Set candidats del 21D sotmesos a les preguntes de set entitats en el debat electoral

El debat electoral sobre el 21D a TV3 i Catalunya Ràdio ha donat veu a set entitats perquè interpel·lessin directament als candidats. Es tracta de Societat Civil Catalana, Federalistes d'Esquerres, la USTEC, Òmnium, l'ANC, Casa Nostra Casa Vostra i Foment del Treball.

Cadascun dels responsables polítics han estat qüestionat per una entitat que no comparteix el seu ideari. Aquestes són les preguntes que els han traslladat:

SCC pregunta a Junts per Catalunya

José Rosiñol, president de Societat Civil Catalana, ha preguntat a Junts per Catalunya si continuaran optant per la via unilateral:

"Societat Civil Catalana aposta per la concòrdia, la convivència i el diàleg dins la llei. Amb això comptem amb els partits constitucionalistes. Comptarem amb vostès per tenir aquest escenari de pau, concòrdia i convivència, sempre dins la llei? I el més important: vostès continuaran amb la via unilateral que ens ha portat a la fractura social, a la crisi econòmica i a la mala imatge dels catalans a la resta d'Europa?"

La pregunta ha anat adreçada a Jordi Turull, candidat de Junts per Catalunya, que ha contestat que la via unilateral és renunciar al diàleg i la negociació i que la veritable "via unilateral és la del 155 unilateral".

"Tot el procés l'hem volgut fer des del diàleg i la negociació. No se'ns ha volgut ni escoltar. Nosaltres seguirem perseverant perquè hi hagi diàleg i negociació. El que no farem és renunciar al mandat dels ciutadans de Catalunya del 21 de desembre, ni ho farem del de l'1 d'octubre, ni del 27 de setembre. El diàleg i la negociació sempre ha estat en el gen d'aquest procés independentista i seguirà sent. Però la via unilateral qui l'està gestionant són uns altres i per això tenim eleccions ara. la via unilateral és el 155."

Federalistes d'Esquerres pregunta a ERC

Joan Botella, president de Federalistes d'Esquerres, ha preguntat a Esquerra sobre una Unió Europa sense fronteres interiors i ha destacat que Junqueras no hauria d'estar empresonat:

"Aquesta pregunta m'agradaria que fos pel senyor Oriol Junqueras, que no hauria d'estar en presó preventiva, i és aquesta: Estan vostès, ERC, a favor d'una Unió Europea sobirana, més integrada i sense fronteres interiors entre els estats?"

Adreçada a Oriol Junqueras, que no hi ha pogut ser, l'ha contestada Marta Rovira.

"Sempre hem estat d'acord amb la UE i defensem una República catalana dintre de la UE.  A ERC tenim una tradició europeista i a la nostra llista tenim 3 eurodiputats. Volem estar a la UE perquè l'economia necessita internacionalització i aliances amb els drets fundacionals, els drets humans, de pau i convivència, però som crítics perquè volem reformar moltes coses. No estem d'acord amb aquesta Europa dels privilegis, que és una lliga d'estats, em sembla lamentable que tinguem una Europa que gira la cara a la crisi humanitària dels refugiats, em sembla que l'Europa que va dominar durant la crisi econòmica abandonant els drets socials dels seus ciutadans també la volem reformar i no ens agrada una Europa que fa selecció a l'hora de condemnar determinada repressió, ho condemnen a Tunísia i no dir res de l'1-O. Som europeistes, però volem reformar aquesta Europa."

La USTEC pregunta a Cs

Ramon Font, portaveu nacional d'USTEC-STEs, ha preguntat a Ciutadans:

"Segurament, de la política educativa que ens en sentim més orgullosos és de la immersió lingüística, sobretot perquè ha estat un factor de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats, en especial per a l'alumnat castellanoparlant. Ciutadans ha trencat aquest consens que hi havia i, de fet, han començat a sortir algunes denúncies, encara minoritàries, des de l'existència del seu partit. La pregunta que li vull fer és molt concreta, escolti-la bé: seguirà sent un requisit imprescindible el coneixement del català per al professorat de l'escola pública?"

Inés Arrimadas ha tingut una resposta en què ha insistit a fer una escola amb 3 llengües vehiculars.

"És molt millor estudiar en un sistema de 3 llengües vehiculars que en un sistema d'una llengua vehiculars. S'han de millorar moltes coses en l'educació a Catalunya i no s'ha de patrimonialitzar la comunitat educativa que també és diversa com la societat, i els professors, com els altres funcionaris, han de tenir requisits adients a la feina que han de fer, dependrà de l'assignatura que donin no sé si és un requisit imprescindible. Primer s'ha de consensuar un model per tenir 3 llengües vehiculars."

Ha acabat responent Iceta

"Si pregunten: cal el requisit del català per ser mestre Catalunya? Sí."

Òmnium pregunta al PSC

Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural, ha interrogat Miquel Iceta per saber si la immersió lingüística serà una línia vermella per al PSC a l'hora de fer pactes:

"Li faig la pregunta jo, tot i que hauria de ser Jordi Cuixart, president d'Òmnium, qui li fes, però fa dos mesos que és a la presó, de forma injusta. De fet, per això porto aquest llaç groc. Malauradament, vostès, el PSC, van presentar a la Junta Electoral un recurs perquè no es poguessin portar aquests llaços, cosa que ens va saber molt de greu. La pregunta que li volia formular és si vostès, que sempre han estat al costat de la immersió lingüística i l'escola catalana, si això serà una línia vermella a l'hora de poder fer pactes, per exemple, amb partits que realment volen acabar amb aquest model d'èxit i de convivència que ha estat la immersió lingüística."

Miquel Iceta ha respost breument.

"No volem canviar el model lingüístic a l'escola catalana i volen fer valdre un consens de país que vam assolir amb la llei d'educació a Catalunya."

Iceta ha rebutjat el fet que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez estiguin a la presó per unes mesures cautelars que ha qualificat de "desproporcionades i innecessàries".

L'ANC pregunta Catalunya en Comú-Podem

Agustí Alcoberro, vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana, ha demanat a Catalunya en Comú-Podem que es defineixi sobre si estarà al costat de l'aplicació del 155 o dels independentistes:

"En aquestes eleccions hi ha tres partits que aposten per una majoria independentista, a favor de la república, i tenim tres partits que aposten per una majoria, diguem-ne, del règim a favor del 155. El que li vull preguntar és: Si realment, al final, els seus vots, els seus diputats, són decisius a l'hora de triar una opció o l'altra, per quina es decantarà?"

Xavier Domènech ha respost que cal construir un projecte de canvi a través de la transversalitat sense donar el vot a cap bloc.

"Ens decantem per transformar la situació d'aquest país que s'ha fet gran des del catalanisme progressista, que és la corrent central d'avenç nacional, social i polític, quan s'ha construït des de la transversalitat. Quan només s'ha fet des d'un sol projecte de canvi no s'ha aconseguit ni canviar ni aquest sol projecte de canvi. El nostre vot és per transformar que no és donar el nostre vot a un bloc o un altre, perquè els blocs bloquegen. Aquest país es mereix avançar i no quedar atrapats en la mateixa situació, que ara és una situació d'intervenció absoluta del PP."

Casa Nostra Casa Vostra pregunta al PP

Virginia Sánchez, portaveu Casa Nostra Casa Vostra, ha preguntat al PP per l'incompliment del compromís d'acollida de refugiats:

"Senyor García Albiol: El 26 de setembre va acabar el termini per acollir 17.337 persones refugiades a l'Estat espanyol, de les quals només el 15% n'han arribat. Al seu partit esgrimeixen l'argument del respecte a la legalitat, però, quan es parla de refugi i acollida, incompleixen els compromisos que vostès mateixos s'han marcat. Aquesta és la Natasha, una noia transsexual d'origen pakistanès que va haver de fugir de casa seva per la seva orientació de gènere. Fa dos anys que està a Grècia, però vol venir a Espanya. Què els diria a totes aquestes persones, molts d'ells casos vulnerables, que estan esperant per venir? El seu programa no parla de refugi ni d'acollida. No creu que és urgent donar una resposta a aquestes persones? Quant temps més han d'esperar per poder reprendre les seves vides?"

El candidat Xavier Garcia Albiol

"Europa és un territori que no té fronteres interiors i ha d'haver una política europea comú perquè els moviments interns crearien un desbordament en determinats països. S'han acollit 1301 persones, s'han reubicat 2.661 persones, Espanya és el novè país que està fent més acollides, sobretot de països del nord d'Àfrica que som segurament els primers. Si es fa d'una manera ordenada millor."

Foment del Treball pregunta a la CUP

Joan Pujol, secretari general de Foment del Treball, ha preguntat a la CUP si continuarà defensat una pujada d'impostos:

"La CUP, en el període parlamentari que s'ha esgotat, ha tingut una sèrie de propostes reeixides d'incrementar els tributs a Catalunya i, per tant, la pressió fiscal sobre les empreses i, directe i indirectament, sobre les famílies. En una eventual situació en la qual la CUP, o participés en un govern, o fos el seu suport parlamentari, continuaria amb aquesta política? I també voldríem saber si és que aquesta política la consideren compatible amb la creació de llocs de treball i la creació d'ocupació a Catalunya."

Jordi Riera ha explicat les mesures econòmiques que proposa la CUP inclosa l'augment dels impostos de les rendes més altes.

"El model econòmic de Foment i de la CUP està molt lluny, no podem estar més lluny. El programa polític de la CUP defensa la nacionalització dels sector estratègics per crear un sector públic econòmic potent que ens doni eficiencia econòmica, benefici social, i sobirania. Proposen augmentar el salari mínim interprofessional per augmentar la demanda i activar l'economia i a la vegada augmentar les cotitzacions a la seguretat social per realimentar un sistema de pensions públic, potent i eficient. També disminuir la jornada laboral, un sistema de finançament mitjançant la banca pública, fomentar l'economia social i solidaria, donar suport a les petites i mitjanes empreses, i els autònoms i autònomes i òbviament modificar el sistema econòmic perquè sigui just i igualitari. Això vol dir augmentar els impostos a les rendes més altes, l'IRPF als més rics perquè és la norma perquè una economia funcioni amb eficiència i justícia social."