L'anàlisi de femtes podria ajudar a diagnosticar la depressió

Sentir tristesa i por pel coronavirus és normal, però cal evitar que derivi en trastorns

Els experts expliquen que sentir tristesa i por és normal en la situació que vivim, però que aquesta sensació no es pot allargar perquè podria derivar en trastorns i patologies com depressió o fòbies

Actualitzat

Estem a punt d'arribar al primer mes de confinament a causa del coronavirus. Més de 161.000 persones n'han estat diagnosticades a Espanya, hi ha hagut més de 16.000 defuncions i als hospitals es viu la pitjor crisi sanitària de les últimes dècades.

Milions de persones han vist com la seva rutina saltava pels aires: les escoles estan tancades i els nens a casa; molts han perdut la feina o han de treballar des de casa, amb la imposibilitat de veure amics i familiars, amb la por que la malaltia els afecti a ells o a les seves famílies, i amb la sensació de pèrdua de llibertat. Un confinament i aïllament obligatori i necessari, però que ha suposat una càrrega psicològica per a tothom.

Psicòlegs i psiquiatres expliquen que és normal tenir sensació de tristesa i preocupació per la situació que vivim.

"És normal estar trist, i no ens ha d'amoïnar. I la tristesa no té res a veure amb la depressió, això és molt important. La tristesa és un sentiment completament normal, i la sentim en situacions com aquesta."

Els experts alerten que la situació que ha viscut el nostre país per la crisi del coronavirus tindrà conseqüències psicològiques a llarg terme per als pacients que han superat la Covid-19, per als professionals sanitaris, per a les persones que han perdut un ésser estimat i per a moltes de les que han estat confinades. Situacions de dol, d'estrès, de por, que poden derivar, en determinades persones, en símptomes depressius, trantorns obsessius o estrès posttraumàtic.

Enric Álvarez, cap de Psiquiatria de l'Hospital de Sant Pau, assegura que és del tot nomal sentir tristesa i també por: por del contagi, por pel benestar de les nostres famílies. Però alerta que aquesta sensació no es pot allargar més de quatre o cinc setmanes, i que si es manté gaire temps pot derivar en símptomes agorafòbics:

"El primer que sent la gent que està confinada a casa seva, és una sensació de por. La por és absolutament normal, és un comportament adaptatiu i ens salva la vida. Però si aquesta por no minva sinó que es manté, a algunes persones això farà que els costi molt més sortir al carrer, tindran símptomes agorafòbics."

 


Enric Álvarez, en una entrevista al programa "Preguntes freqüents" de TV3, ha explicat que la por del contagi ha fet que adoptem noves mesures de prevenció, com netejar i desinfectar amb molta cura tot el que portem de l'exterior quan tornem a casa. Uns hàbits que, en un nombre reduït de persones, poden derivar a la llarga en un trastorn obsessiu:

"Actualment ho estem desinfectant tot: les fruites i verdures en un gibrell amb aigua i un raget de lleixiu; netegem amb alcohol les soles de les sabates quan tornem del carrer... Pot passar que després, quan ja no calgui, per a algú sigui pràcticament impossible deixar-ho de fer. I que, per tant, quedin comportaments compulsius, molt semblants als de les persones amb un TOC (trastorn obsessiu compulsiu)."

Els malalts que han estat ingressats als hospitals i també els metges i personal sanitari que els han tractat també poden desenvolupar símptomes molts semblants als del trastorn posttraumàtic:

"Les persones que han tingut la Covid-19 ingressades a l'hospital han passat autèntica por, amenaçades constantment amb la possibilitat d'estar intubades. Això ja pot donar un altre tipus de patologia, que és el trastorn d'estrès posttraumàtic, que és semblant als trastorns que hi ha després d'una guerra. És un tipus de trastorn preocupant perquè dona símptomes depressius, d'ansietat, malsons, símptomes d'irritabilitat."

 

Angoixa, frustració i estrès són algunes de les afectacions més comunes aquests dies, tant per als que estan confinats com, i encara en més grau, per al personal sanitari que viu en primera línia els efectes de la pandèmia.

Els metges i el personal sanitari han hagut de fer un sobreesforç per fer front a la pandèmia i han viscut situacions molt dramàtiques que també poden derivar en trastorns psicològics:

"La quantitat de sanitaris afectats ha estat molt alta, alguns de gravetat. S'ha hagut de reclutar metges de qualsevol especialitat i posar-los en primera línia de tractament. Sense la preparació adequada i sovint sense la protecció adequada, fent torns de 12 hores de treball/12 hores de descans. Alguns han viscut situacions de drama intenses que poden donar també patologies molt semblants al trastorn d'estrès posttraumàtic."

Moltes persones han perdut un familiar a causa de la Covid-19 i han hagut de passar un dol sense poder-se acomiadar del difunt ni acompanyar-lo en les últimes hores de vida. Per això, diu Álvarez, el dol d'aquestes morts serà molt dolorós, però s'ha d'estar alerta que no derivi en una simptomatologia depressiva:

"El dol no hauria d'anar mai a pitjor. Pot ser intens, molt dolorós. Però hi ha possibilitats de petites millores durant el dia, de tenir moments de certa pau interior. Els senyals d'alerta són que, si van passant els dies i no podem sortir d'aquest dolor intens, probablement s'està començant a tenir una simptomatologia depressiva, que és el que ens ha de preocupar, perquè haurem de fer un tractament intens."

 


El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya ha posat en marxa dos telèfons per atendre tothom que ho necessiti.

 

ARXIVAT A:
SalutCoronavirus
compartir a Whatsapp
Següent
Anar al contingut