S'esquerda l'estratègia comuna de vacunació europea pels dubtes d'Àustria i Dinamarca

L'estratègia conjunta de vacunació de la Unió Europea ha tornat a esquerdar-se aquest dimarts amb l'anunci d'Àustria i Dinamarca que cooperaran amb Israel en la producció de fàrmacs de segona generació adaptades a les variants de la Covid-19. Aquesta aliança ha trencat el front comú en la compra de vacunes que Brussel·les, que des del primer dia ha intentat que els Vint-i-set anessin a l'una i no quedés cap estat al marge.

La lentitud a l'hora d'autoritzar les vacunes ha estat una de les claus que ha portat Àustria a distanciar-se de la resta dels socis europeus. El primer ministre austríac, Sebastian Kurz, ha criticat l'Agència Europea del Medicament pel que considera lentitud en l'autorització de les vacunes: "És massa lenta en l'aprovació de les vacunes i es creen colls d'ampolla en el subministrament per part de les empreses farmacèutiques".

Viena i Copenhaguen no volen que això torni a passar amb les variants i, per això, han decidit trucar a la porta d'Israel, el país que lidera la vacunació arreu del món. Col·laboraran per crear fàrmacs adaptats a les mutacions del virus, pensant també en els propers anys. Kurz ha dit que tant el seu país com Dinamarca "deixaran de dependre en el futur de la UE" respecte a les vacunes.

"Hem de preparar-nos per a més mutacions i no podem seguir depenent només de la UE per a la producció de vacunes de segona generació", ha insistit Kurz. El primer ministre austríac ha citat diversos científics que preveuen que, durant els propers anys, la població haurà de renovar regularment la immunització.

Pel que fa a Dinamarca, la primera ministra, Mette Frederiksen, ha defensat una col·laboració amb Israel i ha obert la porta a construir fàbriques per produir vacunes. "Hem parlat sobre com augmentar la producció de vacunes. Pot ser a través d'una col·laboració publicoprivada. No descarto cap idea, tampoc la de construir fàbriques", ha dit Frederiksen.

Frederiksen ha apuntat que la col·laboració danesa i austríaca amb Israel no suposa trencar l'estratègia de la UE, però ha defensat que cal fixar-se en com s'ha dut a terme la vacunació a Israel: "Hem de provar altres idees i estratègies, també. Els israelians són simplement els millors, són els que més lluny han arribat en el seu programa de vacunació i, al meu entendre, Europa ha d'aprendre d'ells".

Kurz ha indicat que hi ha més països que han mostrat interès a sumar-se a aquesta cooperació, però no ha detallat quins. Aquest dijous, el primer ministre austríac i la primera ministra danesa viatjaran a Israel per entrevistar-se amb Benjamin Netanyahu.

Àustria parla amb el Kremlin sobre la vacuna Sputnik

Àustria també ha obert la porta a col·laborar amb Rússia sobre l'ús de la vacuna Sputnik V. Aquest dimarts, Kurz ha parlat amb el líder del Kremlin, Vladímir Putin, sobre la possibilitat de rebre i produir una part de la vacuna russa. El primer ministre austríac, però, ha condicionat l'ús de la vacuna russa a una autorització per part de la UE.

Fins ara, només Hongria i Eslovàquia han rebut dosis del fàrmac rus. A principis de mes, Hongria va obtenir les primeres 400.000 dosis de la vacuna Sputnik i, aquest dilluns, van arribar-ne 200.000 dosis a Eslovàquia, que encara no s'han començat a aplicar.

Brussel·les s'aferra a l'estratègia de vacunació

La notícia no ha agradat gaire a Brussel·les. Fins ara, només Hongria, l'estat díscol per excel·lència entre els Vint-i-set, s'havia distanciat de l'estratègia comunitària. La Comissió Europea assegura que tirarà endavant amb l'estratègia conjunta de vacunació, consistent a tancar acords amb les farmacèutiques en nom dels Vint-i-set, i remarca que ha permès comprar un total de 2.500 milions de dosis de vacunes.

L'executiu comunitari afegeix que la planificació presentada la setmana passada ja contempla mesures per adaptar-se al sorgiment de modificacions del virus. Concretament, Brussel·les vol actualitzar els contractes de compra anticipada de vacunes signats amb les farmacèutiques i accelerar l'aprovació de les modificacions que s'hagin d'introduir en els fàrmacs ja autoritzats.

La Unió defensa que, encara que s'hagi debilitat, l'anar tots a l'una dels socis comunitaris encara és la millor estratègia per immunitzar la població. "Sempre hi ha hagut un gran suport a l'enfocament conjunt de l'estratègia de vacunació, basat en la cooperació i la coordinació dels estats membres", ha dit el portaveu de Sanitat de la Comissió Europea, Stefan de Keersmaecker.

El portaveu comunitari Eric Mamer ha intentat contrarrestar les crítiques que han sorgit pel menor ritme de vacunació que hi ha a la UE respecte a països com Israel, el Regne Unit o els Estats Units. "La UE té 450 milions d'habitants i no al voltant de 10 milions, com Israel. Cal mantenir cert sentit de la proporcionalitat a l'hora d'avaluar el repte a què ens enfrontem, en comparació amb un país en concret", ha dit Mamer, que ha afegit que els Vint-i-set tenen diferents estructures administratives, sistemes sanitaris o densitat de població.