"Sexe a canvi de bones notes": el #MeToo arriba a les universitats del Marroc

Són una desena i s'asseuen davant les càmeres per destapar un escàndol que saben que no passarà desapercebut. Per la gravetat del que denuncien i perquè no és gens habitual, al Marroc, que les víctimes parlin públicament sobre casos d'assetjament sexual. I menys de l'àmbit acadèmic.

Davant la premsa, a Casablanca, a l'oest del Marroc, la Nadia exposa el mal tràngol que li va fer passar un professor seu: "Fa un any em va assetjar. No em vaig sotmetre al xantatge (sexual), així que vaig ser expulsada (de la meva universitat), ningú em va escoltar. Gràcies a Déu, em van readmetre".

El seu futur professional podia haver quedat truncat després d'una experiència així, i també el de tantes altres. El seu testimoni no és l'únic a la Universitat Hassan I de Settat, prop de Casablanca, on estudia.

Aquest centre està immers en un escàndol que inclou cinc professors: un, el del departament d'Economia, ha estat sentenciat fa poques setmanes a dos anys de presó. És el primer cas que guanyen, i quatre professors més estan pendents de sentència. Paradoxalment, aquests últims donaven classes al Departament de Dret.

#MeTooUniv al Marroc: per què ara?

Què fa que de cop alguns casos d'assetjament, que no van començar ahir sinó que fa anys que passen, es converteixin en una campanya amb repercussió internacional? De vegades, es fa difícil de respondre. Però en aquest cas, el detonant ha estat una investigació de la revista marroquina Tel Quel, que ha exposat diversos casos.

Però sobretot, el que ha donat impuls a la campanya han estat les captures de pantalla amb converses online entre professors i alumnes, que demostren l'assetjament.

A partir d'aquí, s'han multiplicat les denúncies, sobretot als comptes de Twitter i Instagram de dues de les principals associacions locals impulsores: 7achak i Moroccan Outlaws 490.

Recullen casos com aquests:

Au lycée notre prof de physique en terminale à Meknes. Le lycée privé le plus réputé de la ville. Ce prof avait proposé un ménage à trois avec 2 de ses élèves mineures contre des cours particuliers et des bonnes notes pour le bac… 1/2 #MetooUniv

— Moroccan Outlaws 490 (@MoroccanOutlaws) December 30, 2021

"El professor ens va proposar un trio amb altres alumnes menors d'edat, a canvi de classes particulars i bones notes d'accés al batxillerat", explica una de les víctimes. "Tothom sap que el professor està pertorbat, però ningú en parla", diu una altra. I fins i tot un noi s'atreveix a destapar el seu cas: "Em fa enfadar no haver-ho pogut dir a les autoritats i enviar-lo a la presó, però vivim al Marroc i els policies se n'haurien rigut".

Una de les advocades impulsores del moviment, Ghizlane Mamouni, que forma part de Moroccan Outlaws 490, explica en una entrevista amb TV3 que la majoria de casos segueixen un modus operandi similar: "Un professor que està en una posició d'autoritat sobre els seus alumnes, l'utilitza per fer xantatge i pressió sobre les notes, la validació d'assignatures, la validació d'un mòdul, per no repetir curs..."

Prohibides les relacions sexuals fora del matrimoni

La Ghizlane, encara sorpresa per l'èxit que està tenint la campanya #MeTooUniv, no vol perdre de vista que allò que realment batallen els moviments feministes marroquins des de fa anys és la derogació de l'article 490 del Codi Penal, que encara a dia d'avui castiga amb penes de presó les relacions sexuals fora del matrimoni.

Tot i que el Ministeri d'Educació del Marroc ha promès "tolerància zero" davant els casos d'assetjament acadèmic, l'existència d'aquest article sotmet les víctimes al silenci.

"L'article 490 s'erigeix com una espasa de Dàmocles al cap d'aquestes víctimes. Si no poden provar la violació o violència sexual que han patit, poden anar a la presó", explica. "Se'ls han de donar garanties de protecció perquè puguin estar segures que no els passarà res com a resultat de les seves pròpies declaracions".

La campanya està donant visibilitat al greuge. Les associacions seguiran lluitant, mentre esperen que el poder de les institucions, tant judicials com acadèmiques, facin la resta.