Shinta Ratri, el llegat de la fundadora de l'única escola islàmica per a persones trans

La Shinta era d'aquelles persones amb qui de seguida es podia connectar. Potser parlar d'establir una amistat pot semblar exagerat, però certament des del primer moment que hi entraves en contacte feia sentir a qui tenia al voltant que ja formava part del seu univers.

Amable, propera, però, sobretot, combativa. No es va limitar mai a lamentar-se de les dificultats que va trobar sent transsexual a Indonèsia, i al llarg de la seva vida sempre es va centrar a buscar solucions.

En el moment de conèixer-la l'estiu del 2022, quan va venir a Barcelona a rebre un dels premis Casa Àsia per la seva lluita LGTBIQ+, feia la sensació que, com a trans, les dificultats que havia hagut d'afrontar al llarg de la vida a Indonèsia no eren tan diferents de les que s'hauria trobat si hagués nascut a Barcelona.

Excepte si parlem de religió. Per sobre de waria --com s'anomenen els trans en indonesi--, la Shinta se sentia musulmana, i el fet de no poder resar a la majoria de mesquites pel rebuig d'altres fidels la va portar a crear una iniciativa única al món.

Una escola islàmica per a persones trans única al món

"Quan els waria resen en espais públics, com en mesquites, no ens sentim còmodes. I per això tant a Malàisia com a Indonèsia optem per resar a casa", explicava la Shinta en una entrevista a l'estiu a Barcelona.

És per això que va aprofitar un local de familiars seus per crear, l'any 2008, l'única escola-internat islàmic per a persones transsexuals que hi ha al món.

Visitem l'internat islàmic Waria Al-Fatah --en indonesi, Pondok Pesantren Waria Al-Fatah-- quatre mesos després de l'entrevista a Barcelona.

Està situat a Yogyakarta, al sud de l'illa de Java, a Indonèsia. Una regió turística i allunyada del caos de la capital, Jakarta, que és a una distància d'unes vuit hores en tren.

Yogyakarta està reconeguda per la seva riquesa cultural, sobretot pels temples que conserva. Els més famosos són Borobudur, el temple budista més gran del món, i Prambanan, un conjunt de més de 200 temples hindús.

És, justament, 20 de novembre, el Dia Internacional de la Memòria Trans. Una trentena de membres de l'entitat sopen i recorden algunes de les activitats que han fet durant l'any.

La Shinta, fundadora del grup, és la protagonista de la vetllada. Es mou amunt i avall per tenir temps de parlar amb tothom, i alhora s'encarrega de supervisar que el projector on veuran alguns dels vídeos de les activitats de l'any funcioni, se senti correctament, i que els participants tinguin tots un plat a taula.

Un espai per resar i sentir-se comprès

S'hi accedeix per carrerons estrets fins a arribar a un jardí on ja seuen i conversen alguns membres de l'entitat. Es comença a fer fosc, però el clima tropical, sempre que no plogui, els permet allargar la conversa a l'exterior.

62 persones formen part de l'escola islàmica i sis hi viuen permanentment. Al llarg de l'any aquí organitzen xerrades, resen, llegeixen l'Alcorà i, en definitiva, és un espai on la comunitat transgènere se sent còmoda per compartir experiències.

Alguns d'ells, diuen, vesteixen físicament com homes, però en realitat se senten dones. Per la pressió social o, sobretot, familiar, no poden fer el trànsit, però almenys mentre són aquí saben que poden ser qui vulguin ser i que, dins de l'escola, ningú els jutjarà.

"Un musulmà transgènere sempre es preguntarà: ‘soc un pecador?'. És per això que estudiem la religió i llavors entenem que l'Islam realment accepta les persones transgènere."

La Shinta es mostra contundent quan li preguntem per les dificultats que ha de viure en el seu dia a dia: "Ens enfrontem a reptes vitals; patim discriminació, ridiculització, pressió... Però tenim la fortalesa que som religiosos, sentim que tenim els mateixos drets, podem resar a Déu, i això ens empodera. Per això sempre dic als meus amics que l'Islam accepta les dones trans".

El país amb més musulmans del món

Si parlem d'Indonèsia i de religió, no podem obviar que aquesta república del sud-est asiàtic, composta per milers d'illes volcàniques, és el país del món on viuen més persones musulmanes, amb més de 200 milions. És més del 80% de la població.

A Indonèsia, formar part de la comunitat LGTBIQ+ no és il·legal, però la deriva conservadora del govern actual ho fa perillar.  

El mes de desembre, tot just fa un parell de mesos, el Parlament indonesi va aprovar una dura reforma del Codi Penal que atempta, sobretot, en les llibertats sexuals, religioses i d'expressió. La reforma prohibeix el sexe fora del matrimoni, la cohabitació entre parelles que no estiguin casades, l'apostasia o la difamació contra els dirigents.

La situació a l'internat-escola és especialment delicada, perquè fa uns anys va rebre amenaces del grup islamista Islamic Jihad Front (FJI), que els va obligar a tancar temporalment.    

Després d'una vida de lluita, la Shinta va visitar Barcelona a l'estiu per rebre el premi Casa Àsia 2022 en la categoria de Diversitat i Desenvolupament Sostenible. L'entitat li va valorar "la seva contribució a la igualtat de gènere a l'Àsia i, en particular, la seva lluita, des de l'activisme social, a favor de la dignitat i els drets de les persones LGTBIQ+ a Indonèsia. Ningú s'imaginava llavors que aquest seria un dels últims reconeixements públics que se li atorgarien.