Sergi Jordà: "Els nens haurien d'aprendre informàtica als 4 anys" (I)
És físic, doctor en Ciències de la Computació i Comunicació Digital, a més d'investigador del Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. També és un dels creadors del "reactable", un nou instrument musical de gran popularitat des que la cantat islandesa Björk el va integrar en la seva gira mundial del 2007. Ara Jordà torna a aparèixer en escena per dir que els nens, des dels 4 anys, haurien de ser potencials programadors informàtics. Aquesta setmana ha participat al cicle I+C+I del CCCB: "Una revolució educativa?".
Diu que hem de donar als nens una educació allunyada de les càrregues del s. XIX. Molts mestres se li poden tirar a sobre...
No tinc res en contra dels mestres. Però és irreal mantenir-se inamovible en un moment com l'actual, on la tecnologia està canviant el món a una velocitat increïble. Si algú es conforma dient "Jo vaig estudiar Magisteri fa 40 anys i això és el que puc fer", ja no val.
Parla d'una "alfabetització basada en la tecnologia". Vol dir que ja no els ensenyarem a escriure a mà?
No té res a veure. El que vull dir és que tan important és saber llegir i escriure en la llengua dels humans, com en la dels ordinadors. És imprescindible entendre la programació de les màquines.
Els nens han de ser programadors informàtics?
Esclar.
A partir de quines edats?
Des dels 4 anys. Igual que aprenen diversos idiomes de petits, per què no poden aprendre el llenguatge de les màquines? La música seria una altra assignatura a recuperar, que no està en el currículum.
Vol una generació de programadors informàtics....
Això no vol dir que es converteixin en programadors professionals. Igual que no tothom que escriu és un escriptor de gran. Però fa 200 anys que sabem que és bo aprendre a llegir i escriure. Tothom n'ha de tenir nocions i s'ha de poder desenvolupar en aquest llenguatge.
Tenim llibres, pissarres digitals i portàtils a les aules. No hi ha prou tecnologia, que ara vol programar?
Que hi hagi tota aquesta maquinària no vol dir que s'estigui fent servir correctament. Hem fet estudis sobre les pissarres digitals a les aules i són un dels pitjors exemples de l'ús de la tecnologia. No és ni un ordinador ni una pissarra.
Les traiem de les aules?
S'han de tenir criteris i aquests només vénen quan un sap de què parla. Com pot un ministre, que no en té ni idea, decidir si una cosa és bona o no per a l'educació?
Perquè té un grup d'experts que l'assessora.
Potser tampoc l'assessoren bé i es busca que ho facin els seus col·legues. Només hi ha una o dues companyies nord-americanes que vénen les pissarres digitals a tot el món. Els portàtils a les aules poden ser una meravella si se saben aplicar, però tampoc és així.
M'està desmuntant el Pla 1x1 de digitalització a les aules que es va estrenar el 2009
Esclar, perquè si es fa sense criteri ni una base. Què es fa? Ensenyen a fer servir el processador Word. Un nen està molt per sobre d'aquest coneixement. Li han d'explicar coses més complicades. Això ho fa a casa sol. S'ha de canviar tot el sistema educatiu.
I per on comencem?
Que quedi clar que no és la meva croada, no vull fer fora tots els professors. Però sí que s'han d'anar canviant a poc a poc aquests coneixements.
Diu que l'alfabetització digital farà els nens més lliures, creatius i preparats per als nous reptes. Però no vol les pissarres ni els portàtils a les aules. Llavors...?
S'està ensenyant amb aquestes tecnologies com fa dos segles. Amb un model propi de la Revolució Industrial i del capitalisme. Creant treballadors especialitzats. El 80% el posarem a treballar a les fàbriques i un 20% seran directius. Però el model piramidal ja no funciona. Els nens s'avorreixen a les classes i els professors hem de fer alguna cosa per canviar això. No és tant quines tecnologies fas servir, sinó com les fas servir.
El seu discurs em recorda el de l'expert educatiu Sir Ken Robison, que diu que les escoles funcionen com a fàbriques, amb un toc de campana.
Estic d'acord amb ell però se li pot donar una volta. Un poble d'analfabets és molt manipulable, i avui dia només podem resistir en el món que ens ve amb l'alfabetització digital. A les primaveres àrabs tothom ha dit que Facebook i Twitter han estat la gran revolució. Però si estiguéssim parlant de la segona revolució nord-americana, creus que aquestes dues companyies haguessin facilitat tant les coses? Com a grans multinacionals no ho haguessin fet. Ens pensem que el món és nostre, però està només en poques mans. D'altra banda, mira Anonymous, molt pocs són capaços de destrossar...
O Wikileaks...
Exacte, accedir a la informació més confidencial. Què cal? Coneixement, saber manegar aquest terreny digital per resistir el que ens ve a sobre.
I què ens ve a sobre?
La fi del món, una tornada a l'edat mitjana. Tothom ha de dominar les eines, no només uns escollits. I l'ideal seria començar de ben petit.
Jordi Adell, director del Centre d'Educació i Noves Tecnologies (CENT) de la Universitat Jaume I, proposa incorporar l'assignatura "Competència digital" per ensenyar a ser ciutadans digitals, tant en el món real com en el virtual. És en aquesta línia que va vostè també?
Jo no faria una apologia del món virtual. Per no tenir, no tinc ni Twitter. A tot el que proposa Jordi Adell afegiria programar informàticament. No cal que arribin a ser professionals sinó que hi entenguin una mica.
Es refereix a programar "software"?
Sí, em refereixo a saber com funcionen els ordinadors i els telèfons intel·ligents, com es fa per canviar la configuració inicial que han posat els fabricants. Adobe, Google, Apple et fan tonto i et diuen com t'has de comunicar amb les teves màquines. Són monopolis molt potents.
Llavors, ens en anem tots al programari lliure.
En aquest moment és el repositori de coneixement més important que tenim. La Viquipèdia és un exemple de coneixement lliure. Les coses més útils per a la humanitat no les fan les companyies sinó la població.
Els telèfons intel·ligents són una gran utilitat per a molta gent.
Entenc que no tothom estigui d'acord en els meus raonaments. Uns per mandra i els altres perquè és millor tenir tonta i ben alimentada la gent comprant maquinetes. No interessa tenir gent amb criteri que vulgui saber com funciona el gadget que té a la mà, sinó la que va a la botiga a la primera que s'espatlla.
(Continua a la part II)
No tinc res en contra dels mestres. Però és irreal mantenir-se inamovible en un moment com l'actual, on la tecnologia està canviant el món a una velocitat increïble. Si algú es conforma dient "Jo vaig estudiar Magisteri fa 40 anys i això és el que puc fer", ja no val.
Parla d'una "alfabetització basada en la tecnologia". Vol dir que ja no els ensenyarem a escriure a mà?
No té res a veure. El que vull dir és que tan important és saber llegir i escriure en la llengua dels humans, com en la dels ordinadors. És imprescindible entendre la programació de les màquines.
Els nens han de ser programadors informàtics?
Esclar.
A partir de quines edats?
Des dels 4 anys. Igual que aprenen diversos idiomes de petits, per què no poden aprendre el llenguatge de les màquines? La música seria una altra assignatura a recuperar, que no està en el currículum.
Vol una generació de programadors informàtics....
Això no vol dir que es converteixin en programadors professionals. Igual que no tothom que escriu és un escriptor de gran. Però fa 200 anys que sabem que és bo aprendre a llegir i escriure. Tothom n'ha de tenir nocions i s'ha de poder desenvolupar en aquest llenguatge.
Tenim llibres, pissarres digitals i portàtils a les aules. No hi ha prou tecnologia, que ara vol programar?
Que hi hagi tota aquesta maquinària no vol dir que s'estigui fent servir correctament. Hem fet estudis sobre les pissarres digitals a les aules i són un dels pitjors exemples de l'ús de la tecnologia. No és ni un ordinador ni una pissarra.
Les traiem de les aules?
S'han de tenir criteris i aquests només vénen quan un sap de què parla. Com pot un ministre, que no en té ni idea, decidir si una cosa és bona o no per a l'educació?
Perquè té un grup d'experts que l'assessora.
Potser tampoc l'assessoren bé i es busca que ho facin els seus col·legues. Només hi ha una o dues companyies nord-americanes que vénen les pissarres digitals a tot el món. Els portàtils a les aules poden ser una meravella si se saben aplicar, però tampoc és així.
M'està desmuntant el Pla 1x1 de digitalització a les aules que es va estrenar el 2009
Esclar, perquè si es fa sense criteri ni una base. Què es fa? Ensenyen a fer servir el processador Word. Un nen està molt per sobre d'aquest coneixement. Li han d'explicar coses més complicades. Això ho fa a casa sol. S'ha de canviar tot el sistema educatiu.
I per on comencem?
Que quedi clar que no és la meva croada, no vull fer fora tots els professors. Però sí que s'han d'anar canviant a poc a poc aquests coneixements.
Diu que l'alfabetització digital farà els nens més lliures, creatius i preparats per als nous reptes. Però no vol les pissarres ni els portàtils a les aules. Llavors...?
S'està ensenyant amb aquestes tecnologies com fa dos segles. Amb un model propi de la Revolució Industrial i del capitalisme. Creant treballadors especialitzats. El 80% el posarem a treballar a les fàbriques i un 20% seran directius. Però el model piramidal ja no funciona. Els nens s'avorreixen a les classes i els professors hem de fer alguna cosa per canviar això. No és tant quines tecnologies fas servir, sinó com les fas servir.
El seu discurs em recorda el de l'expert educatiu Sir Ken Robison, que diu que les escoles funcionen com a fàbriques, amb un toc de campana.
Estic d'acord amb ell però se li pot donar una volta. Un poble d'analfabets és molt manipulable, i avui dia només podem resistir en el món que ens ve amb l'alfabetització digital. A les primaveres àrabs tothom ha dit que Facebook i Twitter han estat la gran revolució. Però si estiguéssim parlant de la segona revolució nord-americana, creus que aquestes dues companyies haguessin facilitat tant les coses? Com a grans multinacionals no ho haguessin fet. Ens pensem que el món és nostre, però està només en poques mans. D'altra banda, mira Anonymous, molt pocs són capaços de destrossar...
O Wikileaks...
Exacte, accedir a la informació més confidencial. Què cal? Coneixement, saber manegar aquest terreny digital per resistir el que ens ve a sobre.
I què ens ve a sobre?
La fi del món, una tornada a l'edat mitjana. Tothom ha de dominar les eines, no només uns escollits. I l'ideal seria començar de ben petit.
Jordi Adell, director del Centre d'Educació i Noves Tecnologies (CENT) de la Universitat Jaume I, proposa incorporar l'assignatura "Competència digital" per ensenyar a ser ciutadans digitals, tant en el món real com en el virtual. És en aquesta línia que va vostè també?
Jo no faria una apologia del món virtual. Per no tenir, no tinc ni Twitter. A tot el que proposa Jordi Adell afegiria programar informàticament. No cal que arribin a ser professionals sinó que hi entenguin una mica.
Es refereix a programar "software"?
Sí, em refereixo a saber com funcionen els ordinadors i els telèfons intel·ligents, com es fa per canviar la configuració inicial que han posat els fabricants. Adobe, Google, Apple et fan tonto i et diuen com t'has de comunicar amb les teves màquines. Són monopolis molt potents.
Llavors, ens en anem tots al programari lliure.
En aquest moment és el repositori de coneixement més important que tenim. La Viquipèdia és un exemple de coneixement lliure. Les coses més útils per a la humanitat no les fan les companyies sinó la població.
Els telèfons intel·ligents són una gran utilitat per a molta gent.
Entenc que no tothom estigui d'acord en els meus raonaments. Uns per mandra i els altres perquè és millor tenir tonta i ben alimentada la gent comprant maquinetes. No interessa tenir gent amb criteri que vulgui saber com funciona el gadget que té a la mà, sinó la que va a la botiga a la primera que s'espatlla.
(Continua a la part II)
