Simular viure a Madrid per pagar menys impostos

Durant els últims tres anys tots els contribuents catalans que han fingit un canvi de residència a una altra autonomia han triat la Comunitat de Madrid. Segons les dades a les quals ha tingut accés TV3, a través d'una petició d'informació pública, l'Agència Tributària catalana ha detectat en aquest període un total de 62 canvis de domicili ficticis a la capital espanyola, i això els ha permès fer aflorar un frau de 6,4 milions d'euros.

L'any 2019 només hi va haver 16 canvis de domicili ficticis, l'any 2020 van pujar fins a 26 i l'any passat es van reduir a 20. Però tots, sense excepció, han estat deslocalitzacions a Madrid.

Anys enrere s'havien detectat alguns casos a les comunitats forals, el País Basc i Navarra, però des del 2019 no n'hi ha hagut cap. És precisament l'any en què Isabel Díaz Ayuso va arribar a la presidència de la comunitat i va impulsar encara més la política d'impostos baixos.

La presidenta de la Comunitat de Madrid ho continua fent. De fet, aquest dijous, ha anunciat des de Lisboa una nova rebaixa del 25% en l'impost de successions per a germans, oncles i nebots.

Competència fiscal entre autonomies

Precisament els contribuents que fan veure que viuen a Madrid ho fan per estalviar-se impostos com el de successions, pel qual es paga molt poc. O el de patrimoni, inexistent en aquella comunitat a la pràctica, perquè està bonificat al 100%.

Segons Antoni Durán-Sindreu, soci director de Durán Sindreu Advocats, es tracta de contribuents d'un perfil molt concret de renda: "Per un sou de 25.000 euros no ho fas, perquè ni s'aprecia la diferència."

"Estem parlant dels trams més alts de renda, 150.000, 160.000 o 200.000 euros l'any."

Segons els càlculs del Registre d'Economistes i Assessors Fiscals (REAF), un contribuent amb un patrimoni de 800.000 euros, per exemple, no pagaria res a Madrid, i a Catalunya al voltant de 769 euros.

En el cas de l'impost de successions, heretar 800.000 euros del pare o de la mare (inclosos 200.000 euros corresponents a la vivenda habitual) implicaria tributar uns 1.586 euros a Madrid i més de 44.000 a Catalunya.

Per Durán-Sindreu, hi ha d'haver una uniformitat de la fiscalitat autonòmica per intentar evitar aquesta situació de competència en deslocalització: "És contrària a la Unió Europea, estem dient que Irlanda té una tributació molt baixa en impost de societats i és contrària la Unió Europea i, en canvi, no diem que Madrid està en el mateix cas d'Irlanda però dintre d'Espanya."

Els experts que van elaborar el "Llibre blanc sobre la reforma tributària" van proposar, precisament, una certa harmonització dels impostos de patrimoni i de successions, per posar fi al que molts consideren dúmping fiscal entre autonomies.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, era partidària d'aprovar aquesta harmonització aquest mateix any, però amb l'escenari actual ha acabat aparcant qualsevol reforma i ha deixat molt clar que no és el moment de tocar els impostos.

En aquest cas, a més, van estretament lligats a la reforma del finançament autonòmic, que també ha quedat posposada davant la impossibilitat, segons el govern espanyol, de posar-se d'acord entre els diferents partits i autonomies.

Les deslocalitzacions a l'estranger, sobretot a Andorra i Suïssa

Públicament, el govern català treu ferro a la qüestió i assegura que el que més el preocupa són les deslocalitzacions fictícies a l'estranger, que van en augment i sovint permeten aflorar bosses de frau més grans.

De fet, els 60 canvis de residència ficticis detectats entre el 2019 i el 2021 han permès ingressar 67 milions d'euros, 10 vegades més que els registrats entre autonomies.

La major part són deslocalitzacions a Andorra (48%) i a Suïssa (27%) i corresponen a un perfil de contribuent encara amb més poder adquisitiu.

Els experts asseguren que aquest tipus de frau s'ha anat reduint durant els últims anys, especialment des que va entrar en vigor el model 720, que obliga a declarar els béns a l'estranger. Tot i que la justícia europea va deixar sense efecte part de la llei, continua sent efectiva per fer aflorar béns a l'estranger.

El control d'Hisenda

Tant si es tracta de deslocalitzacions fictícies a dins d'Espanya o a l'estranger, cada cop és més difícil evitar que ho detecti Hisenda. Segons Durán-Sindreu, "el risc de ser detectat és d'un 99,9999%".

Tant l'Agència Tributària catalana com l'espanyola fan un seguiment exhaustiu dels contribuents que asseguren haver canviat de domicili. Analitzen des de l'escola on van els fills fins a la ubicació del CAP o les consultes dels metges privats. I també examinen tot el rastre que deixen els pagaments amb targeta, començant per les botigues on fan les compres o els restaurants on sopen.