Setmana clau amb els interrogants de la investidura d'Illa i el retorn de Puigdemont

Després d'arribar a acords amb ERC i amb els Comuns per poder comptar amb els seus vots en la sessió d'investidura, Salvador Illa afronta la setmana en què, previsiblement, serà investit nou president de la Generalitat.

Està previst que dimarts dia 6 el president de la cambra, Josep Rull, faci la ronda de consultes amb tots els grups parlamentaris i que convoqui la Diputació Permanent per a dimecres 7. Rull es reunirà primer amb Salvador Illa, i després, amb els republicans i els Comuns, amb qui el PSC ha arribat a un acord d'investidura. Posteriorment, i fins al migdia, hi aniran passant la resta de formacions.

Dimecres es reunirà la Diputació Permanent que, previsiblement, convocarà el ple d'investidura per al cap de 24 hores, dijous 8 d'agost, encara que els terminis podrien variar.

A partir de llavors, hi ha 5 dies perquè es faci l'acte de presa de possessió del nou president de la Generalitat.

Pendents de Jovent Republicà

Inicialment, les trobades de Rull amb les diferents forces del Parlament havien de començar avui dilluns, però els republicans han demanat l'ajornament a l'espera que les joventuts del partit es pronunciïn sobre el sentit del seu vot dilluns a la tarda. Si Mar Besses, l'única diputada del Jovent Republicà, no s'afegeix al sí de les bases d'Esquerra i vota en contra de l'acord entre la direcció del seu partit i el PSC, no seria possible la investidura d'Illa i s'hauria de fer una nova convocatòria electoral.

El vot de la diputada de Jovent Republicà és clau perquè Illa sumi el suport que necessita: els 68 diputats que marquen la majoria absoluta.

És la xifra justa que sumen els vots dels 42 diputats del PSC, els 6 dels Comuns i els 20 d'Esquerra.

Una suma que no dona marge. Si al consell nacional extraordinari de Jovent Republicà es decideix votar-hi en contra, no seria possible investir el candidat socialista en la primera volta perquè hi hauria una majoria de nos.

A la segona volta només caldria una majoria simple. Però els números tampoc no sortirien, tant si el vot és en contra --hi hauria més nos que sís-- com si Jovent Republicà opta per l'abstenció, perquè hi hauria un empat a 67.

El Jovent havia condicionat la investidura d'Illa a un referèndum, però ara hauran de debatre si accepten un pacte que gira al voltant d'un nou finançament. Des d'Esquerra diuen que respecten els processos interns del Jovent i confien que prenguin la decisió amb responsabilitat i sentit de país.

Els escenaris d'un retorn de Puigdemont

L'altre moment clau de la setmana que comencem és el retorn anunciat de Carles Puigdemont, i els escenaris també incerts que s'obren amb una possible detenció.

Aquest mateix cap de setmana Puigdemont ha fet pública una carta on es referma en la idea de ser al Parlament en el ple d'investidura i on assumeix que la seva detenció és "una possibilitat real d'aquí a pocs dies". A Junts mantenen l'hermetisme sobre com serà aquest retorn.

La intenció és poder ser dins de l'hemicicle per al ple i evitar la detenció. I un cop dins, el president de la cambra, Josep Rull, assegura que vetllarà perquè es compleixi el protocol que estableix que és ell qui ha d'autoritzar l'entrada de la policia judicial, que en cap cas pot detenir a ningú.

Però una altra qüestió és saber com Puigdemont entraria al Parlament. Si ho fa per l'únic accés oficial, la porta principal, custodiada pels Mossos d'Esquadra, que serien els que haurien de decidir si li permeten o no el pas i si el detenen o no. El cos dels Mossos de l'entrada -- i també els agents destinats a la cambra- no depenen del president del Parlament, sinó de la conselleria d'Interior.

La tornada, doncs, de Carles Puigdemont després d'un exili de gairebé 7 anys, pot tenir efectes directes en el ple d'investidura de Salvador Illa. Els escenaris són incerts i es fa difícil parlar del que pot passar. Però no es descarta que davant d'una detenció, el president del Parlament opti, per exemple, per ajornar el ple d'investidura.

Això, a dins de la cambra. Perquè, a l'exterior, entitats com l'ANC anuncien mobilitzacions en cas que Puigdemont sigui detingut. Òmnium Cultural també ha anunciat aquest diumenge que defensarà el president Puigdemont davant d'una hipotètica detenció que demostraria, segons l'entitat, que el poder judicial espanyol actua amb rebel·lia per saltar-se la llei d'amnistia.