Ser dona a Barcelona: més risc de patir violència sexual, pobresa i pitjor salut mental
Un estudi de l'Ajuntament sobre les desigualtats de gènere afirma que "la pobresa a Barcelona és femenina", perquè el 41% de les dones estaria en risc de pobresa si només depengués del seu sou
Ser dona a Barcelona implica, respecte a ser un home, més risc de patir violència sexual, més risc de pobresa i pitjor salut mental. Segons un informe de l'Ajuntament de Barcelona, més de la meitat de les barcelonines que tenen entre 17 i 18 anys afirma haver estat víctima d'assetjament sexual. Passa a les xarxes socials, als espais d'oci i al carrer.
L'informe "El gènere en xifres. Condicions de vida de les dones i desigualtats de gènere a la ciutat (2024)" que es fa cada cinc anys (l'últim va ser el 2019, abans de la pandèmia), també recull un augment de denúncies davant els Mossos per assetjament sexual: el 2022 es van atendre 659 agressions sexuals a la ciutat, la qual cosa va suposar un augment del 41% respecte a l'any anterior. Totes les van perpetrar homes.
La pobresa té cara de dona
L'estudi afirma que "la pobresa a Barcelona és femenina", perquè, segons els ingressos individuals el 2021 i el 2022, el 40,5% de les dones de la ciutat estarien en risc de pobresa si visquessin soles. En el cas dels homes aquesta xifra es queda molt més curta i és un de cada tres. L'índex de pobresa salarial és també més alt per a les dones. En la pensió de jubilació hi ha una diferència abismal: 600 euros, de mitjana, entre ells i elles.
A més, el percentatge de dones que té un contracte temporal duplica el dels homes, que només representen el 12%. També hi ha més dones que homes amb contracte parcial, cosa que implica, evidentment, un sou inferior. Sis de cada deu llocs de direcció els ocupen ells.
Menys habitatges en propietat
Aquesta diferència es manté també en la propietat dels habitatges, ja que el 59,4 % dels homes viuen en cases que són seves, davant del 53,5 % de les dones. Així, hi ha més dones que homes vivint de lloguer: un 43 davant un 38%. Segons un estudi de l'IDRA, les dinàmiques del mercat de lloguer accentuen la desigualtat econòmica entre llogaters i arrendataris.
Les llars on viu una persona sola són les més habituals a la ciutat i representen el 32% del total. La població de més de 65 anys que viu sola ha crescut de manera gradual en els últims anys i el 75,5% d'aquestes llars les ocupen dones. L'informe assegura que "les dones grans experimenten més soledat no desitjada, amb més incidència en les classes socials més baixes".
A més, segons l'informe, les dones continuen dedicant més hores al treball domèstic i de cures que els homes: el 59% de les dones hi dediquen més de 2 hores al dia, enfront del 35% dels homes. "Això contribueix al fet que les dones se sentin més afectades per la 'pobresa de temps' que els homes", expliquen des de l'Ajuntament.
Més mala salut que els homes
Les dones afirmen tenir més mala salut: un 24% declara tenir una salut regular o dolenta (per un 18,3% d'homes). També presenten trastorns mentals amb més freqüència que els homes (un 31% davant un 22%). Aquestes diferències s'accentuen encara més en les classes socials més baixes. A més, hi ha més dones que homes que passen fred a casa perquè no poden pagar la factura de la llum o el gas.
En l'esport, hi ha cinc vegades més homes federats per a la pràctica esportiva: un 15% davant el 3,5% de les dones.
En la cultura, però, les xifres canvien: les dones participen més en la majoria de les pràctiques culturals i l'ús dels equipaments culturals de proximitat està feminitzat: hi ha més dones que tenen carnet de biblioteca (57%), que assisteixen als clubs de lectura de les biblioteques (76%), a activitats culturals a les biblioteques (59%) i als tallers dels centres cívics (82%).