Set ferits a Israel pel projectil més potent llançat des de Gaza des del 2014

Les sirenes antiaèries han sonat aquesta matinada a la localitat israeliana de Mishmeret, al nord de Tel Aviv, on ha caigut un coet llançat des de la Franja de Gaza. El projectil ha impactat contra un habitatge i ha causat ferides lleus a set persones, inclosos tres nens. 

Els serveis d'emergències han informat que hi ha "set residents ferits, una dona de 70 anys ferida lleu, amb cremades i ferides de metralla, una altra dona de 30 anys, lleu amb ferides de metralla a la cama, i cinc ferits més, entre els quals una nena de 12 anys i dos nens de 3 i 1,5 anys".

A més, també han atès diverses persones que van patir atacs d'ansietat i ferides lleus quan corrien cap als refugis.

La policia, que ha tancat la zona de l'impacte, ha informat que a l'habitatge afectat s'hi ha declarat un incendi.

Les sirenes de Sharon i la vall de Hefer han començat a sonar a les 5.30 de la matinada, hora local.

L'exèrcit ha confirmat que el coet procedía de la franja de Gaza, a uns 90 quilòmetres de distància, un abast molt poc habitual per als projectils disparats des d'aquest territori controlat pel moviment islamista Hamas des de 2007.

De fet, es tracta del projectil  més potent disparat des de Gaza cap a Israel en els últims cinc anys.

La tensió ha tornat a pujar a Gaza aquestes últimes setmanes, i ha posat fi a la calma relativa que havia presidit la treva informal entre Hamas i Israel. 

Hores abans del llançament del coet a Mishmeret les sirenes havien sonat a la zona d'Israel pròxima a la Franja arran del llançament d'unes 300 granades i altres explosius contra la tanca de separació. 

Dissabte a la nit un palestí va morir i tres van resultar ferits a causa dels trets de l'exèrcit d'Israel. 

Atac aeri a Gaza, el 15 de març, per bombardejar posicions de Hamas (Reuters)

El 14 de març, segons les autoritats d'Israel, es van disparar coets en direcció a Tel Aviv des de la Franja de Gaza que no van causar cap dany personal.

La represàlia israeliana va consistir en atacs a posicions de Hamas, entre les quals una fàbrica subterrània de fabricació de coets. 

Es dona la circumstància que Hamas i la Jihad Islàmica han negat haver disparat cap coet cap a Tel Aviv, i que mitjans israelians han assegurat que els projectils els podria haver disparat per error l'exèrcit d'Israel durant una operació de manteniment.

Dissabte, la marxa del milió

Dissabte que ve està convocada l'anomenada "marxa del milió", que commemora el primer aniversari de l'inici de la Marxa del Retorn, manifestacions que demanen la fi del bloqueig i el reconeixement del dret a tornar a casa dels refugiats palestins.

Sovint, aquestes manifestacions han acabat en aldarulls violents reprimits per l'exèrcit israelià, que ha causat la mort d'uns 260 palestins.

Netanyahu avança el retorn dels EUA

El coet caigut aquesta matinada a Israel ha precipitat el retorn al país del primer ministre, Benjamin Netanyahu, que és de viatge oficial als Estats Units. 

Netanyahu manté la reunió prevista per a aquest dilluns amb el president Donald Trump, però tornarà a Israel immediatament després de sortir de la Casa Blanca.

El viatge de Netanyahu als EUA té lloc just abans de les eleccions del 9 d'abril, en què es juga la seva continuïtat al capdavant del govern d'Israel. 

A favor seu pot jugar el fet que Trump, aquest divendres, va reconèixer la sobirania israeliana sobre els alts del Golan, territori sirià ocupat per Israel des del 1967, durant la Guerra dels Sis Dies.

La decisió de Trump és contrària al dret internacional i les resolucions de l'ONU que han reclamat el retorn d'aquest territori a Síria, però no és la primera en aquest sentit del president nord-americà, que sempre ha mostrat obertament el seu suport a Israel.

El desembre de 2017, Trump va anunciar el trasllat de l'ambaixada dels EUA a Jerusalem, i va reconèixer la així la ciutat com a capital única d'Israel. 

La inauguració de la legació, el 14 de maig de 2018, va materialitzar el trencament el consens internacional sobre Jerusalem, que es considera que hauria de ser capital compartida per palestins i israelians.