"Si el país em necessita, el defensaré": així s'entrenen a Odessa per frenar Putin
- TEMA:
- Ucraïna
La mobilització de la població civil està sent fonamental per frenar la invasió russa. Des de l'inici de la guerra s'han format més de 100 batallons de voluntaris, segons Andrí Liakhòvitx, comissionat del president del país.
La població civil es forma en camps d'entrenament com el que ha pogut visitar l'equip de TV3 a Odessa, en un emplaçament que els han demanat no desvelar, i també no publicar-ne imatges que es puguin geolocalitzar.
Voluntaris de tots els perfils
Només en aquest centre han preparat milers de voluntaris. Almenys així ho afirmen els seus responsables. Molts ja són al camp de batalla i altres, a la reserva, preparats per si el front de Mikolaiv arriba a Odessa. Són principalment homes, però també hi ha dones. De totes les edats i orígens.
Aprenen moviments tàctics, a fer servir les armes, i lluita en parelles, trios i petits grups. Molts no han tocat una arma en la seva vida. D'altres, ja van ser voluntaris per anar a la guerra del Donbass el 2014.
El responsable del centre d'entrenament reconeix que entre els reclutes també hi ha ciutadans estrangers. En aquest d'Odessa, un britànic, deu txetxens i dos georgians.
Un jurista disposat a matar
En Yeti --nom fictici, naturalment-- és jurista. "No vull anar al front ni matar a ningú", ens explica. Però afegeix que si algú fa res al seu fill amb un ganivet, tothom mataria aquesta persona sense pensar-s'ho.
"Avui, hi ha un ganivet al coll de la meva ciutat, i per això he de prendre les armes i anar a matar gent." Quan la guerra s'acabi diu que vol tornar al seu despatx i ajudar la societat sense armes a les mans.
"En la vida quotidiana soc jurista en un despatx. Però en aquest moment haig de defensar el meu país."
Yeti, soldat voluntari
Aprendre a disparar en tres dies
L'Alfa és el nom que s'ha volgut posar una jove voluntària. No va vestida de militar com la majoria de nois. Però s'aplica com el que més a muntar i desmuntar una metralladora. Els que no han tocat mai una arma primer ho proven amb l'escopeta de balins i després tindran l'oportunitat de manipular armes letals.
L'Alfa només fa tres dies que ha arribat al centre de formació i es mostra orgullosa dels seus progressos: "Tenim molt bons instructors. L'entrenament és molt fàcil. És la primera vegada que toco les armes. I estic aprenent molt ràpid. Desmuntar i muntar les armes no és complicat. També he après a disparar i no és difícil."
Està contenta d'haver vingut:
"Estic contenta d'haver vingut aquí i crec que si el meu país vol i em necessita, el defensaré."
Alfa, jove voluntària de l'exèrcit ucraïnès
Més voluntaris que armes
En Yeti i l'Alfa no estan sols. "Hi ha més voluntaris que armes. Més braços que bosses per poder donar sang", ens explica Andrei Vagapov, el màxim responsable de la formació dels voluntaris.
Però les armes no es donen a tothom. Les autoritats volen evitar el descontrol que hi va haver al principi de la guerra a Kíiv. Per això també continua estant prohibida la venda d'alcohol.
Abans d'agafar una arma, primer s'ha de passar una formació de dues setmanes i mitja en algun dels centres que hi ha a la ciutat. La demanda és molt alta, segons Vagapov, regidor municipal d'Odessa i comandant d'un batalló voluntari.
"Per defensar el nostre país tota la població ha de lluitar. Tenim cues en les oficines de reclutament i no tenim prou lloc per a tothom en les nostres unitats."
Els primers dies afirma que van tenir tanta gent que van haver de fer una selecció. Van poder preparar el batalló 222 de la brigada 126 de la Defensa Territorial d'Odessa. Ja estan desplegats al territori, a punt per si els russos arriben a la ciutat des de l'est.
Platges plenes de mines
Vagapov no es mostra especialment preocupat per un possible atac amfibi. Recorda que el mar i la sorra estan plens de mines que esperen els russos si intenten el desembarcament.
Tampoc mostra excessiva preocupació per un intent d'enviar paracaigudistes. De fet, les detonacions de la defensa aèria s'han convertit en una constant a la qual ja s'han acostumat els habitants de la ciutat.
"Tenim mines a les platges i les forces costaneres garanteixen la nostra tranquil·litat. Si s'acosten, destruirem els seus vaixells."
El perill pot venir de l'est
L'amenaça més gran pot ser per terra. Però aquest polític i militar també afirma que les tropes ucraïneses haurien fet retrocedir les forces invasores més enllà de Mikolaiv, cap a Kherson. Impossible comprovar-ho.
En cas de bombardeig, també preparen la població perquè aprengui a rescatar la gent atrapada.
Centres secrets però molt concorreguts
L'endemà mateix de l'inici de la invasió russa, la ciutadania i les institucions es van activar. "Vam decidir que la gent que s'organitzava s'havia de dirigir al canal correcte, sota la supervisió de l'exèrcit d'Ucraïna", ens explica Vagapov. Les autoritats ucraïneses també juguen la batalla propagandística per insuflar ànims a la població i transmetre el control de la situació.
El regidor-soldat, abillat amb l'uniforme militar i l'armilla antibales, mostra orgullós les activitats que fan en unes instal·lacions esportives als afores de la ciutat. L'emplaçament és secret. Els voluntaris alternen exercicis a l'exterior amb activitats a l'interior: proves de tir, muntatge i desmuntatge de metralladores i curs de primers auxilis.
Comparteixen espai amb dones que teixeixen xarxes de camuflatge i que també aprenen com fer cures en cas d'emergència.
Mestresses de casa aprenen primers auxilis
Una jove metgessa uniformada amb l'equipació de campanya de l'exèrcit ucraïnès explica a un nodrit grup de dones d'avançada edat assegudes en primera fila què fer en cas de ferides de guerra.
Primers auxilis que poden salvar alguna vida: com fer pressió per aturar hemorràgies, què no s'ha de fer amb una ferida amb metralla, com immobilitzar una víctima, o quines maniobres s'han de fer per moure ferits encara que siguin corpulents i escapar del perill.
La metgessa s'explica en rus i ucraïnès. A Odessa, la majoria de la població parla la llengua de l'ocupant. Una de les dones de més edat, amb els cabells protegits per un mocador, pregunta sobre els torniquets.
"Evidentment, si hi ha una ferida al coll, no es poden fer, s'ofegaria la víctima", afirma la metgessa mentre la concurrència esclata de riure. La situació és tan dramàtica que fins i tot les bromes macabres fan riure.
De lluny, se senten les radials dels ferrers, que serren raïls de tren i en solden els trossos per fer-ne defenses contra els tancs. El país n'està ple. També fan estufes pel fred i per cuinar en els incomptables controls de carretera que miren d'interceptar espies.
Música per animar els aprenents de soldat
Els veïns del barri s'apliquen amb decisió a preparar-se per a la guerra, però l'ambient pesat i seriós es dissipa quan apareixen un trio de músics, armats amb un micròfon, una guitarra i un acordió. Han vingut per insuflar ànim als joves aprenents de soldat. Toquen el clàssic de la chanson "Sous le ciel de Paris", que va popularitzar Edith Piaf l'any 1954, i alguns soldats i dones que teixien mantes de camuflatge es posen a ballar.
Després, toquen temes soviètics de la Segona Guerra Mundial amb les lletres canviades, convertides en himnes patriòtics. I tanquen el concert amb l'omnipresent himne d'Ucraïna, que se sent a totes hores a la tele i la ràdio.
Tots els militars assistents es posen drets i acaben a l'uníson amb el crit de: "Slava UKraini!". Glòria a Ucraïna.
La petita acadèmia militar d'aquest barri residencial als afores d'Odessa posa en evidència que Putin no està lluitant contra un exèrcit, sinó contra tot un poble.