Sergi Jordà: "Els nens haurien d'aprendre informàtica als 4 anys" (i II)
És físic, doctor en Ciències de la Computació i Comunicació Digital, a més d'investigador del Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. També és un dels creadors del reactable, un nou instrument musical de gran popularitat des que la cantat islandesa Björk el va integrar en la seva gira mundial del 2007. Ara Jordà apareix de nou a escena per dir que els nens, des dels 4 anys, haurien de ser potencials programadors informàtics. Aquesta setmana ha participat en el cicle I+C+I del CCCB: "Una revolució educativa?".
(Continua de la part I)
En Brian Lamb proposava l'educació expandida a les aules, com aquell coneixement que es troba a la xarxa i no als llibres de text. Creu que aquesta seria la via de provocar un canvi en l'educació actual?
No sé si el provocaria però és un fet que els alumnes s'avorreixen a les aules. I el problema és nostre, dels professors. No és culpa d'ells. El dia que ho fas bé, tothom està engrescat. El que és una contradicció és que els nens maneguin, fora de l'escola, més eines digitals que dins. A dins és com si t'ensenyen a pilotar amb els braços lligats i els ulls tancats. I quan surts, és quan tens accés al món.
Però no creu que l'important són els continguts i no tant les eines? Aquestes canvien molt ràpidament...
Sí, però aquí entraríem a discutir qui ha decidit els continguts que es donen actualment a les aules. Entenc que això que proposo és molt complicat que succeeixi. D'una banda es pot pensar que hi haurà un canvi per part dels governs, tot i que hi ha algunes tendències. Anglaterra està pensant a posar la programació informàtica als 4 anys. És que tot està canviant. Aprendre de memòria ha de canviar...
Si no l'exercitem, la perdrem!
A mi no em fa falta. Només necessito una mica de memòria. És més interessant tenir un enteniment global que no saber-ho tot de memòria. Aquesta és convenient. Però no està clar què cal posar a la memòria. Millor seria que cadascú posi el que li agrada. Els nens aprenen de memòria els noms i cognoms dels jugadors de futbol de tots els equips de la Lliga. O les capitals del món perquè els apassiona, però altres coses no compleixen cap funció. Aprendre la llista dels reis d'un país, si al nen no li agrada, no té cap utilitat.
Hi ha estudis que relacionen l'allau d'informació que els nostres nens i joves reben a través d'internet i desenes de canals, amb la síndrome d'atenció deficient. Quina opinió té al respecte?
La tecnologia no és inherentment bona. La dispersió és un dels mals d'aquest segle. Avui sóc incapaç de poder dedicar més de 45 minuts a fer la mateixa cosa. Això és un problema amb el qual haurem de viure. Una de les coses que espatlla la tecnologia és l'atenció. L'excés d'informació devalua la informació. Quan tenia 15 anys comprar-me un vinil era una cerimònia, i allò tenia un valor. Avui, baixar-me la discografia sencera del meu cantant preferit és una cosa que faig sense pensar-hi. I tinc més música que la que escoltaré en tota la meva vida. I això és lamentable.
Vostè defensa l'educació creativa. En què consisteix?
Educar per a la creativitat. Posar per davant la cerca de problemes a la cerca de solucions unívoques. L'educació es basa sovint a donar la resposta correcta, però això no és creatiu. És creatiu trobar combinacions que no havien estat pensades. No és tant saber com resoldre aquest problema, sinó com plantejar-te'n d'altres i tirar endavant. Això és molt important perquè el món actual està molt poc predefinit. I no sabem amb què ens trobarem.
Però això no ens ha passat a totes les èpoques? Sempre hem tingut el passat però no el futur...
Sí, però menys. Crec que des de fa uns 10 anys estem vivint una nova època. Avui el món és més incert i hem de tenir eines creatives per resoldre'l.
En la línia que vostè proposa, hi ha algun model europeu o dels EUA que s'apropi?
No. Tinc la certesa que el model educatiu actual hauria de canviar i que pitjor no es pot fer. Sé el potencial que hi ha, però també que ens falta temps per definir un model que funcioni bé. La fórmula no la té ningú encara.
I si no investiguem noves maneres d'ensenyament, què pot passar?
L'escletxa digital serà cada cop més gran, i tindrem una major part de la població incapaç de manegar-se en el món. I per "alfabetització digital" no entenc, que quedi molt clar, enviar 50 tuits al minut. Si no som capaços d'edificar i educar la gent d'una manera diferent anirem molt malament.
En Brian Lamb proposava l'educació expandida a les aules, com aquell coneixement que es troba a la xarxa i no als llibres de text. Creu que aquesta seria la via de provocar un canvi en l'educació actual?
No sé si el provocaria però és un fet que els alumnes s'avorreixen a les aules. I el problema és nostre, dels professors. No és culpa d'ells. El dia que ho fas bé, tothom està engrescat. El que és una contradicció és que els nens maneguin, fora de l'escola, més eines digitals que dins. A dins és com si t'ensenyen a pilotar amb els braços lligats i els ulls tancats. I quan surts, és quan tens accés al món.
Però no creu que l'important són els continguts i no tant les eines? Aquestes canvien molt ràpidament...
Sí, però aquí entraríem a discutir qui ha decidit els continguts que es donen actualment a les aules. Entenc que això que proposo és molt complicat que succeeixi. D'una banda es pot pensar que hi haurà un canvi per part dels governs, tot i que hi ha algunes tendències. Anglaterra està pensant a posar la programació informàtica als 4 anys. És que tot està canviant. Aprendre de memòria ha de canviar...
Si no l'exercitem, la perdrem!
A mi no em fa falta. Només necessito una mica de memòria. És més interessant tenir un enteniment global que no saber-ho tot de memòria. Aquesta és convenient. Però no està clar què cal posar a la memòria. Millor seria que cadascú posi el que li agrada. Els nens aprenen de memòria els noms i cognoms dels jugadors de futbol de tots els equips de la Lliga. O les capitals del món perquè els apassiona, però altres coses no compleixen cap funció. Aprendre la llista dels reis d'un país, si al nen no li agrada, no té cap utilitat.
Hi ha estudis que relacionen l'allau d'informació que els nostres nens i joves reben a través d'internet i desenes de canals, amb la síndrome d'atenció deficient. Quina opinió té al respecte?
La tecnologia no és inherentment bona. La dispersió és un dels mals d'aquest segle. Avui sóc incapaç de poder dedicar més de 45 minuts a fer la mateixa cosa. Això és un problema amb el qual haurem de viure. Una de les coses que espatlla la tecnologia és l'atenció. L'excés d'informació devalua la informació. Quan tenia 15 anys comprar-me un vinil era una cerimònia, i allò tenia un valor. Avui, baixar-me la discografia sencera del meu cantant preferit és una cosa que faig sense pensar-hi. I tinc més música que la que escoltaré en tota la meva vida. I això és lamentable.
Vostè defensa l'educació creativa. En què consisteix?
Educar per a la creativitat. Posar per davant la cerca de problemes a la cerca de solucions unívoques. L'educació es basa sovint a donar la resposta correcta, però això no és creatiu. És creatiu trobar combinacions que no havien estat pensades. No és tant saber com resoldre aquest problema, sinó com plantejar-te'n d'altres i tirar endavant. Això és molt important perquè el món actual està molt poc predefinit. I no sabem amb què ens trobarem.
Però això no ens ha passat a totes les èpoques? Sempre hem tingut el passat però no el futur...
Sí, però menys. Crec que des de fa uns 10 anys estem vivint una nova època. Avui el món és més incert i hem de tenir eines creatives per resoldre'l.
En la línia que vostè proposa, hi ha algun model europeu o dels EUA que s'apropi?
No. Tinc la certesa que el model educatiu actual hauria de canviar i que pitjor no es pot fer. Sé el potencial que hi ha, però també que ens falta temps per definir un model que funcioni bé. La fórmula no la té ningú encara.
I si no investiguem noves maneres d'ensenyament, què pot passar?
L'escletxa digital serà cada cop més gran, i tindrem una major part de la població incapaç de manegar-se en el món. I per "alfabetització digital" no entenc, que quedi molt clar, enviar 50 tuits al minut. Si no som capaços d'edificar i educar la gent d'una manera diferent anirem molt malament.
