Ser metge i conviure amb la tragèdia rere els cayucos: "No hi ha medicina per a algunes històries"

La doctora Inmaculada Mora Peces treballa a urgències de l'Hospital d'El Hierro des de fa gairebé dues dècades. Ha atès moltes de les persones que han arribat en cayuco a aquesta illa de l'arxipèlag canari, la majoria en estat crític, i ha conegut de primera mà històries tràgiques, però també ha viscut moments gratificants.

L'Hospital d'El Hierro és l'únic que hi ha en aquesta illa, que és on arriben més cayucos des de fa un any, té 32 llits i és el segon més petit de l'Estat. Estava dimensionat per una població empadronada d'uns 11.000 habitants, però amb els anys s'ha hagut d'adaptar per atendre les persones que arriben en estat més greu.

TV3 hi ha pogut entrar en un dia de calma i conèixer com s'organitzen davant de l'emergència humanitària.

La doctora Mora, Macu com la coneix tothom, ens explica que estan en contacte permanent amb el 112 i amb la Salvamar, l'embarcació que rescata les persones que van en cayucos, i els porta al moll de La Restinga. Des d'allà hi ha 40 minuts fins a l'Hospital. Saben el personal que necessitaran i com s'han d'organitzar per atendre les persones que venen de camí, la majoria en estat molt crític. Si falten mans avisen el personal que està de guàrdia, però sovint també hi van els que estan lliurant, quan arriben moltes embarcacions alhora.

L'any 2011 l'hospital es va veure desbordat per l'arribada d'una patera on van morir cinc nens al passadís de l'Hospital a la mateixa llitera en la qual havien estat traslladats. Aleshores van decidir que no els passaria mai més una cosa similar i van habilitar aquesta zona de pas amb tot el necessari per atendre'ls en casos d'emergència. 

Ens explica que arriben en una situació molt límit, deshidratats i alguns poden morir per hipotèrmia severa. Si han begut aigua de mar, la situació encara és més complicada. També venen amb "peus de patera", una patologia que es produeix perquè els peus estan en contacte amb el fons de l'embarcació on hi ha tota la brutícia barrejada amb aigua de mar. Arriben amb infeccions severes i molts necessiten intervenció quirúrgica.

El trauma del viatge en cayuco

La Macu ens explica que "vam tenir un nen de 6 anys que plorava molt i buscaven com a bojos un problema físic fins que algú ens van explicar que feia 9 dies que estava en una patera i va veure com els seus pares morien i els van tirar per la borda.":

"Hi ha històries, perquè al cap i a la fi tot son històries, que són molt dramàtiques i per a les quals, de vegades, no tenim medicina."

Quan es tracta de nens, diu, és més dur. Hem vist "des de nens que han vist com els seus pares morien i havien de llançar-los per la borda a mares a qui se'ls ha mort el seu nadó i han hagut de llançar-los per la borda".

El naixement de Little Macu

Però no tot són històries tan dramàtiques. Fa dues setmanes van viure un moment molt emocionant, va néixer el primer nadó a l'illa només quatre dies després que la mare arribés en cayuco. Normalment, les dones embarassades les traslladen a illes més grans com Gran Canària o Tenerife, però la Fatou es va posar de part al Hierro. La Macu va acompanyar-la durant tot el part:

"Jo la vaig rebre a ella a la meva guàrdia quan va venir de la pastera, venia molt deshidratada, portava 5 dies vomitant, i sí que em vaig quedar amb ella perquè ha de ser terrible venir completament esgotada d'una pastera, posar-te de part, no entendre res i no tenir ningú a qui agafar la mà."

Li havien dit que seria un nen, però va resultar que era una nena. Li van demanar el nom i la va assenyalar a ella, li va posar el seu nom. La Macu ens ho explica emocionada.

A través de la Macu, la Fatou ens envia un àudio per explicar com ho va viure ella:

"Ella em semblava que era la meva mare… Per això li vaig posar a la meva filla Little Macu. I reso a Déu perquè tingui una vida ben llarga. I prego també per tenir aquí el meu fill que ara és a Gàmbia patint. Allà res és segur."

Amb 26 anys va ser abandonada pel marit i va pujar sola a un cayuco perquè estava desesperada. Ha deixat un nen petit al seu país per buscar un futur a Europa per a tota la família.
 

Crisi humana vs. soroll mediàtic

El mes de juliol la Macu va fer un crit d'alarma a través de les xarxes socials i ho va fer, ens explica, perquè "hi ha una distància molt gran entre el que nosaltres veiem a l'hospital del que sentim a fora que em preocupa, em preocupa la deshumanització i convertir-los en un problema, i això m'inquieta molt."

"El dia que vaig fer el tuit va ser especialment dur perquè vam perdre una mare i una nena, i els pares d'un altre nen. No t'ha donat temps de reposar-te d'una tragèdia que ja n'estàs vivint una altra. I vaig sentir molta ràbia amb alguns comentaris quan sento que parlen de delinqüents, violadors..."

La doctora Mora creu que és important explicar les històries humanes per contrarestar les "etiquetes" que deshumanitzen.

""El que em preocupa són les 7.000 persones que van morir al mar l'any passat. Són moltíssimes persones i crec que aquest patiment gratuït s'ha d'acabar."

Conflicte o oportunitat

En relació amb els menors que venen sols, sense familiars, i el soroll polític i mediàtic que els envolta, aquesta doctora d'urgències és molt clara:

" Aquí no entren menes... són nens. A l'Hospital entren persones amb les seves històries. Ningú parla d'invasió si són rossos i d'ulls blaus o si parlen castellà."

Ella és partidària de veure'ls com una oportunitat i no com a motiu de conflicte: "Em crida molt l'atenció que ningú parla de l'oportunitat que representen aquests nens i nenes que venen sols perquè els pots integrar a la nostra societat i aprofitar la seva formació i la seva feina. Potser els hem de deixar de veure com un problema i sí com a una oportunitat."