Sentències judicials i lleis educatives: com s'ha arribat al 25% de castellà a l'escola?

La manifestació que s'ha fet aquest dissabte a Barcelona convocada per la plataforma Som Escola és la resposta a la sentència del TSJC que obliga les escoles a fer el 25% de les classes en castellà quan un alumne ho demani.

Actualment, hi ha 35 centres escolars on, en almenys un grup, s'aplica aquesta mesura i fan una quarta part de les hores lectives en castellà. L'últim ha estat l'escola Turó del Drac, de Canet de Mar, al Maresme, on una família de P5 ha demanat el 25% per al seu fill.

El degoteig de demandes per a més presència de castellà a les aules comença el 2005.

L'any 2010, la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut reconeix el dret a rebre ensenyament en castellà com a llengua vehicular i així es deixa el sistema d'immersió lingüística en una situació de vulnerabilitat. La sentència del Constitucional assegura que la definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no pot justificar la imposició estatutària d'aquesta llengua en detriment del castellà. A més, col·loca el català i el castellà al mateix nivell en els àmbits en què el català prevalia per sobre del castellà, com per exemple l'educació.

Seguint aquesta interpretació, la justícia ha donat la raó a un centenar de famílies i ha sentenciat que una vuitantena de centres han d'aplicar el 25% d'hores en castellà per a l'alumne que ho ha demanat i tota la seva classe.

El ministre d'Educació del PP José Ignacio Wert decideix, el 2015, portar als tribunals la Generalitat. Considera que el govern no fa prou per aplicar les sentències que afecten centres i famílies concretes. Aquestes demanen que el castellà sigui també llengua vehicular a les aules, tal com estableix la mateixa llei Wert.

"El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans i que se sentin tan orgullosos de ser espanyols com de ser catalans", va dir el ministre Wert al Congrés dels Diputats.

I cinc anys més tard arriba la sentència del TSJC que obliga a fer el 25% de les classes en castellà, ja no de manera individual a qui ho demani, sinó a totes les escoles. La Generalitat la va recórrer i mentrestant es va canviar la llei d'educació estatal.

Amb els socialistes al govern espanyol, l'anomenada "llei Celaá", igual que la llei d'educació de Catalunya, diu que els alumnes han de tenir un bon coneixement tant de la llengua catalana com de la castellana en acabar l'ensenyament obligatori, sense fixar percentatges.

Aquest novembre, el Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de la Generalitat i converteix la sentència en ferma.

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, assegura que la Generalitat lluitarà "davant d'aquests atacs injustificats dels tribunals amb totes les eines per defensar el català".

El govern espanyol, com a part directament implicada, ha dit que no té la intenció, de moment, de demanar que s'executi la sentència que obliga a fer una quarta part de les classes en castellà, tot i que les pressions de l'oposició són insistents.