Silencis i ombres del 17A, tres anys després

Els silencis del 17-A fan mal. Masses, dolorosos i amb poques lliçons apreses. Avui parlem dels atemptats de Barcelona i Cambrils perquè fa tres anys de l'atropellament mortal i múltiple de la Rambla. Uns atacs que aviat van passar a un segon pla per l'intens i convuls context polític d'aquelles setmanes de la tardor del 2017.

Tres anys després continuen els silencis. A Ripoll tothom va callar. Com a molts altres llocs de Catalunya, no hi havia una consciència clara dels processos de radicalització i aquells que van percebre canvis conductuals i cognitius dels autors dels atemptats van acabar mirant cap a una altre costat.

Després dels atacs, es van evidenciar la descoordinació i la deslleialtat entre els cossos policials, l'exclusió dels Mossos d'Esquadra tant del CITCO (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat), com de l'Europol i la manca d'intercanvi d'informació. La relació entre el CNI i l'imam Abdelbaki Es-Satty, l'agent de radicalització, va quedar reclosa en una comissió de secrets oficials a l'espera que hi hagi la voluntat que en transcendeixin més detalls.

El silenci de les víctimes

Tot i que el silenci més angoixant i desesperat ha estat el de les víctimes. Més que víctimes, supervivents, que han hagut de lluitar pel reconeixement, per un ajut psicològic, per superar una tragèdia que encara avui majoritàriament tenen massa present.

Els silencis porten a preguntes que la investigació policial no ha pogut resoldre. Fa tres anys que m'he dedicat a recórrer els escenaris dels atemptats, a parlar amb l'entorn dels autors, a conèixer els investigats no detinguts i a la recerca de qualsevol indici al Marroc, a Bèlgica, a França o a l'Estat que donés veu a aquests silencis. Encara hi estic treballant i, malgrat l'esforç periodístic, hi ha massa dubtes, ombres i silencis.

Per què Abdelbaki Es-Satty decideix anar a Ripoll? Té alguna mena d'informació o algun contacte previ amb aquests joves per traslladar-s'hi, o, simplement, busca un lloc allunyat dels punts amb més concentració d'immigrants, en la línia de Balaguer i Berga, on també intenta exercir d'imam?

El paper que exerceix Es-Satty: prové d'una iniciativa personal o segueix instruccions? És un individu disciplinat que actua com un "agent", sense que puguem especificar, fins a aquest moment, de qui o de què. Ho fa sense despertar sospites i coneixent els principis bàsics de la infiltració, que transmet als seus deixebles.

Estan obsessionats a no despertar suspicàcies en els radars policials, a no participar a les xarxes socials públiques i a adoptar mesures de seguretat també entre el seu propi entorn. En conjunt, tot plegat denota un cert grau de sofisticació. Els autors dels atemptats mantenen algun tipus de connexió jeràrquica operativa o logística amb l'estranger? La investigació no ho ha acreditat.

A les preguntes que em reformulo una i altra vegada, s'hi afegeix un altre neguit. Què s'ha fet des del 17A per intensificar la prevenció dels processos de radicalització? S'està treballant amb els entorns que van freqüentar els autors dels atemptats o entre joves que poden sentir-se atrets pels atacs sense la policia pel mig?

A on pot recórrer un pare, una mare, un germà o un amic si és testimoni d'un procés de radicalització violenta? Malauradament, crec que no s'ha treballat en cap d'aquestes qüestions i quan intentes contactar amb l'administració predominen de nou els silencis.

No conec cap servei, que no sigui policial, que ofereixi assessorament a familiars ni a amics ni a professionals. Silencis i lliçons pendents.