Sensors de crescuda, la mesura que defensen els càmpings en zones inundables per seguir funcionant
Gairebé tots els 16 càmpings que més preocupen en cas d'inundacions estan situats al Pirineu de Lleida. Els seus responsables, però, rebutgen tancar o traslladar-se, aposten per aplicar mesures de prevenció i --en aquest punt-- carreguen contra l'administració.
La presidenta de l'Associació de Càmpings de Muntanya, Montserrat Arnau, assegura que fa anys que treballen per col·locar sensors que avisin de crescudes a les capçaleres dels rius:
"Ha estat l'administració, que no ha col·laborat, perquè diversos càmpings de Lleida han posat sensors als rius, han aixecat murs i ha estat l'administració que els ha parat sempre"
Ara, però, la Diputació de Lleida està disposada a moure fitxa. Volen recuperar un informe que van començar a redactar l'any 2019 i que ja plantejava la possibilitat de posar sensors a les capçaleres de rius i en diferents punts del recorregut de torrents i barrancs.
El projecte no es va posar en marxa perquè no va aconseguir diners dels fons Next Generation, però el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, avança que això ara no serà un problema:
"És evident que el principal és la vida i la seguretat de les persones, però també és cert que si trobem mesures de prevenció per fer possible que alguns càmpings continuïn oberts, la Diputació assumirà el cost d'aquestes actuacions"
La Diputació, doncs, està disposada a posar els diners necessaris per instal·lar aquests sensors, però adverteixen que no tenen capacitat per encarregar-se també de la seva gestió. Una feina que apunten que podria assumir el govern. Per començar, els sensors haurien de ser homologats per l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ACA.
Josep Talarn ha afegit que parlaran amb la consellera Parlon i li demanaran que, abans de prendre decisions sobre tancaments de càmpings, es busquin mesures alternatives quan sigui possible.
Decisió aplaudida
La presidenta de l'Associació de Càmpings de Lleida, Cel Feliu, que és enginyera tècnica en telecomunicacions, celebra la decisió. Diu que "és una molt bona notícia que s'hagi trobat finançament" i recorda que això no només serà útil pels càmpings, sinó que afavorirà també totes les poblacions pròximes a les lleres dels rius.
Des d'aquesta mateixa associació expliquen que amb aquests sistemes d'avisos "és més fàcil" evacuar un càmping de l'Alt Pirineu que de qualsevol altra zona del país, perquè són més petits. Asseguren que es podria fer en una hora.
Càmpings de Blanes, el precedent
Blanes, a la comarca de la Selva, és el municipi de la demarcació de Girona que té més càmpings en zones inundables. Entre els que hi ha a prop del riu Tordera i els que són a tocar de mar, en tenen 10.
En aquesta zona, però, ja fa anys que tenen els plans d'autoprotecció que ara es volen impulsar al Pirineu de Lleida. Una associació de càmpings pròxims al riu Tordera, de Blanes i de Malgrat, va posar en marxa un sistema d'alertes ja fa 7 anys, el 2017, que es va començar a finançar amb fons europeus.
El sistema d'avisos rep dades d'estacions meteorològiques del Meteocat i de les que tenen als mateixos càmpings. Josep Ametller, gerent del Càmping Bella Terra de Blanes, explica que també han instal·lat sensors a la capçalera del Tordera:
"Entre tots vam comprar alguns sensors, els vam instal·lar i en fem el seu manteniment. L'ACA va dir on s'havien de col·locar i nosaltres paguem això"
El dia que plou molt i el cabal del Tordera creix, l'empresa que gestiona i porta el control d'aquests sensors és l'encarregada d'enviar-los les alertes corresponents per correu electrònic o a través d'un missatge SMS al telèfon mòbil. Unes alertes que reben directament diversos responsables de cadascun dels càmpings.
Alertes útils durant el Gloria
Quan els avisos per crescuda del cabal del riu arriben a mans dels càmpings, aquests es posen en contacte directe amb Protecció Civil de Blanes, els responsables de decidir què cal fer en tot moment. En cas de màxima alerta, aquesta decisió implica ordenar-ne l'evacuació.
Aquests sistemes d'alertes van funcionar molt bé durant el temporal Gloria, el gener de 2020, i van poder actuar a temps. En qualsevol cas, el gerent del Càmping Bella Terra, Josep Ametller, subratlla que la desembocadura de la Tordera és una llacuna i que, en cas d'inundació, mai no s'arribaria al nivell del que va passar al País Valencià: "com que tot és molt pla, pujaria el nivell de l'aigua, però aquesta no correria. És com inundar un camp de futbol, l'aigua no pot córrer perquè no hi ha desnivells".