Serps monumentals a la llera de l'Orinoco en l'art rupestre més gran del món

Grans serps tallades a la pedra al llarg del riu Orinoco podrien ser un avís a navegants de fa milers d'anys. Usades com a alertes de perill o per indicar límits territorials dels habitants prehistòrics, aquests petròglifs --com s'anomenen els gravats prehistòrics--, imponents i enigmàtics, descoberts per un equip internacional d'arqueòlegs, són les representacions d'art prehistòric més grans del món. 

Uns investigadors de les universitats britàniques de Bournemouth i de la College of London (UCL) i de la Universidad de los Andes han localitzat i cartografiat 14 ubicacions d'aquests gravats monumentals, tallats a les parets rocoses al llarg del curs alt i mitjà del riu Orinoco, entre Veneçuela i Colòmbia, amb 157 figures.  

"Molts dels gravats més grans són de serps, que es creu que són boes constrictores o anacondes, que van tenir un paper important en els mites i les creences de la població indígena local." (Phil Riris, professor de Modelització Arqueològica i Paleoambiental de la Universitat de Bournemouth)

Riris és un dels autors de l'estudi publicat dimarts a Antiquity, juntament amb José Oliver, lector d'Arqueologia Llatinoamericana de la UCL i Natalia Lozada Mendieta, adjunta d'Història de l'Art de la Universitat dels Andes. Per primer cop han trobat una relació que dona noves pistes sobre la vida dels habitants d'aquesta part de l'Amèrica del Sud precolombina, del seu desenvolupament, llenguatge i mites d'una cultura.

També s'hi representen centpeus gegants de l'Amazones o escolopendres, figures humanes i altres mamífers o dibuixos geomètrics. Alguns d'aquests llocs ja es coneixien, i existeixen petròglifs en altres punts del planeta, com ara de balenes i cérvols a Noruega o de girafes al Níger o l'Aràbia Saudita, però no tan grans i extensos.

Una serp de 40 metres, però n'hi ha més

Hi ha notícia d'alguns petròglifs de la zona des de fa més de 100 anys, però el 2015 Phil Riris va visitar el petròglif de Cerro Pintado, on hi ha el gravat més gran del món, una gran serp de 42 metres --una boa o una anaconda-- descoberta ja als anys 40.

Situat a la banda veneçolana, els guies locals li van mostrar que no gaire lluny, en territori colombià, n'hi havia d'altres, explica l'equip d'investigadors a The Conversation. "Veus aquest turó? Allà darrere hi ha una altra serp, tan grossa com Pintado", els va dir el guia.

"Veure la serp gegantina, tallada a dalt del turó, va encendre immediatament tant la nostra sensació de meravella com la nostra curiositat científica. Per què una serp? Per què els seus creadors van pujar a un turó alt de granit per col·locar-la allà? Què passa amb tots els altres gravats que l'orbiten, què volen dir?".

Des d'aleshores, basant-se en informacions publicades i l'experiència de guies locals, l'equip ha recopilat dades fins a localitzar --alguns també per atzar-- 13 llocs nous a més del Cerro Pintado. Una constel·lació de petròglifs a la zona dels Ràpids d'Atures --on la llera del riu Orinoco, el tercer més cabalós del món, separa Veneçuela i Colòmbia--, des de Puerto Carreño, al nord, fins als ràpids de Maipure al sud, a la confluència Vichada-Orinoco, uns 100 km aigües amunt.  

Com són i de quan

Són gravats a l'aire lliure sobre roques de granit orientades cap al riu i situades prop de la llera; la més pròxima està a 46 metres, però la més allunyada està a 4 quilòmetres. Alguns dels gravats tenen desenes de metres, entre 25 i els 42 metres que fa la més grossa, la serp de Cerro Pintado.

No només s'han ubicat amb coordenades GPS, sinó que s'han fet amidaments --ajudats amb drons en els casos dels més grans--, fotografies i s'ha estudiat el llenguatge simbòlic i la relació amb els mites ancestrals.  

"Aquests llocs monumentals són llocs veritablement grans i impressionants, que creiem que estaven destinats a ser vistos des de certa distància. Sabem que les anacondes i les boes no només estan associades amb la deïtat creadora d'alguns grups indígenes de la regió, sinó que també se les considera éssers letals que poden matar persones i animals grossos."

Tretze d'aquests llocs es qualifiquen de "monumentals", és a dir que se situen en un lloc destacat al paisatge, i les figures fan com a mínim uns 4 metres, el doble de la mida d'un humà adult, en vertical o horitzontal.

Els gravats tenen poca profunditat, només 10 mil·límetres. La roca està enfosquida per un biofilm de cianobacteris, que deixen l'interior de les figures més clar, i això els fa més visibles.   

Tot i que és difícil datar, els científics han comparat els gravats rupestres amb els motius similars utilitzats a la ceràmica trobada a la zona. Molts refugis rocosos de la sabana pròxima al riu, on s'han trobat vestigis d'aquells primers habitants, tenen també pintures prehistòriques, cosa que indica que els petròglifs es remunten almenys a fa uns 2.000 anys; possiblement molt abans, asseguren.
 

La serp, un missatge al llarg del riu

Aquest mapa complet ha revelat als científics un entramat complex, un paisatge que parla d'un territori disputat per diferents comunitats indígenes prehistòriques que hi vivien (com arawaks, salivans o tukanoes), que tenien un imaginari comú i que estaven molt comunicats a través de la gran autopista que és el riu, durant el període precolombí "que tot just comencem a entendre", diuen els autors de l'estudi.

La serp és un dels mites de la creació indígena, sobretot en la reproducció simbòlica de la societat que arribava a nous territoris a través dels viatges fluvials.

"Es diu que les serps desencadenen inundacions còsmiques i són retratades com a depredadors caníbals", afirmen a l'estudi, però sobretot són símbol de poder, de creació i generació i potencialment perilloses.

Per això, creuen que aquests gravats monumentals, encarats al riu i que es veuen des de centenars de metres, servien per marcar el territori de les diferents tribus i alertar de perills o servir d'amenaça a visitants hostils, diu Riris.

"Creiem que els gravats podrien haver estat una forma de marcar el territori, per fer saber a la gent que aquest és el lloc on viuen i que s'espera un comportament apropiat.

Les serps solen interpretar-se com una amenaça, i per això la seva ubicació podria ser un senyal que es tracta de llocs on cal anar amb compte."

En l'imaginari indígena, el riu és també una serp, com una anaconda --una de les serps més grosses del món--, que viatja i que també els permet viatjar, i és també el reflex del riu del cel que és la Via Làctia, a la terra. 
 

Viatgers del riu 

L'estudi explica que, segons els vestigis prehistòrics de la zona, després d'algunes ocupacions inicials efímeres, els assentaments van créixer al llarg del temps, i van culminar amb l'establiment de diverses comunitats multiètniques abans de la Conquesta (cap al segle XVI). José Oliver explica que els poblaments coincideixen amb el mapa dels gravats i amb l'eix de comunicació del riu.

"Els gravats es concentren principalment al llarg d'un tram del riu Orinoco anomenat els Ràpids d'Atures, que hauria estat una important ruta comercial i de viatges prehistòrica. Creiem que els gravats estan destinats a ser vistos específicament des de l'Orinoco perquè la majoria dels viatges en aquesta època s'haurien fet pel riu."

"L'Orinoco és generalment força navegable fins a aquest punt, per la qual cosa hauria estat un punt de parada natural. L'arqueologia ens diu que era un entorn divers i hi havia molt comerç i interacció. Això significa que hauria estat un punt de contacte clau, on deixar la teva empremta podria haver estat encara més important per això: marcar la teva identitat local i fer saber als visitants que ets aquí", explica Oliver.

Això també explicaria una de les hipòtesis del treball, pendent de comprovar, que en la part alta del riu no es trobin grans gravats com aquest perquè era una zona menys poblada.

L'equip de recerca destaca la importància de les serps monumentals en l'art rupestre de l'Orinoco i com l'estudi ha "ampliat la comprensió de l'art en l'època prehistòrica i les visions del món indígenes".

Per això, conclouen que és vital protegir aquests llocs davant del creixent turisme, per continuar investigant sobre el terreny. I per aconseguir-ho consideren que cal "implicar les comunitats indígenes". Aquestes comunitats són vitals per ajudar també a "aprofundir en el coneixement de les seves perspectives i comprensió dels papers, la importància i el significat de les imatges que es mostren als llocs d'art rupestre".