S'estrena a TV3 una minisèrie sobre la vida d'Ermessenda, la dona més poderosa de la història de Catalunya
TV3 ha emès aquest dilluns la primera de les dues parts d'una minisèrie que recrea la vida d'Ermessenda, comtessa de Barcelona, Girona i Osona entre els segles X i XI. Es tracta d'una ambiciosa coproducció de TV3 i Ovideo, amb la col·laboració de l'ICIC i el suport de l'ICAA. A cavall entre la història i la ficció, la sèrie retrata Ermessenda com una dona forta i intel·ligent que va regnar amb mà de ferro. Encara que Ermessenda va ser un personatge molt significatiu a la seva època, avui dia poca gent la coneix. La segona part s'emetrà aquest dimarts a les 22.25 h.
La producció està dirigida per Lluís Maria Güell i protagonitzada per Laia Marull i Lluís Homar. El director ha explicat que la producció "és una ficció històrica. A partir d'uns personatges i d'uns indrets històrics hem fet un relat televisiu".
Lluís M. Güell ha recordat, com a curiositat, que les quatre barres de la senyera "van sortir de la tomba d'Ermessenda i no de Guifré el Pilós". També afegeix que "és un personatge molt interessant que comet grans errors, però que sempre s'aixeca" amb un marcat caràcter.
Ermessenda, una dona de caràcter fort que lluitava per mantenir les seves possessions
Ermessenda va ser una de les dones amb més autoritat dins de la política catalana del segle XI i és tot un exemple de l'evolució de la condició de la dona aristocràtica. Va viure totes les glòries i les misèries d'aquesta tumultuosa etapa històrica, intentant preservar l'herència política rebuda dels seus predecessors i del seu marit; una herència resultat de la consolidació de les nissagues comtals, que havien aconseguit la sobirania a l'antic regne carolingi al llarg del segle X.
L'aristòcrata va lluitar aferrissadament tota la vida contra tots aquells que miraven d'arrabassar-li l'autoritat. El final va ser una mica tràgic, ja que va haver de renunciar al poder i al seu preuat govern del comtat de Girona i Osona.
Ermessenda era considerada com una dona culta, observadora, intel·ligent, bona conversadora i amb un caràcter fort. Aquest dilluns i també aquest dimarts, els espectadors de TV3 la podran conèixer una mica més.
Lluís M. Güell ha recordat, com a curiositat, que les quatre barres de la senyera "van sortir de la tomba d'Ermessenda i no de Guifré el Pilós". També afegeix que "és un personatge molt interessant que comet grans errors, però que sempre s'aixeca" amb un marcat caràcter.
Ermessenda, una dona de caràcter fort que lluitava per mantenir les seves possessions
Ermessenda va ser una de les dones amb més autoritat dins de la política catalana del segle XI i és tot un exemple de l'evolució de la condició de la dona aristocràtica. Va viure totes les glòries i les misèries d'aquesta tumultuosa etapa històrica, intentant preservar l'herència política rebuda dels seus predecessors i del seu marit; una herència resultat de la consolidació de les nissagues comtals, que havien aconseguit la sobirania a l'antic regne carolingi al llarg del segle X.
L'aristòcrata va lluitar aferrissadament tota la vida contra tots aquells que miraven d'arrabassar-li l'autoritat. El final va ser una mica tràgic, ja que va haver de renunciar al poder i al seu preuat govern del comtat de Girona i Osona.
Ermessenda era considerada com una dona culta, observadora, intel·ligent, bona conversadora i amb un caràcter fort. Aquest dilluns i també aquest dimarts, els espectadors de TV3 la podran conèixer una mica més.
