Ser mare d'una persona amb discapacitat intel·lectual: "És com una carrera d'obstacles"
Aquest col·lectiu denuncia la sobrecàrrega de feina i la falta estructural de recursos que provoca que s'hagin hagut de fer expertes en tot
La Maite és la mare de l'Albert i la Marta, de l'Ariadna. Totes dues són mares de persones amb discapacitat intel·lectual i formen part de la LADD, una associació de familiars que defensen els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual.
"Immediatament al fet de ser mare veig que he d'aprendre una diversitat de coses sobre salut, sobre llenguatge, sobre desenvolupament cognitiu, m'he hagut de fer experta en logopèdia, fisioteràpia, desenvolupament cognitiu, aprenentatges, he sigut l'ajudanta a l'escola...", reconeix la Marta. Volen sensibilitzar sobre "tots els barrets" que els toca posar-se al llarg de les diferents etapes de la vida dels seus fills i filles.
Denuncien que "és com una carrera d'obstacles", sobretot, perquè l'administració no fa tot el que pertocaria. "Si tinguéssim un departament a l'administració on tu anessis i diguessis 'em pots explicar quines són les formacions que pot fer el meu fill amb aquesta situació', et facilitaria el tema", detalla Maite Ruiz, presidenta de la LADD.
Davant la falta estructural de recursos i d'un mar de burocràcia, no es cansen de demanar el suport de les institucions per poder fer "només" de mares. També posen en valor que, mentre això no canviï, el millor "centre de recursos" que tenen les mares és "cada reunió de mares amb fills amb discapacitat": "Una surt d'aquestes reunions, a part de molt més acompanyada emocionalment, més formada i informada."