Si no és un sí és un no: veus expertes creuen que el cas de La Manada fixa doctrina

Els cinc membres de La Manada han passat la primera nit tancats en una presó de Sevilla, després que aquest divendres el Tribunal Suprem va decidir per unanimitat condemnar-los a 15 anys per un delicte continuat de violació.

El Tribunal Suprem, en una sentència històrica, ha considerat que els cinc acusats van violar de forma continuada la víctima. Per aquest motiu, eleven la pena original de 9 a 15 anys de presó. També consideren que hi va haver els agreujants de tracte vexatori i d'actuació conjunta.

Laia Serra, advocada penalista especialista en violència masclista, assegura que la sentència del Suprem és important perquè fixarà doctrina en conceptes com el "consentiment" i que podria impulsar un canvi legislatiu a l'hora de tipificar els delictes sexuals. La decisió del Suprem crearà jurisprudència.

"Tota la línia de la nova regulació internacional dels delictes sexuals deixa claríssima que la "no resposta", el "no crit", el no cercar ajuda, aquesta paralització, no pot ser mai interpretada com un consentiment. I, per tant, no se li ha de demanar a la dona si va dir que no".

" És una cosa que jo em trobo en els interrogatoris cada dia... i s'hauria de fer la pregunta al revés. Se li hauria de preguntar a ell quin gest afirmatiu tenia per franquejar aquesta barrera, per accedir a aquesta situació. Aquesta és la clau, i el Suprem ens ha donat un nou marc".

En declaracions al programa "El Suplement" de Catalunya Ràdio, l'advocada Carla Vall ha demanat més formació específica dels juristes per valorar aquests delictes i ha advertit que la sentència ha de venir acompanyada de formació en perspectiva de gènere:

"Amb el mateix Codi Penal que tenim es podia tenir una altra sentència, això és així, ara ho hem vist. El que passa és que cal la capacitació concreta de les persones que decideixen sobre aquests fets per entendre-ho. Si no, no servirà de res. "

"Perquè si nosaltres no sabem llegir que aquest estat de xoc és, ja en si, un acte de resistència a l'agressió, llavors pensem que és que la víctima qui no s'hi ha oposat. I és completament a l'inrevés; sense aquesta violència ningú entra en un estat de xoc".

L'advocada ha demanat més formació específica dels juristes i ha revelat que el guàrdia civil que formava part de La Manada va estar destinat a una unitat de lluita contra la violència masclista. Per Carla Vall, això és una mostra de com en poden estar, d'indefenses, les dones a l'hora de denunciar una agressió sexual:

"Això fa trontollar el sistema i la confiança en el sistema, perquè si la persona que hauria d'estar formada d'una manera específica per atendre les dones que han patit aquest tipus de violències és, alhora, qui les perpetra... quin tipus de confiança poden tenir les dones a l'hora d'anar a denunciar els fets? I, precisament, no és anecdòtic que en aquest cas és ell qui li pren el mòbil."

La decisió del Suprem és ferma i crearà jurisprudència. Davant d'un possible recurs de la defensa dels membres de La Manada al Tribunal Constitucional, Vall dubta que arribi a prosperar:

" Estava ja blindant el recurs davant el Constitucional per mirar si s'havia vulnerar algun tipus de dret. Jo entenc que no és probable que s'admeti. És un procés en què s'han blindat molt les garanties, en què hi ha hagut els ulls de molts juristes a sobre, en què hi han intervingut nombrosos juristes. A mi em sembla que no tindrà cap tipus de prosperitat, si es presenta".