Silenciar el trumpisme a les xarxes socials és un atac a la llibertat d'expressió?

El bloqueig digital de Donald Trump i dels seus seguidors sobrepassa els límits de la llibertat d'expressió? Després que Twitter suspengués definitivament el compte de l'encara president dels Estats Units, el director general d'aquesta plataforma, Jack Dorsey, ha explicat que no se sent orgullós de la decisió que es va prendre, però que "era la correcta", tot i que "deixa un precedent perillós."

Dorsey, però, justifica la seva empresa al·legant que "les circumstàncies eren extraordinàries, empenyent-nos a actuar en la seguretat pública."

Facebook i Instagram també tenen els comptes de Trump bloquejats i en els darrers dies, Twitter ha desactivat 70.000 comptes del moviment QAnon que avalaven la teoria del frau electoral i altres conspiracions. Però són lícites aquestes limitacions?

"Les xarxes socials són empreses privades en què les regles són seves"

La línia que separa la censura i no voler fomentar la desinformació -o lluitar-hi en contra- és molt fina, segons l'expert en tecnologies digitals Josep Maria Ganyet.

En una entrevista al "Tot es mou", Ganyet explica que "les xarxes socials són empreses privades en què les regles són seves" i que, per tant, s'allunyen "del somni de la web oberta", que es basa, diu, en tres pilars:

"La protecció de l'anonimat de les persones, l'accés lliure i la llibertat d'expressió. A les xarxes socials, l'accés és tancat; la llibertat, limitada i fan servir les teves dades com volen perquè tu prèviament les has cedit."

Sobre si s'han de silenciar certs missatges o no, hi ha qui defensa que hi hagi poca intervenció i d'altres que aposten per regular-ho posant el focus en la responsabilitat dels poders polítics i econòmics.

L'activista social i cofundadora de la plataforma d'internet Xnet, Simona Levi, considera que "cal anar amb compte amb la legislació quan algú diu que vol legislar la desinformació. El més probable és que estigui dient que vol limitar la llibertat d'expressió, però nosaltres defensem regular la informació. I també com el poder utilitza la informació."

La solució és la sanció?

Al seu torn, al catedràtic de Ciències de Comunicació a la UAB Xavier Giró el preocupa que la solució sigui la sanció:

"No volem una societat que només es dedica a castigar. És a dir, farem que algú no digui el que vol dir castigant-lo? No, que digui allò que vulgui dir, però discutim-ho bé. Discutim-ho àmpliament."

Defensen que per avalar l'atac als continguts polèmics, sense malmetre drets i llibertats fonamentals, calen també mecanismes de contrast a les xarxes, com ja n'hi ha als mitjans de comunicació.

Josep Maria Ganyet sosté que el paper de Facebook s'assembla cada vegada més al d'un mitjà de comunicació:

"Aquestes xarxes socials tenen unes polítiques d'ús que prohibeixen la incitació a l'odi, l'assetjamet... Per exemple, a Facebook han retirat qualsevol publicació que negui l'holocaust."

A Twitter també tenen filtratges que decideixen què és publicable i què no. Ganyet explica com de vigilats estan els continguts d'algú que és rellevant: "Com més rellevant és la persona, més seguidors té i, per tant, més gent vigila el que diu." I afegeix:

"El primer filtre és automàtic i hi ha un algoritme que detecta un tipus de paraules i un patró de publicació de tuits o de vídeos. I després hi ha la filtració dels usuaris: si prou usuaris marquen el contingut com a ofensiu o d'assetjament o de desinformació, hi ha uns algoritmes que ho repassen i també hi ha persones que amb un criteri editorial decideixen si allò pot continuar a la plataforma o no."

L'emmudiment obligat de Trump a les xarxes no convenç tothom. Hi ha qui ho ha qüestionat, com ara alguns republicans, que s'ajuden de la primera esmena de la Constitució dels Estats Units, que diu que el govern no pot limitar la llibertat d'expressió.

Familiars de Donald Trump també han denunciat el bloqueig digital i la cancellera alemanya, Angela Merkel, ho veu "problemàtic" i demana una regulació de les xarxes.

En canvi, els Demòcrates justifiquen la suspensió dels comptes de Trump, ja que creuen que legalment tenien el dret de fer-ho i que van prendre la decisió correcta.

Una professora de la Universitat de Dret de Miami cita la primera esmena de la Constitució nord-americana i diu que "protegeix el dret de les entitats privades a escollir el que volen dir o escoltar."

El senador de Connecticut Richard Blumenthal es pregunta per què Twitter i Facebook no han actuat abans.

La veu del trumpisme emmudeix a la xarxa

Les conseqüències immediates de la suspensió de comptes de seguidors de Trump i del mateix encara president dels Estats Units, van fer que molts d'ells migressin a altres plataformes com Parler i Gab, un altaveu alternatiu per mobilitzar l'extrema dreta.

Però Google va trigar poc a eliminar Parler de la seva botiga Play Store. I Apple i Amazon van seguir els seus passos.

"Llibertat d'expressió no és llibertat per mentir"

"Stop The Steal". Atureu el robatori. Aquest era un dels lemes que els seguidors de Trump i el moviment MAGA (Make America Great Again) van portar amb ells el dia que van assaltar el Capitoli dels Estats Units -que va deixar cinc persones mortes i diversos ferits- .

El periodista d'investigació Carlos Enrique Bayo, en una entrevista al programa "Estat de Gràcia", de Catalunya Ràdio, va dir que "la llibertat d'expressió no és llibertat per mentir."

Donald Trump i el seu equip no només han difós informació falsa sobre els resultats electorals, sinó que també han generat polèmica entorn a la Covid-19. Un dels assessors epidemiològics dels Estats Units va fer un tuit en què afirmava que les mascaretes no prevenien el contagi del coronavirus. I Twitter va eliminar el contingut de la publicació, tal com explica la cadena NBC News.

"La desinformació mata, costa vides", així sentenciava Josep Maria Ganyet.