Simular inundacions al metro a escala real: així es prepara Barcelona per a episodis extrems

Què passaria a Barcelona durant un episodi extrem de pluja com el que es va viure al País Valencià? Està preparada l'àrea metropolitana per fer front a inundacions a gran escala? Què s'està fent davant d'aquesta amenaça creixent?

Per donar-hi resposta, el projecte europeu Icària està elaborant el mapa "més gran i complex" que s'ha fet mai sobre la perillositat del terreny i l'impacte dels aiguats.

I perquè la informació sigui al més fiable possible, els investigadors estan construint prototips d'infraestructures a mida real.
 

El metro de Barcelona com a cas d'estudi

Un equip de la UPC ha alçat una rèplica de l'entrada del metro de l'estació de Paral·lel. Han calculat que, amb una acumulació d'aigua de 30 centímetres al carrer, el flux escales avall seria de 400 litres per segon.

D'aquesta manera, poden simular com hi accedirien persones de diferents edats i complexió física:

"Amb aquesta informació del model hidrològic i hidrodinàmic podem estudiar la resposta de les infraestructures i veure si l'evacuació és segura o no", explica Beniamino Russo, professor de l'escola de camins de la Politècnica i membre d'Icària.

Els investigadors també han construït un prototip d'edifici per avaluar fins a quin punt el cabal es filtra per la façana, les portes i finestres.

Això els permetrà determinar quant triga a inundar-se una planta baixa residencial o un pàrquing, per exemple, segons els diferents nivells de volum d'aigua.

Augmentaran els episodis extrems

Els primers resultats --el projecte acabarà l'any que ve-- confirmen que hi haurà un augment de les precipitacions màximes a l'àrea metropolitana de Barcelona.

En concret, entre mitjà i llarg termini --entre l'any 2050 i el 2100--, es preveu que hi hagi d'un 10 a un 20% més d'episodis de pluges extremes.

I en què es traduirà aquesta pujada? En un increment directe del risc per a les persones i les pèrdues econòmiques. Com a mínim, es dispararan un 30%. "El perill és aquí, és sobre la taula", indica Russo.
 

"Hem d'informar la gent"

De la mateixa manera que al Japó es fan simulacres per ensenyar com actuar durant un terratrèmol, aquí es podria fer amb fenòmens com les inundacions.

El professor de la UPC i subdirector de Institut Flumen demana que es creï material pedagògic i es comparteixi a la població, fins i tot a les escoles.

"Que la ciència no es quedi a la universitat, que serveixi per millorar la resposta a nivell d'institucions i de ciutadans."

"Hem d'Informar la gent perquè, al final, la reducció del risc comença per l'autoprotecció", assenyala Russo.

Quines solucions hi ha?

Un cop elaborat el mapa de perillositat, l'objectiu del projecte Icària és proposar solucions per reduir el perill, l'exposició al risc i fer-nos més resilients als aiguats extrems.

Per exemple, elevant infraestructures en zones inundables o protegint immobles com hospitals o residències de gent gran.

També recomanen altres maneres de limitar els cabals, com la reforestació a les conques o la construcció d'obres d'enginyeria fluvial, com els dipòsits.

De fet, el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Guillem Costa Calsamiglia, aposta per invertir en sistemes com els dipòsits pluvials, que s'omplen amb l'avinguda d'aigua i, llavors, es van buidant a poc a poc.

Barcelona, que disposa d'aquestes infraestructures, és una ciutat ben preparada per resistir riuades perquè s'ha fet aquesta inversió.

Finançat per la Unió Europea, Icària va néixer fa tres anys per augmentar el coneixement sobre l'impacte d'esdeveniments climàtics extrems a l'àrea metropolitana de Barcelona i dues regions més: un arxipèlag de l'Egeu Meridional, a Grècia, i Salisburg, a Àustria.

Coordinat per Cetaqua, compta amb el suport científic de la UPC, la participació de l'AMB i d'Aigües de Barcelona.