la qual passarà a només 600 quilòmetres de la Terra a gran velocitat, mentre l'altra punta arribarà als 60.000 quilòmetres de distància i a velocitat molt més reduïda.

Això permetrà que durant gairebé un terç del temps, unes 6 hores, vagin prou lents i sigui factible que s'alineïn amb el Sol per fer una ombra amb la precisió necessària que sigui l'equivalent exacte a un eclipsi.

La precisió en l'alineació ha de ser de menys d'un mil·límetre, i per aconseguir-ho de manera automàtica els mòduls estan equipats amb diversos sistemes, com GPS, càmeres led o comunicació per làser.

A més del coronògraf que analitzarà la corona solar, els mòduls porten un segon instrument, un radiòmetre, que es dedicarà a mesurar la producció total d'energia del Sol.

Aquest vídeo de l'ESA de 9 minuts en anglès explica de manera molt entenedora el perquè de la missió Proba-3 i què permetrà saber:

Possibilitat de crear aparells virtuals gegantins

Al marge de la producció i l'anàlisi d'eclipsis artificials, si la Proba-3 té èxit pot suposar una nova era en la cursa espacial, perquè serà la primera vegada que s'aconseguirà sincronitzar dos mòduls com si en fossin un de sol.

El motiu és que, sincronitzant dos, tres, quatre o més mòduls, es podrien crear aparells virtuals gegantins a l'espai que ara són impensables, com grans telescopis o interferòmetres òptics o de ràdio.

La missió Proba-3 té un cost d'uns 200 milions d'euros, està liderada per l'empresa espanyola Sener i hi han participat unes 40 empreses de més de 16 països diferents.

La sigla Proba vol dir Project for On-Board Autonomy (Projecte d'Autonomia a Bord), i l'ESA ja havia fet abans dues missions d'aquest projecte engegat per posar en òrbita satèl·lits sincronitzables de relatiu baix cost.