S'estanca l'ús habitual del català, però augmenta el seu coneixement

L'enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat mostra la realitat ambivalent de la llengua catalana: hi ha més gent que en sap, però no n'hi ha més que la faci servir.

Aquesta enquesta es fa cada 5 anys, i aquest dilluns se n'han presentat els resultats de l'última, la del 2018: hi ha el 94,4% de població catalana que diu que l'entén i el 81,2% que diu que el sap parlar.

El 85,5% dels enquestats assegura que el sap llegir, i el 65,3%, que el sap escriure. Tots aquests percentatges milloren els resultats de l'enquesta del 2013.

Català amb els fills i no amb els pares

En la presentació dels resultats, la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha destacat que està augmentant el nombre de persones que no parlen català amb els pares, però sí que ho fan amb els fills:

"És un element molt important perquè, qui no la té com a primera llengua, la passa com a primera llengua als seus fills, i per tant és un element molt favorable al català, i és encara més favorable que no era al 2013."

Segons Franquesa, això és el que permetrà recuperar els percentatges previs a les onades migratòries de l'inici del mil·lenni.
 

Del 46% al 36%

El cert, però, és que el 2003 l'ús social del català era molt més alt que ara: hi havia un 46% de població que el feia servir com a llengua habitual, mentre que ara només és el 36,1%.

L'enquesta també mostra l'ús del castellà entre la població catalana: des del 2003, el percentatge de població que en fa un ús habitual es manté entre el 45% i el 50%. Tant el català com el castellà han patit lleugeres pèrdues des del 2013.

Els resultats mostren també que, malgrat que només el 36% utilitzen el català de manera habitual, n'hi ha un 76% que el fa servir almenys un cop al dia. En el cas del castellà, aquest percentatge puja al 93%.

La gent gran escriu més en català

Per franges d'edat, els majors de 65 anys són els que fan un ús més habitual del català parlat. L'enquesta també mostra que ara n'hi ha més que també l'escriuen.

Per Franquesa, això es pot deure que les xarxes socials ho han afavorit:

"Segurament no és l'única raó, però hi ha la facilitat de poder llegir en català i escriure en català via Facebook, diaris, missatges, poder atrevir-te a escriure en aquests grups familiars en què els avis es troben ficats de cop i volta."

S'enquesten 9.000 persones

Aquesta enquesta d'usos lingüístics és una feina conjunta de la Direcció General de Política Lingüística i de l'Idescat, l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Es fa enquestant 9.000 persones majors de 15 anys escollides perquè siguin representatives de la població catalana, i es fa primordialment per telèfon i per internet, però també presencialment.

L'enquesta del 2018 mostra que el que sí que ha augmentat és el coneixement de l'anglès i el francès.

Per àrees geogràfiques

També permet posar al dia les dades generals del mapa lingüístic del país: el català és la llengua habitual majoritària de les Terres de l'Ebre, les comarques centrals i de Girona, Ponent i l'Alt Pirineu.

A l'àrea metropolitana de Barcelona i a l'Aran, hi ha un clar predomini del castellà, i és on el català s'utilitza menys.

Al Camp de Tarragona i al Penedès, també hi ha predomini del castellà, però en l'última enquesta ha reculat en benefici del català.