Seqüenciaran el genoma de 40.000 espècies dels Països Catalans per protegir la biodiversitat
L'objectiu d'aquest ambiciós pla és incloure les espècies autòctones en el projecte internacional del Biogenoma de la Terra, que vol seqüenciar el genoma de totes les formes de vida del planeta
Purificació Barceló
Redactora de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en ciència
@pjbarcEl projecte internacional del Biogenoma de la Terra, que va arrencar el 2018, també seqüenciarà el genoma de totes les espècies de plantes, animals i fongs dels Països Catalans, prop de 40.000.
La part catalana del programa s'encarregarà, doncs, de fer el mapa del genoma de milers d'espècies, sobretot les que són autòctones de Catalunya, Andorra, la Catalunya del Nord, les illes Balears i el País Valencià.
Es calcula que la Terra perdrà el 50% de la biodiversitat a finals d'aquest segle, si no es frena el canvi climàtic i es protegeixen els ecosistemes mundials.
La creació d'una biblioteca digital amb les seqüències de l'ADN de totes les formes de vida del planeta podria capgirar la pèrdua de biodiversitat, frenar la propagació de patògens o contribuir a vigilar els ecosistemes.
Una gran xarxa a favor de la biodiversitat
El projecte del Biogenoma de la Terra funciona com una xarxa de xarxes a escala internacional que coordina els esforços de nombrosos grups per fer un mapa del genoma de les espècies del planeta.
Conèixer el genoma dels éssers vius és decisiu per poder dissenyar eines i estratègies que ajudin a minimitzar o fins i tot, revertir la pèrdua de biodiversitat i l'extinció d'espècies.
L'objectiu a escala mundial és conèixer tota la biodiversitat de la Terra per poder-la protegir, a partir d'una idea inicial molt simple: com podem protegir la biodiversitat si no la coneixem?
Aquesta pregunta tan senzilla, i el fet que hi ha més espècies desconegudes que no pas catalogades, són la base d'un projecte molt ambiciós.
Una de les responsables de la Iniciativa Catalana per al Projecte del Biogenoma de la Terra és la catedràtica de biologia de la UB, Montserrat Corominas: "En tot el planeta hi ha aproximadament 2 milions d'espècies que tenen nom i potser 8 o 10 milions que no en tenen", explica.
"Si comencem a seqüenciar tot el que trobem, podrem saber què hi tenim, a la biodiversitat. Perquè el que defineix una espècie és el seu genoma".
Catalogar el genoma de les espècies endèmiques
Una quarta part de totes les espècies conegudes al continent europeu es troben en els territoris de parla i cultura catalana, on hi ha una alta biodiversitat i els endemismes són abundants.
Moltes espècies endèmiques estan greument amenaçades pel canvi climàtic global, que probablement tindrà un gran impacte ecològic a la conca mediterrània. I afectarà, sobretot, els ecosistemes d'aigua dolça i zones de muntanya.
La catedràtica Montserrat Corominas explica que el fet de pertànyer a aquest projecte evita duplicar la feina i en multiplica l'eficàcia: "Moltes espècies es repeteixen, però aquesta és una iniciativa mundial molt ben coordinada. Si volem seqüenciar una espècie, n'informem i la plataforma ja sap que d'aquesta espècie ens n'encarreguem nosaltres."
I en el cas de les espècies pròpies del territori, encara més:
"Les espècies que són endèmiques, autòctones, que no estiguin enlloc més, les seqüenciarem aquí."
Combatre l'extinció
El primer que s'aconseguirà, segons Corominas, serà poder conservar millor les espècies i, sobretot, les que estan en perill d'extinció: "Aquest projecte és molt important per a les polítiques de conservació. Ara quan es vol conservar una espècie perquè hi ha pocs individus, es fan encreuaments entre ells, però a vegades donen una descendència que no és prou bona."
"Conèixer el genoma farà que les polítiques de conservació siguin molt més eficaces."
La pèrdua de la biodiversitat és una de les amenaces més alarmants que pesen sobre el planeta. Hàbitats degradats, recursos sobreexplotats, la crisi climàtica i les espècies invasores són alguns factors que posen en risc la riquesa i varietat d'espècies d'éssers vius.
La desaparició ràpida i progressiva d'organismes -alguns experts parlen d'una sisena extinció massiva- crearà grans desequilibris en els ecosistemes, alterarà els cicles i les relacions ecològiques entre espècies, i afectarà profundament totes les formes de vida, inclosa l'espècie humana.
Un projecte de gran transcendència
Però les aplicacions del projecte van molt més enllà. De fet, els seus responsables pensen que es tracta de la iniciativa científica de més envergadura per avançar en camps tan diversos com la salut, la lluita contra el canvi climàtic o l'economia: "Hi ha moltes altres implicacions més enllà de defensar la biodiversitat. Des del punt de vista de la biomedicina segur, però també des del punt de vista de l'economia".
"Potser trobem una espècie que produeix un compost que és molt millor per tractar el càncer que la que tenim ara. Potser trobem una espècie que pot ser una bona font per generar biofuels."
En el projecte català hi ha diversos centres implicats, a banda de la Universitat de Barcelona, com ara el Centre de Regulació Genòmica, l'Institut de Biologia Evolutiva, ICREA i l'ICTA-UAB, entre d'altres.
El cap de grup del programa de recerca de Biologia Computacional i Genòmica de la Salut del Centre de Regulació Genòmica, Roderic Guigó, també remarca la transcendència de la iniciativa: "Conèixer aquests genomes permetrà disposar d'un coneixement dels processos biològics amb una resolució sense precedents".
"Aquest pot ser el projecte més important en la història de la ciència, i dels més importants en la història de la humanitat."