Sentirem algun dia parlar català al Congrés? Les tres vies possibles

"Un model que té encaix constitucional i, insisteixo, la diversitat és en definitiva la riquesa més gran del nostre país". Amb aquestes paraules la líder de Sumar, Yolanda Díaz, obria la porta a reformar el reglament del Congrés per permetre l'ús del català a la cambra. Aquesta és una de les reivindicacions d'Esquerra Republicana per a la constitució de la mesa del Congrés.

La dirigent de Sumar planteja una reforma del reglament del Congrés per donar cabuda al català, el gallec i el basc, una reivindicació que els presidents de la cambra sempre han rebutjat. Segons els experts, però, això podria canviar.

"No està expressament prohibit, ni tampoc està permès. Per tant, no està contemplat". Així ho apunta el professor de Dret Constitucional de la UAB Marcel Mateu.

En cap lloc del reglament s'especifica que només el castellà hagi de ser la llengua a les Corts i el criteri ha quedat sempre en mans dels presidents, reticents a incorporar les llengües cooficials i minoritàries.

Per poder regular l'ús del català al Congrés, explica Mateu, hi ha tres opcions possibles.

♦ La primera, un canvi d'interpretació del reglament per part de la presidència del Congrés, basant-se en l'article 32.2 del reglament. És una opció immediata, però poc estable.

"Article 32.2 del reglament del Congrés:

Correspon al president complir i fer complir el reglament, interpretant-lo en els casos de dubte i suplint-lo en els d'omissió. Quan en l'exercici d'aquesta funció supletòria es proposés dictar una resolució de caràcter general, haurà de mediar el parer favorable de la mesa i de la junta de portaveus."

♦ La segona opció implica afegir una norma supletòria a l'article 6 del reglament amb el suport de la majoria de la mesa i de la junta de portaveus. No cal cap votació.

L'article 6 defineix els drets dels diputats per garantir que aquests puguin expressar-se en els idiomes oficials de les comunitats autònomes d'origen.

"Proposta d'introducció d'una nova disposició final a l'article 6 del reglament del Congrés:

Els serveis de la Cambra, per tal d'assegurar el correcte exercici de les funcions atribuïdes a la mesa del Congrés dels Diputats i a les meses de les comissions, procediran a la traducció al castellà dels escrits amb entrada al registre general i al registre de comissions presentats en qualsevol de les llengües oficials i reconegudes estatutàriament a les seves comunitats autònomes diferents del castellà. Aquests escrits es publicaran al Butlletí Oficial de les Corts Generals almenys en la llengua de presentació i en castellà. Així mateix, procediran a la traducció simultània a totes les llengües oficials i reconegudes estatutàriament a les seves comunitats autònomes de les intervencions realitzades a les sessions del ple del Congrés i de les comissions. Al diari de sessions es reproduiran íntegrament almenys en la llengua en què s'hagin fet i en castellà."

♦ I, finalment, la tercera opció, la més lenta, però més ferma, és reformar el reglament. Requereix que la proposta entri en un ple, es debati i s'aprovi per majoria absoluta.

Cal tenir en compte també que l'article 3 de la Constitució espanyola considera les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya un patrimoni cultural que cal respectar i protegir.

"Article 3 de la Constitució espanyola:

La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte de respecte i protecció especial."

Qüestió de "voluntat política"

"Jurídicament, no hi ha cap impediment", destaca el professor de Dret Constitucional Marcel Mateu. Per això considera que "si hi ha voluntat política per fer-ho i, per tant, acord majoritari de la majoria del Congrés, hi ha les tres opcions possibles".

Davant d'aquesta manca de voluntat política, algunes entitats en defensa de la llengua --tot i que celebren la proposta-- es mostren crítiques.

"Una vegada més és la xocolata del lloro."

"És intentar donar alguna cosa perquè sembli que fan alguna cosa", lamenta la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana. "Però si realment hi ha voluntat política de fer servir català com a llengua d'ús real, que ens permetin fer-ne ús, que l'Estat admeti rebre documentació en català, que permeti que totes les accions del dia a dia dels catalans es puguin desenvolupar en català, cosa que ara evidentment no passa", critica.

Des de Plataforma per la Llengua demanen, entre d'altres, l'oficialitat del català a la Unió Europea, la reciprocitat dels mitjans de comunicació, poder fer tràmits de l'administració en català o defensar el català a les escoles.

"Si s'aconsegueix parlar en català al Congrés ho aplaudirem, però no és el que s'hauria de fer."

El català al Senat, congelat

A la cambra alta és on més avanços s'han fet, però estan congelats. Des del 2011, els senadors poden fer servir les llengües cooficials en el debat de les mocions, però no als plens, ni en comissions ni en les sessions de control al govern espanyol.

El juliol del 2022, en la tercera reunió de la taula de diàleg, el govern espanyol i el català van acordar una revisió del reglament per ampliar l'ús del català al Senat, que no ha prosperat.

La reforma del reglament a la cambra alta està pendent que conclogui el termini d'esmenes, que s'ha anat ampliant en el temps. A la pràctica, vol dir que s'ha congelat la iniciativa.