Silvio Berlusconi, Il Cavaliere de la corrupció que es va fer una Itàlia a mida

Silvio Berlusconi, de 86 anys, ha mort a l'Hospital San Raffaele de Milà, on tornava a estar ingressat des de divendres a causa d'una leucèmia que tenia des de fa temps. La seva salut havia empitjorat en els darrers mesos i la preocupació va augmentar a l'abril, quan va ser derivat a cures intensives i es confirmava públicament la malaltia.

En les últimes hores, s'han desplaçat a l'hospital membres de la seva família, inclosos alguns dels seus fills. I en els darrers dies ha rebut el suport també de representants de la política italiana, especialment dels seus socis de govern. Tan carismàtic com conflictiu, la controvèrsia ha anat de bracet amb la carrera política i personal de Berlusconi.

L'exprimer ministre d'Itàlia rebrà funerals d'Estat. Serà dimecres, a la catedral de Milà, segons ha anunciat la diòcesi d'aquesta ciutat italiana on Berlusconi va néixer el 29 de setembre del 1936.

El magnat

Per alguns italians, la seva capacitat innata per als negocis -va fundar la seva primera empresa de la construcció amb 25 anys- va ser un aval per donar-li les regnes del país. Per d'altres, va aprofitar-se de la seva rellevància mediàtica per governar amb simpatia i arrogància durant un total de 9 anys.

Magnat de les telecomunicacions, president de l'equip de futbol del Milan, fundador del grup audiovisual Mediaset i del partit Forza Italia, l'home més poderós d'Itàlia va ocupar el càrrec de primer ministre fins a tres vegades.

El seu partit, amb el qual va fer el pas a la política el 1994, és soci de l'actual coalició de govern, juntament amb la Lliga de Matteo Salvini i els Germans d'Itàlia de la primera ministra Giorgia Meloni.

"Soc innocent!"

Ja en el primer mandat, el 1994, va fer-se lleis a mida per salvar-se de la justícia. Durant anys es va creure un Cèsar. Enfrontaments amb jutges i periodistes. Acusacions de corrupció. Patinades en l'esfera internacional. Admiració confessada per Mussolini.

Semblava que res podia malmetre la seva popularitat... fins que els escàndols sexuals amb menors en les ja cèlebres festes "bunga-bunga" van marcar l'inici de la seva perdició.

"Millor ser un apassionat de les dones boniques que gai"

Considerat culpable dels delictes d'abús de poder i de pagar per tenir relacions sexuals amb una menor, al final Berlusconi va ser absolt perquè tant un tribunal d'apel·lació com el Tribunal de Cassació van donar per bo l'argument que no podia saber que la noia en qüestió tenia 17 anys.

Amb el seu sobrenom, Karima el Mahroug, coneguda com a Ruby Trencacors, va donar nom a la causa més mediàtica de les més de trenta que van obrir-se contra el magnat i polític. Una causa relacionada amb altres que també posaven el focus en les festes sexuals de Berlusconi, amb la suposada presència de prostitutes i de menors.

Una de les causes, fins i tot, investigava si es va fer portar prostitutes a la residència oficial, el palau Chigi, quan exercia de primer ministre. I encara relacionades amb aquestes causes, d'altres que investigaven suposats suborns a empresaris i a testimonis perquè mentissin a la justícia.

"He estat el més perseguit per la justícia de tots els temps!"

La pressió dels mercats durant la crisi de l'eurozona va acabar de sentenciar-lo. El 2011 dimitia com a primer ministre i posava fi a una era de poder, corrupció i impunitat.

L'estocada final: dos anys més tard, quan va ser inhabilitat temporalment per frau fiscal i expulsat del Senat. Encara van quedar-li forces per guanyar un escó al Parlament Europeu el 2019, però els problemes de salut van acabar d'apartar-lo de l'esfera pública.  

El seu últim llegat, les eleccions italianes, evidencia la decadència d'Il Cavaliere, que va quedar molt lluny de Meloni. Ja com a senador, es va situar lluny de l'esplendor, els escàndols i l'espectacle que han deixat una profunda empremta a Itàlia.