El Museu Britànic insta els visitants a contemplar amb respecte les "restes momificades" de persones que van estar vives ( Wikimedia Commons/Bram Souffreau)

S'ha acabat dir "mòmia": els museus britànics canvien el terme per humanitzar-les

Consideren que la paraula deshumanitza persones que van ser vives, s'associa a monstres de ficció i remet a l'època colonialista
Judith Casaprima Sagués Actualitzat
TEMA:
Arqueologia

El Museu Britànic, entre altres museus del Regne Unit, han decidit deixar de fer servir la paraula "mòmia" i parlar de "persones momificades" per referir-se a aquestes restes d'antics egipcis.

Consideren que "mòmia", tot i ser correcte, deshumanitza unes persones que van viure fa més de 3.000 anys i que per ser antigues no deixen de merèixer "respecte". A més, l'expressió remet a un passat colonial --que va permetre l'espoli de patrimoni arqueològic-- incòmode.  

La frase que ara es considera políticament acceptable és "persona momificada" o "restes momificades".

Les autoritats del Museu Britànic de Londres han decidit abandonar l'ús de la paraula i explicar als visitants que estan mirant persones que van viure una vegada, tot i que a la seva web encara utilitza la paraula "mòmia".

En un comunicat, el museu admet que la paraula encara està en ús a les nostres galeries, però que les exposicions més recents utilitzen el terme "restes momificades de..." i inclouen --quan es coneix-- el nom de la persona momificada.

Daniel Antoine, conservador del departament d'Egipte i el Sudan del museu londinenc, afegeix que la nova denominació també és tècnicament més apropiada.  

"Tenim restes humanes d'arreu del món i podem variar la terminologia que fem servir en funció de com s'han conservat. Tenim mòmies naturals de l'Egipte predinàstic, així que ens referirem a elles com a mòmies naturals, perquè no han estat momificades artificialment", ha dit a la CCN.

 

Colonialisme i tractament de les restes humanes

Aquesta decisió també l'han adoptada altres museus com el Great North Museum: Hancock a Newcastle que exposa Irtyru, una dona momificada que data dels voltants de l'any 600 aC. El gerent d'aquest museu, Adam Goldwater, ha dit al Daily Mail que volen descriure les seves col·leccions de manera respectuosa, compartint informació des de la perspectiva de la seva comunitat i vida original.

El Great North Museum exposa les restes momificades d'Irtyru, una dona que va viure 600 anys aC (Great North Museum)

Jo Anderson, conservadora d'aquest museu, el 2021 ja defensava al seu blog el canvi de tractament de les restes humanes exposades als museus. El cas d'Irtyru és un exemple de la deshumanització i de l'espoli colonialista que han patit les restes d'una persona.

Moltes mòmies van arribar a la Gran Bretanya a l'època imperial, especialment durant l'època victoriana, on hi havia una tendència a "obrir-les i a tractar les restes humanes com exemplars o curiositats", diu Anderson.

El National Museum Scotland d'Edimburg també ha eliminat la paraula "mòmia" de les etiquetes de les seves restes humanes. Segons declara el seu portaveu: "Quan coneixem el nom de l'individu el fem servir, en cas contrari fem servir "home, dona, nen, nena o persona momificats" perquè ens referim a persones, no a objectes".

Correcte però amb connotacions incòmodes

"La paraula 'mòmia' no és incorrecta, però és deshumanitzant; utilitzar el terme 'persona momificada' anima els nostres visitants a pensar en l'individu", diu Anderson.

La paraula mòmia prové de l'àrab "mummiya", una pasta similar al betum que s'utilitzava per embalsamar els cadàvers en el procés de momificació. Aquesta pasta donava un aspecte ennegrit als cadàvers. Més endavant es van utilitzar olis i resines que no enfosquien les restes, però la paraula va quedar per denominar els difunts momificats.

La paraula s'utilitza en anglès com a mínim des del 1615, i els britànics associen l'etimologia àrab al passat colonial i l'espoli.

A més de la denominació políticament correcta, als museus també els preocupa la relació que té la paraula mòmia amb el personatge i monstre de terror del cinema. Innombrables pel·lícules, sobretot de sèrie B, s'han encarregat de popularitzar, des que el 1932 es va estrena "La mòmia", aquest personatge.

Tampoc han ajudat les supersticions que des del descobriment de la tomba de Tuthankamon han envoltat de misteri les morts d'alguns dels que hi van participar.

"Les llegendes sobre la maledicció de la mòmia i les pel·lícules que representen monstres sobrenaturals... poden soscavar la seva humanitat", diu Anderson.

El cartell de la pel·lícula de terror "La mòmia" de 1932 protagonitzada per Boris Karloff
ARXIVAT A:
Arqueologia Museus Regne Unit
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut