Sense mascles: la crisi climàtica fa que gairebé només neixin tortugues marines femella

En els darrers quatre anys, els científics que estudien les tortugues marines en unes illes de Florida només han trobat femelles, ni un sol mascle. I la culpa és de les elevades temperatures.

Això és el que explica Bette Zirkelbach, directora de l'Hospital de Tortugues de Marathon, una ciutat que es troba a Florida Keys, un arxipèlag d'illes de coral situat al sud d'aquest estat i amb clima tropical.

Els darrers quatre anys, afegeix Zirkelbach, han estat els més calorosos a Florida des que hi ha registres.

Florida no és l'únic lloc on s'ha notat aquesta influència de la temperatura, que, segons els investigadors, pot provocar d'aquí pocs anys greus problemes de supervivència d'aquestes espècies, degut a l'escalfament global i l'emergència climàtica.

En la majoria d'espècies, el sexe ve determinat en el moment de la fecundació. Però en les tortugues marines depèn de la temperatura del lloc on ponen els ous. Amb temperatures més elevades neixen femelles i, si són baixes, neixen mascles. Entremig hi ha un cert equilibri de sexes.

És el procés oposat al que es produeix en la tuatara, una espècie de rèptil, originari i endèmic de Nova Zelanda, amb aspecte de llangardaix, que a temperatures elevades genera mascles. En algunes tortugues d'aigua dolça i en els cocodrils, neixen femelles tant a temperatures altes com a baixes i apareixen mascles a temperatures intermèdies.

Segons s'explica a la web de la NOAA (Administració Nacional dels Estats Units dels Oceans i l'Atmosfera), les tortugues marines naixeran mascles si la temperatura a què s'incuben el sous està per sota dels 27,7 graus, i femelles si està per sobre dels 31 graus. Temperatures intermèdies donaran tant femelles com mascles.

Més d'un 99% de femelles

El problema ja es coneix des de fa uns anys i el 2015 ho explicava en el seu blog el biòleg David López Bosch:

"Aquest fenomen s'ha observat, per exemple, en les tortugues pintades (Chrysemys picta), en les quals s'ha predit que un augment de 4 ^oC en la temperatura del seu hàbitat provocaria l'extinció de l'espècie, ja que només naixerien femelles".

Un dels llocs on la temperatura ha provocat un desequilibri més gran ha estat a Austràlia. Un estudi publicat per investigadors californians el gener del 2018 a Current Biology mostrava que més del 99% dels juvenils de tortuga verda al nord de la Gran Barrera de Coral eren femelles.

La tortuga verda (Chelonia mydas) és una tortuga marina de grans dimensions i la Gran Barrera de Coral acull una de les poblacions més grans del món, amb més de 200.000 femelles que ponen els ous a les platges properes.

Els autors van observar que en les tortugues que provenien dels nius situats a la part sud de la Gran Barrera el biaix de sexe era moderat: hi havia entre un 65 i un 69% de femelles. Però en les nascudes a la part nord, més càlida, ho eren el 99,1% dels juvenils i el 99,8% dels subadults. Fins i tot entre els adults hi havia un gran biaix: el 86,8% eren femelles.

Segons els investigadors, a la part nord havien nascut sobretot femelles durant més de dues dècades i "és possible la feminització completa de la població en un futur proper". Amb l'augment de temperatures, la previsible manca de mascles tindria un lògic impacte en la fertilitat de les tortugues.

Pondre els ous en lloc més ombrívols

També hi ha certes esperances d'adaptació, com mostraven en un article publicat a Climatic Change aquest mes de febrer investigadors de Costa Rica, de la Universitat Complutense de Madrid i de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-Universitat de les Illes Balears). Analitzaven on feien els nius les tortugues verdes de la costa del Pacífic d'aquell país centreamericà i com això influïa en el sexe de les cries.

La tortuga verda sol repetir el lloc de posta, però dintre d'un marge que li permet triar una situació dintre d'uns 200 metres dels nius anteriors.

Els resultats indicaven que la gran majoria de nius, el 80,9%, els feien damunt de vegetació, sobretot sota d'arbres, que proporcionen ombra i una temperatura més baixa. A les àrees amb herba, més exposades al sol, hi havia menys postes.

Segons els autors, això podria ajudar a mitigar l'impacte de l'augment de temperatures en la selecció de sexe, tret que fins i tot les zones amb ombra siguin, en el futur, massa càlides per donar mascles.

També expliquen que el comportament per situar els nius té un component genètic i que això pot dur a una selecció natural:

"Sota condicions càlides perjudicials, els individus amb tendència a niar en zones més fredes es poden veure afavorits i passar els seus gens a les generacions següents".

Això faria que la selecció dels llocs menys càlids arribés a ser predominant. Però amb les previsions de l'augment de la temperatura mitjana de la Terra, que a mitjans de segle podria assolir els dos graus, és difícil que això sigui suficient per evitar o reduir el biaix de sexe.

Per als autors de l'estudi fet a la Gran Barrera de Coral australiana, els resultats subratllen la necessitat de prendre mesures per reduir la temperatura en els llocs d'incubació i impedir, afirmen, "el col·lapse o fins i tot l'extinció de la població".

La mesura principal, reduir les emissions de gasos d'hivernacle, sembla anar massa a poc a poc per poder evitar a mitjà termini aquest efecte en les tortugues.