El Brasil viu una sequera extrema, una de les conseqüències de la crisi climàtica (Reuters/Bruno Kelly)
ANÀLISI

Sí, som als límits climàtics, però el partit continua

L'acord de la COP28 no frenarà l'escalfament global però contribuirà a accelerar la transició a la sostenibilitat
Enllaç a altres textos de l'autor

Jordi Vilardell Gómez

Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat

@JordiVilardell
Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

Dimecres a primera hora del matí l'Aliança de Petits Estats Insulars, que representa 39 països, tornava a la sala de plens de la COP28. Havien estat coordinant la seva postura davant el document presentat pel president de la COP. Però quan van entrar es van trobar que el document ja s'havia aprovat, sense sotmetre'l a debat punt per punt, com era habitual.

El president de la COP28, Sultan Al-Jaber acabava d'aconseguir el que mai havia passat: que s'aprovés una menció explicita a "allunyar-se dels combustibles fòssils".

Ho va aconseguir esquivant la pressió en contra de l'Aràbia Saudita, el país que s'havia convertit en l'obstacle més gran per a l'acord. The New York Times va informar que els saudites havien arribat a bloquejar discussions afegint "paraules tòxiques" als esborranys i negant-se a seure amb els partidaris d'eliminar gradualment els combustibles fòssils. 


Un acord impensable, però insuficient

L'acord de la COP28 destaca que, tal com diu la ciència, cal reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 43% pel 2030, per limitar l'escalfament global a 1,5 °C.

També destaca que pel 2030 cal duplicar l'eficiència energètica i triplicar l'energia renovable.

Però té moltes llacunes, com el compromís de finançament climàtic, ara de 100.000 milions de dòlars quan l'estimació és que calen més de 2,5 bilions.

El president de la COP, Ahmed Al-Jaber, aplaudeix l'acord a la cimera (Reuters/Amr Alfiky)

L'acord de la COP28 no impedirà que els petroestats i les indústries desenvolupin nous projectes de combustibles fòssils. No ho podria impedir encara que volgués.


No hi ha mecanismes que obliguin els estats

Els estats només compleixen els acords per pròpia voluntat. I fins ara molt majoritàriament estan incomplint els acords. Començant per l'incompliment de l'Acord de París del 2015 que estableix que la transició s'ha de fer d'acord amb la ciència. I la ciència urgeix a fer una transició molt més ràpida. Ni la Unió Europea compleix l'Acord de Paris.

Però el que sí farà l'acord de la COP28  és accelerar avenços que ja s'estan fent en l'àmbit polític, social, empresarial, financer, tecnològic o de cooperació internacional. Uns avenços encara massa lents per afrontar el ràpid trencament del sistema climàtic.


Cal un pla a gran escala

"Un pla convincent sobre com fer la transició dels combustibles fòssils, ja que l'acció voluntària nacional no ho farà." Ho deia dimecres un dels científics climàtics més respectats, Johan Rockström, director de l'Institut de Potsdam per a la Recerca d'Impacte Climàtic, a Alemanya.

"Calen accions col·lectives i globals sobre finances, fixació de preus del carboni i intercanvi de tecnologia, a una escala que superi enormement el que ara hi ha sobre la taula."

 

També calen plans d'adaptació, com reclamen els països més pobres, a tots els nivells.

Cal que ens preparem per a sequeres més llargues, onades de calor més extrema, tempestes més fortes, collites més minses, pics de contaminació atmosfèrica més intensos, per evitar una degradació més gran dels ecosistemes, per garantir infraestructures resilients, per disposar de refugis climàtics, per a la desestabilització geopolítica, per a la degradació de la democràcia...

Els efectes de la crisi climàtica es noten a moltes parts del món, com a l'Amazònia on cal distribuir aigua (Reuters/Bruno Kelly)

Temps disponible? Aquesta dècada i potser la dels 30

La setmana passada es va publicar l'informe anual d'emissions globals de CO2. Com és habitual les emissions segueixen creixent, aquest 2023 es preveu un augment de l'1,1%.

Si es manté la tendència, el 2030 superarem el llindar de seguretat de 1,5 °C d'escalfament global de forma estable i el 2038, el de 1,7 ºC.

Es considera que a partir d'1,7 ºC seria molt difícil fer marxa enrere en l'escalfament global, ja que hi ha un risc important que es desencadenin molts processos de realimentació.

Estem creuant punts d'inflexió?

També la setmana passada es publicava un informe molt esperat, el Global Tipping Points, que identifica llindars de seguretat dels sistemes naturals, punts d'inflexió, sense marxa enrere, de degradació.

Cinc sistemes podrien estar creuant ja punts d'inflexió: el gel de Groenlàndia i el de l'oceà Antàrtic occidental, la circulació de l'Atlàntic Nord, els esculls de corall d'aigües tropicals i el permafrost, els sols glaçats des de fa mil·lennis a Sibèria i al Canadà.

Tres sistemes més podrien creuar el punt d'inflexió als 1,5 °C: els boscos boreals, els manglars i les praderies marines.

Risc de col·lapse

Ens costa molt fer la transició a l'escala i a la velocitat necessàries. És lògic, perquè cal transformar el sistema socioeconòmic i energètic internacional.

Però ho acabarem fent, tard o d'hora, perquè els impactes seran creixents. El repte és fer-ho a temps per evitar el caos, o fins i tot el col·lapse, de la civilització.

Mentre no arribem a zero emissions seguirem incrementant l'escalfament. I quan arribem a zero l'escalfament i els impactes climàtics s'estabilitzaran durant moltes dècades. Si fem molt tard, durant segles. I això sí que és que no empitjora tot molt més per les realimentacions del mateix sistema climàtic.


El futur és obert

El futur no es pot predir, només podem preveure possibilitats. Aquesta és una de les aportacions de la física teòrica de fa un segle. Una aportació àmpliament consolidada per les investigacions dels sistemes complexos, com ho són els ecosistemes o el Sistema Terra. Mai no podem predir el futur d'un sistema complex, perquè està vinculat a les interaccions dels elements que integren el sistema, i que conjuntament generen noves transformacions i una complexitat creixent.

Per això l'informe Global Tipping Points destaca que els punts d'inflexió també ofereixen la nostra millor esperança: punts d'inflexió positius a les nostres societats i economies, com ja passa amb les energies renovables, l'electrificació del transport, els moviments socials i les dietes vegetals. "És el moment d'alliberar una cascada de punts d'inflexió positius per garantir seguretat, justícia i un futur sostenible per a la humanitat".

Estem creuant els límits climàtics, però el partit continua. Perquè nosaltres també som elements del Sistema Terra. Nosaltres també juguem aquest partit. I, passi el que passi, el partit continuarà sempre.

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut