Sense drets no hi ha música: mil músics britànics desafien la IA amb una protesta silenciosa

Un miler de músics britànics han publicat un àlbum sense música i sense veu, només amb l'impactant so dels estudis buits. És una protesta silenciosa per plantar cara a la intel·ligència artificial perquè, diuen, en el futur les seves veus no se sentiran si el govern modifica la llei de drets d'autor.

Amb el canvi que planteja el govern laborista, els algoritmes de la IA es podrien entrenar amb qualsevol material, i els autors perdrien el control de les seves obres.

Una de les apostes econòmiques del govern laborista de Keir Starmer és convertir el país en una superpotència de la intel·ligència artificial. Per aconseguir-ho, proposen lleis que rebaixen als creadors literaris o musicals el control sobre la seva obra, sobre com es pot utilitzar.

És a dir, els autors en perdrien el control exclusiu i així els desenvolupadors de la IA podrien entrenar els seus models amb qualsevol contingut, i amb grans quantitats de dades.

Als artistes se'ls donaria la possibilitat de "reservar drets", però els crítics apunten que un sol autor no té capacitat per notificar a milers de proveïdors d'IA que no vol que es faci servir el seu material.

Thomas Hewitt Jones, compositor i productor britànic, opina:

"No hi ha més remei que fer campanya sobre aquest tema. La IA generativa competeix amb la feina per a la qual s'ha entrenat i amb la gent que hi ha darrere aquesta feina, i per això és tan terrible. No estem dient que ens desfem de la IA, però tots nosaltres, milers de músics, ens hem unit i estem del tot convençuts que hem de protegir el valor dels drets d'autor i crear els nostres drets d'autor."

Continguts amb IA com si fossin fets per humans

Perquè justament extraient les creacions de tots els autors, comparant-les i processant-les, la IA crearà després un contingut nou com si fos fet per un humà.

Mentre que la imparable IA processa milers de dades, els artistes busquen una sortida. L'àlbum que han creat es titula "Això és el que volem?". Té 12 cançons i tots els títols combinats creen una altra frase reivindicativa: "El govern britànic no ha de legalitzar el robatori de música en benefici de les empreses d'IA."

Per Thomes Hewitt Jones, les empreses tecnològiques actuen il·legítimament: "Mira, si hagués de copiar una peça de música d'un compositor viu, de tu, de qualsevol persona sense preguntar-ho, seria una infracció dels drets d'autor. Per què les empreses tecnològiques són diferents? L'ús legítim es pot argumentar amb finalitats acadèmiques fins a cert punt, però l'extracció sistemàtica de dades a gran escala de catàlegs sencers no es pot justificar sense cap mena de compensació."

Juntament amb el disc, els músics britànics han engegat dues accions més. La primera, la campanya "Fes-ho just", una frase que es va publicar a gairebé totes les portades de la premsa, amb lletra negra gran ocupant les portades de gairebé tots els diaris del país. I la segona, una carta firmada per Paul McCartney, Ed Sheeran, Elton John o Dua Lipa defensant els drets d'autor i l'exitosa indústria musical britànica, que el 2023 va aportar un rècord d'uns 8.000 milions d'euros a l'economia del país.

Jo Twist, presidenta de la BPI, l'Associació d'Entreteniment del Regne Unit, apunta que:

"Som una història d'èxit global a les indústries creatives. Valem milers de milions per a l'economia del Regne Unit i donem feina a milions de persones. I són els drets d'autor, que és un estàndard d'or i reconegut mundialment, el que ens permet ser grans exportadors de la nostra producció creativa i del nostre treball creatiu."

Altres sectors han perdut batalles semblants contra el poder de les grans empreses tecnològiques. Ara els músics, sense drets i sense veu, llancen un crit desesperat per posar-hi límits i evitar que el silenci sigui l'únic que quedi.