Set planetes alineats, un fenomen astronòmic extraordinari: quan i com observar-lo

Els aficionats a l'astronomia ja fa setmanes que estan pendents del cel. Des de finals de gener s'han pogut veure sis planetes al cel simultàniament, Venus, Mart, Júpiter i Saturn a simple vista, i Urà i Neptú, amb telescopi o binocles, una desfilada planetària que ara es fa excepcional perquè s'hi suma Mercuri.

El fet que els set planetes que orbiten al voltant del Sol es puguin veure a la vegada, encara que sigui durant poca estona, és un fenomen extraordinari. L'astrònom de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i director de l'Observatori del Montsec, Kike Herrero, explica:

"Els planetes sempre es veuen en una zona del cel, al voltant d'una línia, que és la mateixa que segueix el sol, que és l'eclíptica. Per tant, els planetes sempre estan alineats tal com els observem al cel. La particularitat d'aquests dies de febrer no és tant que estiguin alineats, sinó que es poden veure tots junts en un mateix moment al cel i això fa que sigui curiós veure'ls."

Tot i que parlem d'alineació planetària, perquè és el que aparentment es veurà, això no vol dir que estiguin en línia a l'espai. És per això que la comunitat científica es refereix a aquest fenomen com a desfilada planetària, és a dir, un grup de planetes que es pot veure en el mateix tros de cel que es pot observar des de la Terra. 

 
Per què passa?

El motiu d'aquesta desfilada planetària es deu a la velocitat en què giren els planetes al voltant del Sol.

Daniel Marín, investigador predoctoral a l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB, apunta que "els planetes que estan més a prop del Sol giren més de pressa. Mercuri, per exemple, triga 88 dies a fer una volta al Sol, i els més llunyans com Neptú triguen més, aproximadament 160 anys".  Això és perquè estan menys atrets per la gravetat del Sol, i assenyala: "Hi ha un moment en què tots els planetes estan a la mateixa banda. En aquest moment des de la Terra podem veure tots els planetes alineats."

No es tornarà a repetir fins al 2492

Ara mateix, els set planetes són en una zona pròxima al voltant del Sol, i des de la Terra es veuen al cel en una línia més o menys recta.

El mes de gener passat es van poder veure sis planetes de manera simultània, un fet també excepcional i esdeveniment que no es tornarà a repetir fins al 2040. Però l'alineació dels set planetes visibles al mateix moment --encara que no tots a simple vista--, no passarà fins d'aquí 400 anys, diu Daniel Marín. 

"Per tenir-los en una línia recta caldrà esperar fins al 2492."

Com mirar-ho?

Per poder veure bé els astres es recomana sortir de les grans ciutats i buscar espais sense contaminació lumínica ni edificis. Les condicions meteorològiques també influiran a l'hora de distingir cada un dels planetes, ja que es preveu que poden fer la guitza perquè el cel estarà majoritàriament ennuvolat. On estarà més tapat és al terç nord i a l'extrem sud. Els punts elevats de la Catalunya Central són els indrets des d'on la visibilitat serà més òptima. 

El millor dia per observar tots els planetes és aquest divendres, 28 de febrer, cap a les set del vespre. A ull nu o amb l'ajuda d'uns prismàtics es podran veure Venus, Júpiter i Mart a l'horitzó, i per veure Urà i Neptú cal un telescopi.

Ara bé, els més difícils d'apreciar seran Mercuri i Saturn per la seva proximitat amb el Sol. Aquests dos planetes es veuran durant molt poca estona. Els hem de buscar a tocar de l'horitzó, on en pocs minuts s'ocultaran. Per això es recomana situar-se en un punt alçat i amb la línia de l'horitzó sense arbres, muntanyes o edificis. La resta de planetes s'aniran veient durant més estona desfilant per la línia del cel.

"És en el moment de la posta de sol quan ens hi hem de començar a fixar i veure aquesta filera de puntets al llarg de l'eclíptica, que són els planetes visibles, i hi haurà la lluna pel mig, que ens pot donar una pista de com localitzar Mercuri i Saturn, perquè són més o menys a la mateixa zona", afirma Kike Herrero.

Per poder identificar quin és cada planeta hi ha diverses aplicacions que ho faciliten.

De què han servit altres desfilades planetàries?

Desfilades planetàries com aquesta ja han passat abans. Com a fet curiós, el llançament de les sondes Voyager de la NASA l'any 1977 es va fer aprofitant l'alineament planetari que hi havia aleshores, semblant al d'ara. Així ho explica Marín:

"El que es va fer és aprofitar que tots els planetes estaven en les posicions correctes per utilitzar l'estirada gravitatòria de cadascun dels planetes, per anar fent ziga-zaga entre ells, i accelerar les sondes al màxim possible per poder-les llançar a l'espai profund, fora del sistema solar."

Tot i que aquest fenomen astronòmic és molt interessant, la posició dels planetes no afecta la vida a la Terra. "No ens afecta més enllà de ser una curiositat astronòmica", conclou l'investigador de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB.