Sentència del TJUE sobre la immunitat de Junqueras: què diuen els experts

Oriol Junqueras és eurodiputat des del 13 de juny, dia que la Junta Electoral Central va proclamar els resultats definitius de les eleccions europees del 26 de maig.

Així ho consideren diversos juristes que aquest dijous han passat pels micròfons de TV3 i Catalunya Ràdio.

Mariola Urrea, professora de Dret Internacional Públic de la Universitat de La Rioja, considera que aquest fet fa molt probable que Junqueras quedi "provisionalment" en llibertat:

"És molt probable que en els pròxims dies el senyor Junqueras quedi provisionalment en llibertat fins que es materialitzin aquests tràmits."

 

 

Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal, coincideix amb Urrea que la sentència del TJUE implica la llibertat de Junqueras.

"Aquesta sentència hauria de suposar la posada en llibertat de Junqueras perquè adquirís la seva condició, amb totes les formalitats, de parlamentari europeu i, al mateix temps, demanar la suspensió d'aquesta immunitat."

 

Amb tot, Nieva pensa que el Tribunal Suprem, probablement, no ordenarà la llibertat de Junqueras, amb l'argument que "ara ja està condemnat i, per tant, aquesta sentència no se li aplica".

 

Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, no és tan taxatiu, però argumenta: 

"Si la decisió [del TJUE] és que s'adquireix la condició [d'eurodiputat] amb la proclamació com a candidat electe, Oriol Junqueras hauria d'estar en llibertat des del moment que va ser proclamat candidat electe. Per tant, porta a la presó, il·legalment, des d'aquell moment."

 

Nieva remarca, d'altra banda, que la sentència emesa a Luxemburg contradiu la sentència recent del Tribunal Constitucional sobre la llibertat condicional de Junqueras, i dona la raó als vots particulars emesos per tres magistrats.

Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la UB, comparteix aquesta opinió, però afegeix una consideració:

"La immunitat no és una immunitat respecte a sentències condemnatòries."

 

 

En relació amb la immunitat vinculada a la condició d'europarlamentari, Urrea afegeix que la sentència del TJUE resol el dubte sobre el moment en què s'adquireix la condició d'eurodiputat: 

"Oriol Junqueras és eurodiputat des del 13 de juny, així ho ha dit el TJUE. Des del mateix moment que va ser proclamat diputat electe, encara que no hagi complert els tràmits que estableix la nostra legislació nacional, perquè, a judici del TJUE, aquests condicionants no són constitutius de l'adquisicó de la condició d'eurodiputat. I això és molt important."

Arbós destaca dos aspectes de la sentència del TJUE:

"D'una banda, Junqueras probablement ha vist vulnerat el seu dret fonamental de participació política, la qual cosa pot donar arguments en un possible recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional."

"En segon lloc, també el seu dret a la tutela judicial (...), des del moment que no s'ha esperat, per dictar sentència, la resposta del TJUE."

En aquest sentit, argumenta: "Si tu presentes una qüestió prejudicial és perquè t'esperis a rebre la resposta". I defensa:

"Aquest segon aspecte pot ser més útil a Junqueras si després d'una hipotètica negativa del TC a admetre un recurs d'empara se'n va a Estrasburg."

Nieva també pensa, com Arbós, que el Suprem hauria d'haver esperat la resposta del TJUE abans de dictar sentència:

"No té cap sentit que el TS hagi emès sentència abans de rebre la resposta del TJUE sobre la qüestió."

 

 

No invalida el judici

Nieva, d'altra banda, coincideix amb Urrea en el fet que la sentència del TJUE no afecta la sentència del Suprem.

"No [afecta la sentència del Suprem], perquè no l'hi pregunten. Li estan preguntant per una fase anterior del procediment, o sigui que sobre la sentència no entrarà."

Urrea defensa que "el TJUE no està invalidant el procés penal" i ho argumenta d'aquesta manera:

"El reconeixement de la immunitat no té cap impacte en la validesa del judici, cap. La immunitat d'Oriol Junqueras no el lliura -amb perdó de l'expressió- del compliment de la pena de presó i d'inhabilitació per la qual ha estat condemnat pel Tribunal Suprem."

Ha afegit, això sí, que "és probable és que el Tribunal Suprem hagi de demanar un suplicatori al Parlament Europeu per poder executar la sentència d'inhabilitació per a càrrec públic". 

Afecta les euroordres

Tant Arbós, com Nieva com Urrea coincideixen a pensar que, en qualsevol cas, la sentència sobre Junqueras també té conseqüiències, sobretot, per a Carles Puigdemont i Toni Comín.

Discrepen, però, en l'abast d'aquestes conseqüències.

Urrea recorda que "Puigdemont té un recurs obert davant del Tribunal General de la UE i tot convida a pensar que aquest recurs també serà favorable a les seves pretensions".

"Això farà decaure l'euroordre, perquè Puigdemont també és eurodiputat electe des del 13 de juny; també té immunitat i, per tant, tindrà llibertat de moviment; en aplicació de l'article 9.1b no podrà ser detingut ni patir cap tipus d'actuació judicial mentre no se segueixin els processos de suplicatori."

Amb tot, remarca Urrea, "això no vol dir que la causa oberta contra Puigdemont decaigui".

Arbós també es fixa en l'article 9 que cita la sentència del TJUE, i interpreta que "excepte a Espanya, Puigdemont o Comín es podrien moure per la Unió Europea".

"M'interessa destacar que hi ha una diferència entre la immunitat en tots els països de la UE i la immunitat que tenen en el seu propi país."

"En el moment que entressin a Espanya es plantejaria si també són immunes a una detenció per ordre judicial, perquè aquest és el problema que es planteja: si la immunitat com a europarlamentaris els protegeix davant de qualsevol detenció o només de les detencions governatives."

Nieva remarca que, arran de la sentència, "el tribunal de Bèlgica haurà de demanar autorització al Parlament Europeu, perquè queda clar que, ara mateix, Puigdemont, Comín i Junqueras són diputats del Parlament Europeu, d'això no n'hi ha cap dubte".

 

 

El Suprem ha de reflexionar

Mariola Urrea, al marge de comentar l'abast de la sentència del TJUE, ha defensat que el Tribunal Suprem ha de reflexionar sobre la seva actuació:

"Val la pena que el Tribunal Suprem faci alguna reflexió sobre alguns dels seus passos seguits, que no han estat del tot raonables d'acord amb les exigències del dret de la UE. Això es podia haver evitat."

De manera més genèrica, Urrea ha remarcat la importància que els tribunals espanyols actuïn d'acord amb el marc legal europeu.

"Espanya no ha d'estar aillada en clau jurídica ni judicial. Vivim en una organització internacional com és la UE i val la pena que els tribunals nacionals tinguin presents tots aquests elements, perquè, sinó, seguiran rebent sentències no del tot satisfactòries per a les seves pretensions."