Sentència cas Palau: 9 anys i 8 mesos de presó per a Millet i 7 anys i 6 mesos per a Montull

Vuit anys i mig després de destapar-se el cas d'espoli del Palau, la sentència de l'Audiència de Barcelona dictamina que Convergència Democràtica va cobrar comissions il·legals de Ferrovial a través del Palau de la Música per finançar-se. L'Audiència confirma també l'espoli de 23 milions d'euros que van confessar Millet i Montull, diners que van destinar -sobretot- per a despeses personals. Per tot plegat, ells dos són els que tenen les penes més altes.

Els tres magistrats de l'Audiència han dictat 9 anys i 8 mesos de presó per a Millet, expresident del Palau durant gairebé 20 anys, per un delicte continuat de malversació i apropiació indeguda, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i contra la hisenda pública. Millet haurà de pagar també 2,8 milions d'euros, que hauran de ser entregats o fets efectius sobre el seu patrimoni.

Per qui va ser gerent del Palau, Jordi Montull, la sentència ha decretat 7 anys i 6 mesos de presó i haurà d'abonar 700.000 euros pels mateixos delictes que Millet. Tant Millet com la seva mà dreta han estat condemnats a penes inferiors a les que demanava la fiscalia, que eren de 14 anys i 9 mesos i 10 anys i 10 mesos.

El tribunal ha aplicat l'atenuant de dilacions indegudes extraordinàries del procés judicial, un fet que ha fet rebaixar les penes que demanaven el fiscal i les acusacions. Se n'han beneficiat tots els acusats.

En el cas de l'extresorer de Convergència Daniel Osàcar, els magistrats li han imposat 4 anys i 5 mesos -inferior als 8 que demanava el fiscal- per blanqueig de capitals i tràfic d'influències, i per a Gemma Montull, exdirectora financera de l'entitat, 4 anys i 6 mesos -per a qui el fiscal havia descartat l'ingrés a la presó després d'arribar a un pacte-. La sentència l'ha condemnat per malversació, blanqueig de capitals i tràfic d'influències.

La sentència considera provat el cobrament de comissions irregulars de Convergència, que haurà de pagar 6,6 milions d'euros, els "guanys" que el tribunal considera "obtinguts". Segons relata, CDC cobrava a través del Palau de la Música comissions que pagava Ferrovial en concepte de patrocinis però que arribaven al partit a canvi d'adjudicacions d'obra pública.

Segons els magistrats, Ferrovial i la formació nacionalista van subscriure un "acord criminal" des d'abans del 1999 fins al 2009, fins que els Mossos van entrar al Palau. L'advocat de CDC ja ha dit que recorreran la sentència.

Els dos exdirectius de Ferrovial acusats, Pedro Buenaventura i Juan Elízaga, han quedat absolts. Se'ls acusava, també, de tràfic d'influències, però el tribunal ha considerat que havien prescrit.

El Tribunal també ha absolt Marc Martí Ramón, directiu de l'empresa Publiciutat, i Rosa Garicano Rojas, exdirectora general del Palau.

A la sortida de l'Audiència de Barcelona, Gemma Montull ha assegurat que estan "bastant tristos", perquè la sentència no ha anat com s'esperaven. Ha anunciat, a més, que la revisaran per poder recórrer.

Montull, que ha assegurat que "no mereix entrar a presó" i que "no ha fet res", confia que "finalment es faci justícia perquè la sentència d'ara la trobo molt injusta".

La sentència de la secció desena de l'Audiència de Barcelona, que ha arribat set mesos després del judici, té 549 folis.

La sentència del cas Palau by Moderador Noticies Web on Scribd

El tribunal havia citat a dos quarts de deu del matí fins a 38 parts per fer saber la sentència del cas d'espoli del Palau xifrat en 23 milions d'euros: tots els acusats, els seus advocats, fiscals i les acusacions particulars i popular. L'acte de notificació de la sentència no ha estat públic.

Amb la sentència d'aquest dilluns el cas no queda tancat. S'espera que, amb tota probabilitat, les parts condemnades recorrin la sentència i passi al Tribunal Suprem. No serà ferma fins que aquest tribunal hagi resolt els recursos.

Fèlix Millet ha arribat a la seu del TSJC amb cadira de rodes, empès per un ajudant, una imatge habitual durant els mesos que va durar el judici. Jordi Montull ho ha fet amb la seva filla Gemma i el seu advocat. Un dels primers d'arribar ha estat Daniel Osàcar.

Quatre mesos i mig de judici

La vista oral pública va començar l'1 de març. Va durar quatre mesos i mig en els quals van comparèixer 16 acusats durant una cinquantena de sessions. Tant Millet com Montull, com la filla d'aquest, Gemma Montull, exdirectora financera, van reconèixer l'espoli de la institució i van afirmar que Convergència Democràtica cobrava comissions a través d'un patrocini de la constructora Ferrovial al Palau.

Ho van reconèixer després d'un pacte amb la fiscalia a canvi d'una rebaixa de les penes. Millet va qualificar "d'error brutal" haver desviat fons de l'entitat en benefici seu. I Montull va explicar que de les comissions que s'embutxacaven -una part anava al partit i una altra a ell i Millet- van passar del 3% al 4% perquè "CDC volia més diners".

Gemma Montull ho va ratificar encara que va dir que era l'expresident del Palau el que ho controlava tot.

Convergència i el seu extresorer, Daniel Osàcar, en canvi, sempre han negat qualsevol finançament irregular arribant a assegurar durant el judici que "aquí s'ha mentit molt".

L'origen del cas

El cas va arrencar arran d'una querella de la Fiscalia de Barcelona i es va destapar el juliol del 2009 amb l'escorcoll per sorpresa dels Mossos al Palau de la Música. Les sospites, però, van començar abans, a principis de segle, per alguns anònims arribats a l'Agència Tributària i a la fiscalia denunciant irregularitats comptables en l'entramat del Palau. Al setembre del 2009, Millet, aconsellat pel seu advocat, va confessar un desfalc de 3,3 milions d'euros.

No és fins al 2010 que surten les primeres informacions que apuntaven un possible desviament de diners del Palau a Convergència Democràtica per finançar el partit de forma irregular, diners que provindrien de la constructora Ferrovial, un dels principals patrocinadors del Palau.