Silvio Berlusconi, l'home que té més vides que un gat
Silvio Berlusconi se n'ha tornat a sortir. Per només tres vots, Il Cavaliere ha saltat un altre obstacle i ha superat les dues mocions de censura que l'oposició i els seus antics socis de govern havien presentat a la Cambra de Diputats de Roma. Poques hores abans, el primer ministre italià també havia aconseguit tirar endavant la moció de confiança a què havia demanat sotmetre's al Senat.
Els italians diuen que Silvio Berlusconi té més vides que un gat. I és que la vida de l'home més poderós d'Itàlia, que a la vegada és també el més ric del país, està envoltada de polèmica des que als anys setanta va començar a construir el seu imperi mediàtic. Il Cavaliere, però, sempre se n'acaba sortint.
El "cas Mills"
Dos processos judicials han posat Berlusconi contra les cordes, tot i que en cap d'ells la justícia italiana ha arribat a condemnar el primer ministre. En el "cas Mills", se sospita que Berlusconi va corrompre el seu antic advocat, el britànic David Mills, pagant-li 460.000 euros perquè testifiqués en fals a favor d'Il Cavaliere en dos judicis.
De fet, l'advocat britànic va ser condemnat per un jutge de Milà i posteriorment absolt pel Tribunal Suprem, que va considerar el cas prescrit. L'antic jutge anti-corrupció i actualment líder de l'Itàlia dels Valors, Antonio di Pietro, va queixar-se que "sempre que hi ha un corromput, hi ha un corruptor", però els advocats de Berlusconi van aconseguir separar els dos casos i evitar que Il Cavaliere fos jutjat.
El "cas Mediaset"
L'altre espasa de Dàmocles judicial de Berlusconi és el "cas Mediaset", en què el primer ministre està acusat de frau fiscal. L'origen d'aquest cas és la compravenda dels drets de pel·lícules de Hollywood per part del grup Mediaset, propietat de Berlusconi. A Il Cavaliere se l'acusava d'adquirir aquests drets amb factures falses i diner negre, de manera que hauria eludit a Hisenda al voltant de 170 milions d'euros entre el 1994 i el 1996.
Relacions amb la màfia
Al desembre del 2009, el capo penedit Gaspare Spatuzza va relacionar Il Cavaliere amb la màfia. No era la primera vegada que algú acusava Berlusconi de proximitat amb la màfia. De fet, col·laboradors molt propers del primer ministre, com Cesare Previti o Marcello Dell'Utri han estat condemnats per tenir lligams amb associacions mafioses.
El 2009, l'"annus horribilis"
El tercer mandat d'Il Cavaliere està sent el més prolífic en escàndols. L'any 2009 va ser el seu "annus horribilis". Berlusconi va ser condemnat com a coresponsable del suborn al jutge que va decidir el litigi per l'editorial Mondadori a favor de Fininvest.
Però el cas que va omplir més pàgines va ser el de les festes que s'organitzaven a la seva vil·la de Sardenya, Villa Certosa. Tot va començar quan es va fer pública una estranya amistat del primer ministre amb la jove Noemi Letizia, de qui va assistir a la festa del seu 18è aniversari. Arran d'aquesta relació amb la jove, la seva segona muller de Berlusconi, Verónica Lario, li va sol·licitar el divorci. Poques setmanes després, el diari "El País" feia públiques unes fotografies de les festes, amb moltes noies, que es feien a la casa de Berlusconi.
Davant de tots aquests escàndols sexuals, Berlusconi va defensar-se amb una sèrie de contraatacs, des de considerar que els italians "voldrien ser com ell" fins a reconèixer que ell "no és un sant" i fins i tot provocar les ires dels col·lectius homosexuals afirmat que "val més ser un apassionat que un gai".
Finalment, judicis anul·lats
El Tribunal Constitucional va invalidar el "lodo Alfano", la llei que garantia la immunitat dels quatre principals dirigents de l'Estat (el president de la República, el primer ministre i els presidents de la Cambra de Diputats i el Senat). L'any següent, però, el Senat va aprovar la llei anomenada de "procés breu", que protegeix durant divuit mesos tots els membres del govern. D'aquesta manera, tant el "cas Mills" com el "cas Mediaset" quedaven anul·lats. Berlusconi podia respirar alleujat.
Aquest dimarts, un altre cop, Berlusconi estava contra les cordes i, finalment, ha superat l'escull. Però afronta la resta de la legislatura amb un govern fràgil, sense el suport del seu exaliat Gianfranco Fini, amb l'oposició del centreesquerra i amb una forta contestació al carrer. Se'n sortirà?
El "cas Mills"
Dos processos judicials han posat Berlusconi contra les cordes, tot i que en cap d'ells la justícia italiana ha arribat a condemnar el primer ministre. En el "cas Mills", se sospita que Berlusconi va corrompre el seu antic advocat, el britànic David Mills, pagant-li 460.000 euros perquè testifiqués en fals a favor d'Il Cavaliere en dos judicis.
De fet, l'advocat britànic va ser condemnat per un jutge de Milà i posteriorment absolt pel Tribunal Suprem, que va considerar el cas prescrit. L'antic jutge anti-corrupció i actualment líder de l'Itàlia dels Valors, Antonio di Pietro, va queixar-se que "sempre que hi ha un corromput, hi ha un corruptor", però els advocats de Berlusconi van aconseguir separar els dos casos i evitar que Il Cavaliere fos jutjat.
El "cas Mediaset"
L'altre espasa de Dàmocles judicial de Berlusconi és el "cas Mediaset", en què el primer ministre està acusat de frau fiscal. L'origen d'aquest cas és la compravenda dels drets de pel·lícules de Hollywood per part del grup Mediaset, propietat de Berlusconi. A Il Cavaliere se l'acusava d'adquirir aquests drets amb factures falses i diner negre, de manera que hauria eludit a Hisenda al voltant de 170 milions d'euros entre el 1994 i el 1996.
Relacions amb la màfia
Al desembre del 2009, el capo penedit Gaspare Spatuzza va relacionar Il Cavaliere amb la màfia. No era la primera vegada que algú acusava Berlusconi de proximitat amb la màfia. De fet, col·laboradors molt propers del primer ministre, com Cesare Previti o Marcello Dell'Utri han estat condemnats per tenir lligams amb associacions mafioses.
El 2009, l'"annus horribilis"
El tercer mandat d'Il Cavaliere està sent el més prolífic en escàndols. L'any 2009 va ser el seu "annus horribilis". Berlusconi va ser condemnat com a coresponsable del suborn al jutge que va decidir el litigi per l'editorial Mondadori a favor de Fininvest.
Però el cas que va omplir més pàgines va ser el de les festes que s'organitzaven a la seva vil·la de Sardenya, Villa Certosa. Tot va començar quan es va fer pública una estranya amistat del primer ministre amb la jove Noemi Letizia, de qui va assistir a la festa del seu 18è aniversari. Arran d'aquesta relació amb la jove, la seva segona muller de Berlusconi, Verónica Lario, li va sol·licitar el divorci. Poques setmanes després, el diari "El País" feia públiques unes fotografies de les festes, amb moltes noies, que es feien a la casa de Berlusconi.
Davant de tots aquests escàndols sexuals, Berlusconi va defensar-se amb una sèrie de contraatacs, des de considerar que els italians "voldrien ser com ell" fins a reconèixer que ell "no és un sant" i fins i tot provocar les ires dels col·lectius homosexuals afirmat que "val més ser un apassionat que un gai".
Finalment, judicis anul·lats
El Tribunal Constitucional va invalidar el "lodo Alfano", la llei que garantia la immunitat dels quatre principals dirigents de l'Estat (el president de la República, el primer ministre i els presidents de la Cambra de Diputats i el Senat). L'any següent, però, el Senat va aprovar la llei anomenada de "procés breu", que protegeix durant divuit mesos tots els membres del govern. D'aquesta manera, tant el "cas Mills" com el "cas Mediaset" quedaven anul·lats. Berlusconi podia respirar alleujat.
Aquest dimarts, un altre cop, Berlusconi estava contra les cordes i, finalment, ha superat l'escull. Però afronta la resta de la legislatura amb un govern fràgil, sense el suport del seu exaliat Gianfranco Fini, amb l'oposició del centreesquerra i amb una forta contestació al carrer. Se'n sortirà?
