Treballadors cosint en una empresa de Palau-Solità i Plegamans (ACN / Aina Martí)

Sindicats i patronal, a punt de tancar un acord per apujar els sous un 4% el 2023

El poder adquisitiu de la ciutadania ha caigut un 5,3%, una de les pèrdues més altes d'Europa, segons les últimes dades de l'OCDE
Redacció Actualitzat
TEMA:
Economia de butxaca

Sindicats i patronal estan a punt de tancar un nou acord aquest divendres per apujar els sous dels treballadors un 4% aquest 2023, per compensar la pèrdua de poder adquisitiu generalitzat per l'augment continu de preus, que ha superat el dels salaris.

La proposta en què estarien d'acord els sindicats UGT i CCOO i la patronal CEOE-Cepyme seria recomanar un augment general dels salaris d'un mínim del 4% aquest any en les negociacions col·lectives i del 3% més, com a mínim, tant el 2024 com el 2025. Si es compleix aquest augment, suposaria un increment salarial mínim generalitzat del 10% els pròxims tres anys.

El preacord inclouria una clàusula de revisió anual que permetria apujar fins a un 1% addicional més els sous en funció de l'evolució dels preus.

Segons fonts de la negociació a les quals han tingut accés la cadena Ser, l'augment pactat s'haurà de ratificar definitivament en els màxims òrgans de govern de patronal i sindicats, abans d'afegir-se al nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), que també s'està negociant, i que està estancat des del maig del 2022.

La CEOE ha convocat per a dilluns el seu comitè executiu.

Un acord que no és vinculant

Aquest acord és un document que serveix com a guia per a empreses i treballadors per negociar, entre altres aspectes, els increments salarials, però no és vinculant per cap de les dues parts, és a dir, els empresaris no tenen l'obligació de respectar-lo i els treballadors poden demanar increments de sou més alts si ho consideren oportú. Així sí, serveix com a punt de partida per a qualsevol negociació col·lectiva.

Espanya és un dels països europeus on més ha caigut el poder adquisitiu de la ciutadania per culpa de la inflació, un 5,3%, segons les últimes dades fetes públiques per l'OCDE.

La pujada de preus ha estat general a tot arreu, però alguns països han augmentat més els salaris perquè la pèrdua de poder adquisitiu de la ciutadania fos més baixa.

Els preus a l'alça i els salaris congelats o que pugen menys que la inflació estan castigant els treballadors, que cobren 1.500 euros menys de sou de mitjana, segons l'últim informe d'Intermón Oxfam, justament amb dades de l'OCDE.

L'any 2022 es va tancar amb una inflació del 8,4%, mentre que els salaris només es van apujar un 3% de mitjana. A l'abril hi va haver un repunt de la inflació, que va augmentar 8 punts i va situar l'IPC en el 4,1%

L'augment salarial no arribarà a compensar totalment la pèrdua actual de poder adquisitiu (ACN / Mariona Puig)

L'increment acordat en aquesta primera proposta de pacte és més baix que el que proposaven els representants dels treballadors l'any passat, que demanaven un augment mínim del 13,84% entre el 2022 i el 2024, començant amb un 5% l'any passat, un 4,5% aquest any i un 3,75% el 2024. També demanaven afegir clàusules de revisió segons l'evolució dels preus i la situació econòmica de les empreses.

L'últim Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva que es va signar a Espanya va ser el del 2018, que tenia validesa fins a l'any 2020. Des de llavors, els preus s'han disparat, però els salaris s'han estancat o no han crescut al mateix ritme.

 

ARXIVAT A:
Economia de butxaca Bretxa salarial UGT CCOO CEOE
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut