"Si us plau, no llepeu els gripaus": crida dels parcs nacionals dels Estats Units

"Si us plau, no llepeu els gripaus", aquest és l'advertiment que s'han vist obligats a fer des del Servei Nacional de Parcs dels Estats Units als seus visitants. La substància tòxica que genera la pell d'aquest amfibi té un efecte al·lucinogen, motiu pel qual algunes persones el llepen, però també pot tenir una reacció tòxica i fins i tot mortal.

As we say with most things you come across in a national park, whether it be a banana slug, unfamiliar mushroom, or a large toad with glowing eyes in the dead of night, please refrain from licking. 🚫👅

Thank you. Oops. Toot!

— National Park Service (@NatlParkService) November 1, 2022

No tots els gripaus fan al·lucinar, però els que ho fan són extremadament tòxics i poden matar; per tant, llepar-los és una mala idea per drogar-se.

Aquesta crida es refereix a un tipus de gripau, de nom científic "Bufo alvarius", més conegut com a gripau de Sonora, o del riu Colorado. "És un dels gripaus més grans que es troben a l'Amèrica del Nord, fa prop de 18 cm", expliquen al Servei de Parcs Nacionals, i el so que fan és com un "so feble i greu, que dura menys d'un segon", diuen per ajudar a identificar l'espècie. Però el perill està en la toxina que genera, alerten.

"Aquests gripaus tenen glàndules paròtides prominents que segreguen una potent toxina. Et pot fer emmalaltir si manipules la granota o et poses el verí a la boca." 

Aquest animal passa 10 mesos de l'any vivint sota terra i surt a l'època de pluges per reproduir-se --fet pel qual les antigues cultures pensaven que anunciava pluges o fins i tot que queien del cel--. Quan surt, sembla que molts visitants del parc "no poden resistir-se a provar" les propietats que els atribueixen, uns efectes psicoactius, lúdics i fins i tot sanadors. Això, sense conèixer el risc tòxic i de mort que suposa el contacte amb les mucoses.

A més, aquest i altres amfibis són espècies en risc, a causa de les persistents sequeres causades el canvi climàtic, que deteriora el seu hàbitat. 

Al·lucinacions visuals i atacs de cor

Quan el gripau està actiu i surt a la superfície, se'ls busca per extreure'ls el verí per a suposats usos terapèutics encara poc comprovats. El verí se sol fumar per tenir un viatge psicoactiu i també es pot inhalar amb un vaporitzador, però "ni es llepa ni es menja", segons els consumidors actuals del "Bufo alvarius". Tot i així, existeixen riscos.

La substància responsable dels efectes al·lucinògens i psicodèlics que segrega aquest amfibi és, segons les anàlisis fetes pels investigadors de la Universitat Shukla, de l'Índia, la bufotenina (N-dimetil-5-hidroxitriptamina), un alcaloide derivat de la triptamina, que es troba entre un 10% a 15% en aquest verí. La bufotenina genera al·lucinacions visuals.

Però el verí conté altres substàncies potencialment perilloses, com la digitalina, un esteroide cardiotòxic que s'usa en medicina per tractar les arrítmies. En dosis no controlades --que en el verí del gripau són massives--pot causar un atac de cor i la mort. Altres substàncies que s'hi troben debiliten els músculs, o causen nàusees i vòmits.

A causa d'aquests efectes també es poden registrar morts per raons secundàries, per accidents com precipitar-se al buit, o ofegaments per caure a l'aigua. I no només pels efectes de la droga, sinó també a l'hora de caçar el gripau.

Abusar-ne o barrejar amb altres substàncies psicoactives com l'ayahuasca o l'iboga pot ser altament perillós.

Així mateix, aquestes substàncies, aïllades en laboratoris i en les dosis justes, poden tenir un ús farmacològic beneficiós.

Ús terapèutic poc comprovat

Els actuals usuaris de l'anomenada "medecina del gripau" asseguren que és un remei ancestral, tot i que hi ha historiadors que discrepen. Asseguren que les recerques no són clares, ni de si els antics xamans ho feien servir, ni com, ni per a què.

Però la popularitat del peyote o l'ayahuasca en les últimes dècades i l'interès cultural de les antigues tradicions han fet reforçar les identitats, en aquest cas de les tribus del desert de Sonora, a través de suposats antics rituals i de coneixements indígenes, que sovint es desvirtuen.

Així, com amb substàncies com el cànnabis, molts pacients busquen resultats en "les medecines alternatives o naturals" i sovint són els més desesperats els que més s'arrisquen i poden caure en mans poc o gens recomanables.

Així hi ha persones que ofereixen rituals terapèutics adreçats, en aquest cas, a pacients amb malalties psiquiàtriques, com el trastorn per estrès posttraumàtic, depressió, ansietat, addiccions d'alcohol i drogues, sobre els resultats dels quals no hi ha estudis seriosos i només els de testimonis que parlen que han obtingut una disminució dels símptomes.

El bufo està de moda

Quan en propaguen els beneficis personatges famosos, també s'estenen els riscos. El boxejador nord-americà Mike Tyson s'ha convertit en un  aferrissat defensor del bufo, com també s'anomena el consum de la toxina del gripau, des que la va experimentar fa dos anys. En una entrevista, al New York Post, fa un any, explica com li ha canviat la vida i que ara cria gripaus de Sonora a la seva granja per tenir-ne a disposició quan la necessita. "Abans de "fer el gripau" estava fet un desastre, tenia 45 quilos de sobrepès, bevia i em drogava", diu.

"M'ha fet més creatiu i m'ajuda a centrar-me. Estic més present com a empresari i emprenedor." 

Per contra, el cas que va implicar l'exactor porno Nacho Vidal va acabar malament. Vidal va ser acusat d'homicidi imprudent, per la mort d'una persona en un ritual en què li hauria fet inhalar verí de granota.

De fet, cada cop són més les persones que viatgen a Mèxic -- des dels Estats Units, però també d'Europa--, que assisteixen l'1 de juliol, a celebrar l'any nou de la comunitat indígena Seri per provar "la medicina del gripau".