Setze dones que demostren que ciència s'escriu en femení

L'11 de febrer se celebra el Dia de la Dona i la Nena en la Ciència, una iniciativa promoguda per l'ONU que busca l'accés i la participació en igualtat de les dones en el camp de la ciència.

De dones científiques, n'hi ha hagut, al llarg de la història, de notables, però sovint desconegudes.

Segurament, parlant de científiques de renom, el primer nom que ve al cap és el de Marie Curie, tal com es coneixia Maria Skłodowska. Els seus estudis sobre la radioactivitat, que li van permetre, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, aïllar dos nous elements, el radi i el poloni, li van valer dos premis Nobel. El primer, de Física, el va guanyar el 1903 juntament amb Pierrre Curie i Henri Becquerel. El segon, de Química, el 1911. La seva filla Irène Joliot-Curie va rebre el Nobel de Química l'any 1935 pel descobriment de la radioactivitat artificial.
 

Però n'hi ha hagut moltes més. Per exemple, la matemàtica i astrònoma Hipàtia d'Alexandria, que va viure entre l'any 380 i el 415. Era una de les ments més brillants de l'escola neoplatònica de la ciutat, on donava classes de filosofia i astronomia. Hipàtia fou assassinada, linxada per una turba de cristians contra el paganisme.
 

O la filla de Lord Byron, Ada Lovelace, nascuda el 1815, també matemàtica. Va ser ajudant del matemàtic i inventor britànic Charles Babagge i amb ell va desenvolupar la màquina analítica, precursora del primer ordinador. Se la considera la primera programadora de la història.
 

També podem recordar Maria Mitchell, nascuda el 1818, la primera dona astrònoma dels Estats Units, la primera dona admesa a l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència, la primera professora d'Astronomia dels Estats Units d'Amèrica del Nord i la primera dona acceptada per l'Acadèmia d'Arts i Ciències.

I Elizabeth Blackwell, nascuda el 1821, la primera dona graduada en Medicina als Estats Units.

O Barbara McClintock, nascuda el 1902, una de les grans especialistes en genètica del segle XX. L'any 1983 va guanyar el Premi Nobel de Medicina.

O la precursora del moviment ambientalista, la biològa Rachel Carson.

I el cas curiós de Hedy Lamarr, actriu i inventora austríaca, nacionalitzada nord-americana, més coneguda en la seva faceta d'actriu, sobretot per la pel·lícula "Ecstasy", del 1933. Però Lamarr era també enginyera. És coinventora d'un sistema de codificació de transmissions anomenat espectre eixamplat, que és l'origen del wifi o el Bluetooth actuals.
 

Les descobertes de l'anglesa Rosalind Franklin sobre la difracció dels raigs X van ser decisives per descobrir l'estructura helicoidal de l'ADN. Un descobriment que va permetre a Watson i Crick guanyar el Nobel de Medicina l'any 1962. Ella en va quedar al marge: un oblit molt criticat.

Un altre cas d'oblit dels Nobel: l'astrofísica nord-irlandesa Jocelyn Bell, que va descobrir el primer radiosenyal d'un púlsar juntament amb el seu tutor de tesi, Antony Hewish. Hewish va guanyar el Nobel de Física l'any 1974 juntament amb Martin Ryle. Bell, no.
 

Una altra de més recent: la neuròloga italiana Rita Levi-Montalcini, que va rebre el Nobel de Medicina l'any 1986 pel descobriment del factor de creixement nerviós.

I no oblidem el trio de científiques especialistes en primats: Biruté Galdikas, estudiosa dels orangutans, Dian Fossey, dels goril·les, i Jane Goodall, dels ximpanzés.
 

O la biòloga nord-americana Lynn Margulis, difusora de la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de les cèl·lules eucariotes per la incorporació d'una cèl·lula dins d'una altra. Margulis també va col·laborar amb James Lovelock en el desenvolupament de la hipòtesi Gaia.